3a Community Call. Teixit associatiu, més enllà de la fira d’entitats

Pots llegir l'acta de la trobada 👇

Persones assistents (22)

@joan_alcayde_novell, Ajuntament d’Esparreguera

@RamonMoya, Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat

@nuria_mayoral, Ajuntament d’Esparreguera

@jaume_casacuberta, Ajuntament de Granollers

@isabel_marti_serrano, Ajuntament de Sitges

@marta_roig, Ajuntament de Sitges

@esther_daza_2, Ajuntament de Palau Solità i Plegamans

@ruth, Ajuntament d’Esplugues del Llobregat

@manu_ajterrassa, Ajuntament de Terrassa

@anabel_herrero_maest, Ajuntament de Sant Adrià del Besòs

@sonia_cazo_mercader, Ajuntament de Sant Adrià del Besòs

@sara, ajuntament de Terrassa

@xavier_cabrera_ferna, Ajuntament de Badia del Vallès

@silvia_valls, Ajuntament de Roda de Ter

Núria Alsina, Ajuntament de Roda de Ter

@mar_2-torelles, Ajuntament de Martorelles

@AjuntamentBIR, ajuntament de Bigues i Riells

@anna_asbert_viaplana, Ajuntament de Cardedeu

@Carola_Castella_Josa, Diputació de Barcelona

@isabella_martinez, Diputació de Barcelona

@ariadna_alonso_DIBA, Diputació de Barcelona

@gerard_martinez_garc, Diputació de Barcelona

🗣 Les experiències presentades

Sobre l’experiència de l’Ajuntament d’Esparreguera

Creació d’espais de treball formats per ciutadania organitzada per treballar els projectes pilot de l’agenda Urbana

El Joan Alcayde destaca de la seva experiència de treball amb el teixit associatiu en els espais de treball creats en el nou model de governança endegat arrel del projecte de l’Agenda Urbana d’Esparreguera

-Creació d'uns òrgans participatius anomenats comissionats de barris, formats pel teixit associatiu, tècnics i agents claus per tal que esdevinguin espais de trobada i treball pels projectes de ciutat.

-Abans de la primera sessió es va fer una crida per diferents canals institucionals tenint en compte el mapa d’actors identificat en la diagnosi prèviament elaborada.

-Establerta la configuració dels comissionats, als seus membres se'ls va facilitar una diagnosi que s'havia realitzat prèviament, com exercici d’informació qualificada per tal d’abordar posteriorment una primera sessió amb una pluja d’idees de les problemàtiques del territori.

-D’aquestes sessions se’n deriven els projectes pilot proposats pels comissionats, que accionen l’impuls de l’Agenda Urbana.

-Els diversos projectes pilot s’articulen a través de sessions de treball independents a la dels comissionats. En aquestes sessions hi participaven persones seleccionades pels diferents comissionats.

-La crida a la participació de les sessions de treball s’adaptaven a la ciutadania convocada, per exemple, en el projecte d’equipaments juvenils, es va utilitzar molt més les xarxes socials i els propis joves com informadors actius.

-Tot i així, l’assistència en termes quantitatius ha estat desigual en funció del projecte i del grups de treball

Aspectes positius:

-Bona rebuda per part de la ciutadania i obtenció de propostes més variades.

Dificultats:

-Es va detectar un cert grau d’escepticisme inicial en la implementació de certes accions d’alguns projectes

Per saber-ne més:

Podeu trobar informació del projecte en la Plataforma Participa311-Esparreguerra

Sobre l’experiència de l’ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat

Procés participatiu per crear nous serveis per les entitats

En Ramon Moya explica l’experiència de treball amb el teixit associatiu com un procés que es va iniciar amb la Taula Sectorial de drets de la ciutadania i cohesió social dins de l’estructura del Consell de ciutat de l’Hospitalet.

-Aquesta taula es planteja amb l’objectiu de crear sinergies dins el teixit associatiu i buscar un espai de trobada on poder reflexionar sobre les seves necessitats i reptes col·lectius, més enllà de les necessitats pròpies.

-El 2019, es crea un grup motor format per representants del teixit associatiu. A través de diverses sessions de treball, es va establir el contingut i funcionament del primer Congrés, amb el lema “El valor de les associacions davant una ciutat que mira el futur”.

-El primer Congrés va servir perquè el teixit associatiu treballés en les problemàtiques que es trobaven de manera agregada, estructurant les diferents demandes identificades.

-L’Ajuntament va recollir el guant de les demandes i les va incorporar en el pacte de ciutat. Destacar especialment dues iniciatives sorgides del Congrés que s’han materialitzat, el mapeig de les entitats i un espai físic perquè les entitats comparteixin i reflexionin.

-Després de la pandèmia, es pot organitzar un segon Congrés (2022) on la creació i disseny va seguir les mateixes premisses que l’anterior, amb la implicació d’un grup motor format pel teixit associatiu.

