Judit Sala Carbonés

Judit Sala Carbonés. Tècnica de participació ciutadana al Consell Comarcal del Moianès

Parlem amb la Judit Sala, tècnica de participació ciutadana al Consell Comarcal del Moianès, on treballa des de fa 19 anys elaborant els diferents plans estratègics de la comarca incorporant la participació de la ciutadania.

Judit, qui ets i com arribes a treballar en l'àmbit de la participació ciutadana?

A nivell professional vaig començar el 2004 elaborant el primer pla estratègic de desenvolupament local del territori del Moianès, que tenia en compte la implicació de tots els agents, ciutadania, entitats empreses i ens locals.

Aquella primera experiència va ser tan positiva que a partir de llavors tots els plans sempre han tingut present la participació ciutadana per recollir aportacions i definir les línies de treball. Es va fer palès que la participació és l’element que dona sentit; que les coses es facin amb consens amb els agents implicats garanteix que el contingut de les línies d’actuació s’adeqüi a la realitat. Sempre he intentat posar el granet de sorra de la participació en els diferents àmbits d’actuació del territori del Moianès.

Hi ha alguna acció participativa de la que et sentis especialment satisfeta?

La pandèmia ens va agafar en plena revisió del pla estratègic de la comarca del Moianès, i vam veure la necessitat d'afrontar com articulàvem la participació en aquell context. Vam apostar per centrar la participació sobretot en la població jove, vam organitzar el Fòrum Jove del Moianès per tal de canalitzar totes les aportacions en els diferents àmbits del pla estratègic. El repte va ser adaptar el treball d’elaboració del pla estratègic a una població jove que entén la participació d’una manera que no estem tan acostumats a treballar, i que fa servir uns canals i uns llenguatges també diferents als habituals per nosaltres

Vam engegar una campanya on a través de codis “qr” distribuïts en espais on els joves hi tenien molta presencia, ja fossin espais formals o informals. Aquests “qr” tenien una doble funció: per una banda donar informació de prevenció per la COVID, però també prevenir el consum de drogues. La innovació va venir d’introduir-hi preguntes sobre el pla estratègic, les respostes a les quals traslladàvem als diferents àmbits del pla estratègic.

El resultat va ser molt positiu, pel nombre de respostes que es van arribar a recollir però també perquè vam poder combinar aquesta metodologia amb sessions grupals de debat on s’hi implicava ciutadania organitzada del territori i on la presència de joves fos important, independentment de la naturalesa de l’entitat. Va ser un projecte de treball conjunt amb l’àrea de joventut, de promoció econòmica i estratègia.

La part telemàtica només funciona amb la població jove?

Hem provat d’introduir el format telemàtic amb població gran i d’altres col·lectius, però és cert que a vegades necessiten molta assistència per segons quines accions. També depèn molt de la franja d’edat, perquè en gent no molt gran encara hem pogut fer alguna cosa amb un temps limitat. La metodologia telemàtica bàsicament l’utilitzem amb joves i serveis tècnics.

Quins són els principals reptes que et trobes actualment en l’àmbit de la participació?

En el meu cas em trobo que a l’hora de treballar en un consell comarcal de creació recent, gran part de la feina consisteix a elaborar plans comarcals per a tots els àmbits on tenim competències. Cada pla i cada àmbit té una forma diferent d’introduir la participació. Es constitueixen multitud de grups motor, taules de debat, consells ciutadans, etc. El repte és poder treballar per integrar millor la participació de manera transversal i no esgotar els recursos humans de la comarca, en el sentit d’evitar convocar la ciutadania cada dos per tres per temes diferents.

En el moment de planificar les actuacions participatives de l’any següent, intentem coordinar-nos amb les diferents àrees per convocar les sessions de participació alhora i abordar diverses temàtiques en una sola sessió.

Des d’una visió estratègica, sempre es parla de les virtuts i la necessitat de treballar des del principi de la transversalitat, però a l’hora de la veritat costa d’introduir-ho en el treball del dia a dia.

Com introduïu aquesta transversalitat?

La nostra entitat, en formar part d’una comarca petita, té els recursos que té i l’organigrama ja ens facilita aquesta metodologia de treball perquè no funcionem per àrees segmentades. Abans d’iniciar una actuació, pensem totes les parts implicades del projecte i consensuem conjuntament el disseny del pla de treball. Tenim molts espais de treball on parlem i coordinem totes les actuacions, i això s’agraeix i facilita molt la feina.

Judit, tens alguna metodologia participativa preferida?

Tot allò presencial, en participació, és més eficaç i no ho podem perdre. Per recollir necessitats sí que es poden utilitzar metodologies digitals com les enquestes i els “qr”, però les sessions presencials fan aflorar la qualitat de les aportacions de la ciutadania, a banda del que ja aporta la participació, que és el treball conjunt, el debat, tenir en compte el que diu l’altra persona, etc.

Sí que és cert que tot allò presencial costa; és cansat perquè s’ha de convèncer la gent perquè vingui a participar. També s’ha de cuidar molt la gent que participa, s’ha de fer un retorn, s’ha treballar la comunicació i agrair a la ciutadania la participació. Després, però, veus el resultat que es genera i val la pena; no ho podem perdre.