Canvis a "Dani Marin Ruz "

El Dani Marin, tècnic de joventut de Montornès, ens ajuda avui a posar cara a les persones que impulsen la participació de la ciutadania en diferents àmbits de l’acció de govern, en aquest cas des de joventut.

En primer lloc, qui és el Dani com a persona?

Abans que res agrair que hagueu pensat en mi. Ja fa molts anys que compartim projectes i ens coneixem, però gràcies igualment.

Em dic Dani i soc ja una persona de mitjana edat, que ha deixat això de la joventut enrere [riu]. Soc de poble, de Caldes de Montbui, prop de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i em sento una persona molt afortunada de dedicar-me a això, haver trobat un camí i poder viure’l.

Tu ets tècnic de joventut, i ho has estat també en altres ajuntaments, però això de la participació ciutadana com t’arriba?

En certa manera vaig “patir” la participació ciutadana en els 2000 com a ciutadà i com a jove. Arribo a la professionalització des de l’educació social, i allà hi arribo des de l’experiència a l’activisme, a entitats juvenils i de barri, a l’associació de veïns, etc. Allí se’m va despertar l’interès pel món social. També vinc del fracàs escolar, i mirant enrere em sento afortunat d’haver trobat gent que en el seu moment em va inspirar per trobar el meu camí i arribar al que faig avui en dia. Vaig tenir l’oportunitat de treballar amb joves en un pla d’ocupació, mentre paral·lelament estudiava, primer integració social i després a la universitat. Des de llavors no he parat d’estudiar, de fet una de les coses que em defineixen com a persona són les ganes d’aprendre. Així doncs, a la participació hi arribo perquè la vaig “patir” com a ciutadà i precisament per això en la meva pràctica professional sempre he procurat no fer els mateixos errors que vaig viure i ser respectuós a l’hora d’acostar-me a la ciutadania i demanar que participi. Procurar no cremar la gent, tractar des de la sinceritat, explicar bé el camp de joc, etc. Això crec que és molt important quan parlem de participació ciutadana.

Fa uns quants anys que fas coses, sobretot en l’àmbit de joventut però creient molt en la participació. Ens podries posar un exemple d’una acció o projecte del qual n’estiguis especialment satisfet?

Treballava a Granollers i finalment vaig anar a parar a Santa Eulàlia de Ronçana just quan començaven la primera onada de pressupostos participatius en d’inversions. Allà es va fer un laboratori per intentar fer-ho en l’àmbit de joventut, més amb activitats i de dinamització comunitària. D’això fa ja 18 anys, ha plogut una mica [riu]. Vaig tenir la sort d’estar la segona edició esmolant aquesta eina, i des de llavors que l’utilitzo per fer participació amb joves. Estic molt feliç d’haver-la trobada perquè dona la clau de moltes de les coses importants en participació. Alhora, em sento afortunat d’haver tingut tants anys per esmolar i calibrar l’eina, com fan els bons professionals. Aquest és un símil que a mi m’agrada posar perquè els pressupostos participatius també són una eina molt potent, però que cal mantenir, esmolar, cuidar i adaptar al municipi on es treballa.

En aquesta línia, ja que parles de pressupostos participatius, quina és l’eina que t’agrada més per treballar amb el col·lectiu jove?

Hi ha tants fòrums que parlen de participació juvenil i fa tants anys que parlem d’empoderament juvenil, d’eines, de com arribar...

Una de les eines que es fa servir a Catalunya són els pressupostos, ho veig claríssim. És una eina universal, per a tots els joves, que parteix de la transparència i dona peu que els joves es comprometin.

Hi ha, però, condicionants, com que els responsables polítics cedeixin poder a la gent jove, tot i que al final sigui per dinamitzar la comunitat. No parlem de cedir un gran poder, però sí permet treballar molts temes, des de posar els joves al centre com a protagonistes de les polítiques municipals fins a temes educatius que també s’hi treballen; és una eina polièdrica que cobreix molts àmbits. Per edats, amb els menors de 16 l’acompanyament i el vincle que hi fas pot ser molt fort, i amb els més grans pots treballar l’autonomia, així que és una eina molt poderosa.

Heu fet seguiment del jovent que comença a participar en els pressupostos participatius, si després segueix present en altres edicions? Heu avaluat l’impacte de la participació des de jove?

Per la meva experiència, que vaig estar deu edicions a Santa Eulàlia de Ronçana i ara a Montornès en farem la cinquena, hi participen molts joves i tots amb un recorregut diferent. Es va fer un panel “cutre” i sí que es va veure que molts joves després participaven d’altres esferes de la comunitat. Fins i tot va haver-hi un grup de joves que ara són qui estan governant. Indiscutiblement, doncs, és una eina poderosa per crear ciutadania.

