Canvis a "Arantxa Pons Echalecu"

Coordinadora del programa de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Manresa.

Per començar, qui és l’Arantxa? D’on vens i com arribes a participació ciutadana?

Farà un any i mig que vaig entrar com a coordinadora de Participació. Soc treballadora social, vinc del món dels serveis socials i durant un temps vaig treballar a l’Ajuntament en un equip de serveis socials, però abans d’entrar treballava en projectes i Plans de Desenvolupament Comunitari. Fa molts anys que m’interessa el treball comunitari, la implicació de les entitats i el voluntariat. Al cap d’un temps de dedicar-m’hi van promoure des de la Generalitat els Programes d’Inclusió Social i vaig començar a treballar-hi. He estat molts anys treballant la inclusió i ara estic a participació per una comissió de servei, així que un cop acabi tornaria a serveis socials. De la inclusió social sempre m’ha cridat l’atenció la relació que es pot establir entre la inclusió social i la participació ciutadana, que després és el que m’ha fet arribar a la participació. El concepte d’inclusió social està format pels tres vèrtexs que fan que una persona estigui inclosa socialment: accés a l'àmbit econòmic (pensió de treball, etc.), accés als drets de la ciutadania (educació, salut, assistència legal, etc.) i accés a les xarxes socials. Aquest darrer és el que està menys treballat per les polítiques d’inclusió i ara comença a agafar més rellevància, també en l’àmbit de les polítiques de participació ciutadana. Una persona pot tenir accés a l’àmbit econòmic i als drets com a ciutadà, però estar desconnectada socialment i no tenir aquest vincle pot provocar que es trobi en una situació de vulnerabilitat o exclusió social. En aquesta línia és on penso que la relació entre inclusió social i participació ciutadana és molt interessant, i des d’on caldria fomentar polítiques i projectes. Per aquesta raó, quan va sorgir l’oportunitat d’anar al programa de participació vaig pensar que seria un espai enriquidor, des d’una altra perspectiva i amb un altre tipus de treball, amb entitats i diferent del que feia fins ara. Aquest és el motiu pel qual arribo a participació ciutadana.

Doncs haurem de seguir parlant perquè des de la Diputació de Barcelona estem plantejant una línia de treball entorn a la participació inclusiva, perquè en els processos que engeguem en el territori comptem amb la major quantitat de persones i perfils, especialment aquells que tradicionalment no participen perquè formen part de l’esfera de l’exclusió social. Així que ja tornarem a parlar [riu]

Posa’ns un exemple d’alguna acció o projecte del quan n’estiguis orgullosa.

Malgrat la meva experiència en participació ciutadana és petita i tot i que encara no podem dir que n’estem satisfets, vam iniciar els consells de districte. Cada consell té un pressupost propi de 30.000 € i les persones que hi participen decideixen a quines accions es destinen. Vam voler que no només les persones que venen a les reunions, sinó també les que en formen part però no hi assisteixen, fessin propostes d’actuacions, que es validarien tècnicament i se’ls posaria un pressupost aproximat i perquè es votin a través del decidim, i no només entre les persones que participen del consell. Amb dos objectius: obrir la participació a la gent que forma part d’aquests barris i donar a conèixer la tasca que es fa des dels consells de districte i aconseguir així que altres entitats del territori s’hi impliquin. Vam començar l’any passat, aquest any n’és el segon, i encara no és un projecte que puguem valorar perquè no està finalitzat. El que volíem era apartar-nos del que seria exclusivament de la mirada d’actuacions en via pública i de manteniment i promoure actuacions presentades entre vàries entitats del consell de districte, relacionades amb la cohesió i la identitat de barri i de districte. És a dir, trencar aquesta línia d’actuacions en la via pública i de manteniment, per poder traslladar-les al departament corresponent de l’ajuntament, i nosaltres centrar-nos exclusivament en actuacions relacionades amb la participació ciutadana.

Quins són els principals reptes que es plantegen des de la regidoria? Imagino que parlaràs de com arribem a la gent, ja que has parlat de com comuniquem les coses perquè la ciutadania s’hi vulgui implicar. Teniu algun truc a l’hora de comunicar, per implicar la gent quan engeguem alguna activitat participativa, etc.?

No, no en tenim cap. Segurament tenir un espai on compartir amb companys i companyes del territori ens aniria molt bé. És un gran repte; fem servir les xarxes socials, la cartelleria, fem imagino com la gran majoria d’ajuntaments, però està clar que no arribem a la ciutadania. Sí que veiem, però, que a la gent li és més fàcil participar de processos que d’espais estables. En un procés, amb data d’inici i final, és més fàcil. Poc a poc veiem que el decidim, per segons quin sector de la ciutadania, funciona. Les altes van pujant i a mesura que presentem processos de participació la gent presenta propostes. En el tu a tu de carrer, hi ha ciutadans que han dit que els horaris de reunió no els van bé i el fet de tenir l’estona per llegir el document del decidim els permet de presentar propostes. Segurament per algun tipus de ciutadania el decidim és un espai difícil, però per un altre és un espai que va molt bé per participar.