-Una de les funcions d’aquest segon Congrés va ser el retiment de comptes de les mesures pactades del primer Congrés, amb la creació de:

           -Mapa d’entitats

           -Oficina d'Entitats de l'Hospitalet de Llobregat

-Un dels objectius de treball del segon Congrés, va ser dissenyar l’Oficina d’entitats (objectius, serveis, línies de formació...). El grup motor va establir 4 àmbits a partir dels quals, es van formar 4 grups heterogenis d’entitats que van assistir per treballar:

           -Formació

           -Context post pandèmia de les entitats

           -Economia i administració de les entitats

           -Estratègia de ciutat

-El recorregut de l’experiència es pot resumir de la següent manera: iniciant amb l’impuls d’un òrgan estable de participació, a través d’un procés participatiu on una de les accions capdals, és l’organització de les jornades de treball i reflexió en forma de congrés d’entitats. Impactant finalment en la creació d’un nou servei públic codissenyat.

-De cara al futur es vol reforçar el disseny participat amb l’aliança entre l’ajuntament i el teixit associatiu.

Per més informació podeu consultar el procés en la seva plataforma Decidim

💬 Preguntes i respostes

1.Xavier (Ajuntament de Badia) Les entitats petites també participen en el procés? Com es gestionen els grups de treball amb entitats de dimensions diferents que tenen necessitats diverses?

Resposta de Ramon (Ajuntament de l’Hospitalet): Sí que tenim la presencia d’entitats més petites, en el congrés trobem una gran diversitat d’entitats. En establir els 4 àmbits de treball amb entitats tant diverses, afloren múltiples problemàtiques. Però a la vegada això serveix per fomentar el treball en xarxa entre les pròpies entitats, perquè es poden ajudar unes a les altres partint de diferents realitats i punts de vista.

2. Com és el model de gestió de l’oficina d’entitats?

Resposta de Ramon (Ajuntament de l’Hospitalet): És municipalitzada, hi treballen personal del servei de participació local.

3.Equip de participació (Diputació de Barcelona): Les entitats s'impliquen molt en l'organització de la fira d'entitats i participen molt també en òrgans estables, però creieu realment que tenen una incidència important en processos més estratègics ?

Resposta de Montse (Ajuntament d’Olesa de Montserrat): Crec que està directament relacionat amb la salut d'aquests espais/òrgans estables i altres òrgans ad hoc que es van creant a partir d'un centre d'interès. La salut del canal (qualitat de l'espai des del punt de vista de la participació deliberativa, tant per part de l'administració com per part de les entitats) té a veure amb el grau d'incidència a la pràctica.

4. Montse (Olesa de Montserrat): M'agradaria que la col·locació de les entitats a la Mostra es fes per sorteig, a partir de definir 5 espais diferents: entitats culturals, socials, esportives, veïnals i altres. Per on començo? Quins passos he de seguir?

Resposta Equip de participació (Diputació de Barcelona): Primer e tot hem de tenir en compte que la Plataforma Participa311 disposa d’un component de sorteig que permet escollir el nombre de propostes que es vulgui, entre un conjunt de propostes publicats prèviament. El mètode és aleatori utilitzant un algoritme transparent.

Els passos a seguir els podeu trobar en la resposta de la pregunta formulada en el Grup de Treball de la Plataforma Participa311

Sorteig d'estands Mostra d'Entitats

💬 Resultats de l’enquesta de valoració

1) T'ha agradat la proposta de la Community Call? Si (3), No perquè s’esperava una altre cosa(1)

2) Què n'extreus de la sessió?

·  Valoro molt positivament intercanviar experiències perquès sovint ens fa venir idees de com podríem fer propostes similars a territori.

·  A la primera pregunta hagués posat una intermèdia. La veritat és que les dues experiències estan bé però treballen la relació i comunicació entre entitats molt superficialment. No deixen de ser apostes que no tenen massa ressò per el treball en equip i pel sentiment de pertinença.

·  Experiències d'altres municipis que sempre podem aplicar o si més no consultar als companys.

3. Quina part t'interessa més de les Community Calls?

Ordenació:

·      1)Debat obert, 2)Experiències locals , 3)Torn de preguntes

·      1)Debat obert, 2)Torn de preguntes, 3)Experiències locals

·      1)Torn de preguntes, 2)Debat obert, 3)Experiències locals

·      1)Torn de preguntes, 2)Debat obert, 3)Experiències locals

4. Proposa la propera temàtica de la Community Cal

·      La diversitat i el treball per a la inclusió. La inclusió és real i necessària? Que significa sentir-te inclòs a una comunitat?

5. Altres observacions

·      És la segona Community Call que participo i em falta més debat. Les propostes estan bé però no generen cap tipus de debat entre els assistents, fet que em pensava que era l'objectiu.

Conclusions

Reservar més espai per el debat i la resolució de dubtes és una valoració compartida, tant per els/les assistents com per l’equip de Participació- DIBA. Tindrem en compte aquestes suggeriments per millorar de cara a les següents edicions.