Després de molts anys treballant amb el públic juvenil, el que per molts altres ens locals suposa un repte, hi ha encara res que es pugui millorar, que encara no hagueu aconseguit?

Hi ha moltes coses.

Jo crec que un dels reptes més grans com a administració pública és que la ciutadania ens cregui. Aquí hi tenim part de responsabilitat, cal que estiguem a l’alçada i hem de ser honestos i transparents, sense segones intencions ni per cobrir l’expedient. Si parlem de participació ha de ser perquè ens ho creiem i volem fer escoles de ciutadania amb gent compromesa amb la comunitat i per millorar la democràcia.

Un dels reptes que crec més importants en participació ciutadana és establir les connexions entre tot el que fem per infants i joves de menys de 30 anys i la resta. Hi havia un llibre que vau editar que es deia Polis, la ciutat participativa que malgrat que és de fa anys beu de la visió aquesta de fer municipis participatius. Cada vegada tenim administracions més burocràtiques i allunyades i això ho complica molt tot.

Per anar finalitzant, explica’ns algun projecte que hagis trobat inspirador, fins i tot de fora de l’administració pública, i que vulguis aplicar a Montornès.

Ho tinc bastant clar. És una eina que he descobert fa poc, tot i que fa bastants anys que existeix, i és la mentoria social. Crec que és una gran eina, perquè anem a lo micro, pot tenir moltes dimensions, treballar moltes coses i ser molt transformadora. Ho vam veure a altres municipis que ho feien i, per casualitats de la vida, a través dels pressupostos ens van fer una proposta i no sabíem de què anava. A partir d’allà vam estirar del fil i hem al·lucinat. S’estan fent projectes de mentoria arreu de Catalunya que són molt potents per la cohesió social, abordar les desigualtats, etc. Per exemple, jo soc de Caldes i hi fan un projecte de mentoria súper interessant. Ara ho estem intentant incorporar, hem demanat un assessorament a la Coordinadora de Mentoria Social, una entitat molt potent que va fer un congrés fa poc, i ens han fet una formació de tot el cos teòric. És similar a l’Aprenentatge i Servei, a darrera hi ha molta teoria, però lo xulo és buscar eines pràctiques. El més interessant és que siguin eines que es puguin utilitzar a les comunitats.

Ja com a última pregunta: hi ha algun truc per treballar amb els joves, que és un dels col·lectius que els tècnics de participació sempre comenten que és difícil d’atraure?

No hi ha cap truc, el tema és tenir un equip dimensionat a la població. Si no hi ha equip a peu de carrer creant vincles, a prop dels joves i durant un temps, oblida-te’n. Sense un equip, cosa que vol dir recursos, no hi ha miracles. Després pots fer una comunicació molt efectiva, a Montornès en tenim una brutal, però perquè hi ha recursos, ganes i som creatius. Som sis persones al departament de joventut d’un municipi de 18.000 habitants, hi ha pressupost municipal dedicat a les polítiques de joventut i una aposta política clara. Aquest és el truc [riu].

I som professionals, eh, que som un equip molt motivat, que ens encanta el que fem i una màxima és que ens coneguin tots els joves de Montornès, per exemple. Després ja sabem que no podem connectar amb tots, però que ens coneguin perquè donem resposta a les seves necessitats és important. També perquè és veraç, perquè el que proposen, per exemple en pressupostos participatius, es fa. Ara el problema és que no podem donar resposta a totes les necessitats. És important que el retorn no es faci només de paraula, sinó que les aportacions efectivament es posin en marxa i la gent ho vegi. Llavors és quan se’n troba el sentit.

No sé si has participat a moltes reunions del teu ajuntament, però jo n’he participat a unes quantes de “diagnosi de tal situació”, “ara què fem amb el pla d’equipaments”, i “ara amb el pla de no sé què”... Després del que es deia, no se’n feia res.

Sí, n’he participat, i també a nivell digital, i estic amb tu que al final el més important de tot és que la ciutadania que ha participat vegi que allò que ha dit ho pot visualitzar en el seu territori i que se li han donat les explicacions clares, una informació veraç, real...

Per acabar, jo convidaria a la resta de companyes tècniques de participació, i d’altres àmbits, que visitin el vostre web de joventut. És molt xulo, hi teniu tots els projectes que impulseu, presenteu de manera molt divertida l’equip, es veu com funcioneu i que comunicativament ho treballeu molt i sou molt creatius i trencadors, potser per exigència del públic que teniu. Gràcies i espero que tornem a treballar plegats ben aviat.

#Pressupostos Participatius gid://decidim-diba/Decidim::Hashtag/484/Joves