El truc podria ser, doncs, saber quina metodologia o eina utilitzar segons el públic?

Sí, exacte.

Tot i que has explicat que la teva trajectòria en participació encara no és gaire llarga, tens alguna tècnica participativa o metodologia amb la que et sentis especialment còmoda?

La meva experiència és que les enquestes que pengem al decidim funcionen, el nivell de participació és més elevat que a les sessions presencials. Les sessions presencials clàssiques, però, m’encanten. És un espai de tu a tu, on pots treballar també la part relacional, que d’altra manera es perd. Tot i que hi va gent que participa sovint de molts processos, també pot arribar gent que no coneixies. Es crea un espai, abans o després de les sessions, on pots explicar què és el decidim, altres processos que fem, etc. Són espais que serveixen molt.

Per altra banda, a Manresa, pel tipus de públic que ve en aquestes reunions, la metodologia que m’agrada més és la clàssica dels post-its. Segons quines metodologies més relacionades amb aplicacions de mòbil hi ha persones que tenen més dificultats i s’atabalen. La dinàmica de fer grups de treball diversos i barrejant agents funciona. En el procés participatiu del centre històric de Manresa, per exemple, en una mateixa taula s’hi barrejaven comerciants i veïns, que tenen mirades molt diferents i, tot i que a vegades generi conflicte, és una cosa molt enriquidora. Són metodologies clàssiques, però que funcionen. Tot i així, seria interessant un espai on conèixer noves metodologies i tècniques.

Tot i la curta experiència en participació, veig que t’agraden els clàssics. Al cap i a la fi ho són perquè funcionen. El que és important, com dèiem abans, és saber quina tècnica fer servir per cada públic.

Quan volem engegar un projecte nou, sempre busquem referents. Has vist algun projecte que t’hagi resultat inspirador?

No és gaire innovador, perquè hi ha ajuntament que fa molts anys que funcionen així, però per la realitat de Manresa serien interessants els equipaments de centres cívics. Hi ha territoris on participació o bé gestiona o bé treballa molt directament en els centres cívics. Aquest funcionament dels equipaments com a espais comunitaris de relació que poden esdevenir fins i tot punts d’informació o de trobada per generar espais o processos de participació és molt interessant. Tenir un equipament o un casal on hi ha relacions de grup i es generen activitats pot facilitar molt el treball en temes de participació. A Manresa no ho tenim organitzat d’aquesta manera i penso que és molt interessant.

Per últim, així com tu t’inspires per coses que fan els altres, hi ha algun projecte que hagueu implementat a Manresa, o alguna activitat particular, que creguis que es podria replicar a altres ens locals?

Sí que n’hi ha i està relacionat amb el que deia al principi sobre participació i inclusió social. Des de l’ajuntament fa temps que es va iniciar un projecte, que es diu “Entre tothom” i consisteix a que persones que estan en seguiment de serveis socials perquè es troben en situacions de vulnerabilitat o exclusió social se’ls proposa de participar o col·laborar d’alguna entitat segons els seus interessos. Ja sigui des de la visió de barri, que vulguin col·laborar de l’associació de veïns donant un cop de mà en alguna activitat o en algun pla comunitari, o proposant si voldrien treballar amb gent gran en un taller, per exemple, etc. Es fa una valoració de quins són els seus interessos i capacitats i s’intenta veure quin seria el seu espai de participació. Un cop feta aquesta valoració, hi ha una persona que s’ocupa de fer de nexe entre la persona usuària de serveis socials i l’entitat i s’estableix un vincle i un acord. Segurament al principi serà una activitat puntual, amb inici i final. Un cop s’avalua aquesta activitat, si la persona vol continuar, ja s’estableix una relació directa amb l’entitat. És un projecte que és tot un repte, i malgrat hi ha persones que no volen continuar, hi ha un percentatge que sí vol fer-ho. Algunes persones, gràcies a aquesta participació, troben feina, tenen accés a recursos que no coneixien, etc. A través d’aquesta participació, d’augmentar la xarxa social d’aquesta persona, es pot ajudar a fomentar el seu nivell d’inclusió social. No és exclusivament de participació ciutadana, sinó que es relaciona també amb voluntariat i participació en entitats, però seria un exemple de com construir o millorar la inclusió a través de la participació.

Fent servir com a escenari el teixit associatiu de la ciutat perquè serveixi de primer pas. De fet l’associacionisme segueix sent la principal via a través de la qual la ciutadania participa en els espais de decisió. Qui sap, doncs, si alguna d’aquestes persones, arrel de la seva participació en una entitat, decideixen formar part d’un consell ciutadà sobre una temàtica que els pugui interessar, o fins i tot participar activament en un procés de participació. Seguirem, doncs, explorant aquest tema amb vosaltres en aquesta línia nova de treball que estem engegant.

Ara ho deixem aquí. Gràcies per haver estat amb nosaltres aquesta estona i ens veiem a les activitats que fem amb el territori!