Sílvia Ruiz Miracle

Sílvia Ruiz Miracle. Tècnica de participació a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Parlem amb Sílvia Ruiz Miracle que treballa en l’àmbit de la participació a Vilanova i la Geltrú des de fa més d’11 anys. És una entusiasta del potencial de la participació digital i ens explica alguns dels èxits i reptes que viuen amb els pressupostos participatius.

Qui és la Sílvia i per què la participació?

Soc una persona inquieta, m’agrada estar al dia de tot el que s’està fent, anar a jornades i estar a la última. M’interesso pel que fan també altres ajuntaments… i sobretot intento que el que fem sigui el millor possible. Soc bastant exigent.

Em preocupo perquè la gent vegi que les seves aportacions i el temps que dediquen a participar serveix d’alguna cosa.

Fa molts anys que em dedico a participació, vaig començar a serveis socials i després a un pla de barris, i finalment em vaig incorporar a participació el 2011. Soc sociòloga i sempre m’ha interessat molt escoltar què diu la gent. Això, en l’àmbit d’un Ajuntament, es tradueix a escoltar la ciutadania per fer més eficients i properes les polítiques i projectes locals.

Alguna acció recent de la qual n’estiguis especialment satisfeta?

Els pressupostos participatius. És el projecte amb el qual hem aconseguit més implicació de la gent. Veníem de processos en els quals participaven 100 persones com a màxim i, en canvi, amb els pressupostos hem arribat a un 7 % del cens (més de 4.000 persones).

A mi m’agrada la participació immediata, té un paper molt important en una societat com l’actual. Potser no és tan qualitativa però arriba a molta més gent. En altres processos i consells, hi ha més espai per a la deliberació, però per contra sempre participen les mateixes persones.

Quin diries que és el vostre principal repte?

Implicar la gent i que quan ens vegi no pensi «Ai, ja hi tornen aquests de l’Ajuntament amb un altre procés que no arribarà enlloc…»

Se suma la crisi de descrèdit de la política en general i la falta d’execució en alguns casos dels compromisos assolits en processos participatius, per falta de temps, recursos o voluntats. Part de la gent que participa està cremada i costa arribar a nous públics, però en definitiva el repte és nostre i és el mateix repte des de fa més de 15 anys i que veig també en la resta d’administracions: aconseguir que es materialitzin els resultats de la participació.

Hi ha algun col·lectiu que us costa més involucrar?

Ens costa molt arribar als joves, els menors de 30, com a tothom. L’any passat, però, vam fer uns pressupostos participatius joves, dels quals també estic especialment satisfeta perquè vam aconseguir la implicació de tots els centres educatius de secundària i vam assolir la participació del 100 % de l’alumnat. Un dels objectius del projecte era que experimentessin la metodologia dels pressupostos participatius (fer propostes, valorar-les i votar-les) i això faciliti la seva participació en els pressupostos de ciutat quan tinguin 16 anys o més.

Quin recurs t’agrada més utilitzar?

M’agrada tot el que són tecnologies al servei de la participació, per això apostem pel Decidim, perquè és un canal molt ràpid i potent per facilitar escoltar la gent a través d’enquestes, recollida de propostes, votacions… Encara té potencial per desenvolupar-se, però aquestes eines de participació virtual són les que em són més útils.

Tot allò que fem té una part presencial i una altra de virtual. A la part presencial, però, acostuma a participar un perfil molt concret de persones (gent més gran, representants d’entitats, gent que té molt discurs i li agrada fer sentir la seva veu…). És per això que habilitem sessions presencials, però també sempre habilitem espais al Decidim on recollir les aportacions per canals digitals que permeten arribar a molts altres públics. No hi ha un perfil detallat dels participants digitals. Tenim la percepció que els joves en general participen en menor proporció en qualsevol canal.

Com t’inspires?

Em fixo bastant en experiències de Barcelona i Madrid sobretot amb la idea de millorar la nostra plataforma Decidim. Amb la Diputació de Barcelona fem moltes activitats d’intercanvi d’experiències amb ajuntaments, que em serveixen molt per veure i comparar altres pràctiques.

Alguna experiència inspiradora que hagis vist recentment?

Just fa poc vaig anar a unes jornades d’avaluació de processos, on tres ajuntaments explicaven la seva experiència i després s’obria un espai de debat. Va resultar molt interessant i inspirador, perquè em vaig adonar que fa cinc anys que promovem els pressupostos participatius, però no ens hem aturat mai a fer una avaluació profunda, ni interna ni amb els participants. De fet, en la resta d’àmbits, aquesta avaluació posterior és també molt necessària i sovint no s’acaba fent. Per tant, m’ha servit per adonar-me que aquest és el següent pas que hauríem de fer.