Cambios en "Arantxa Pons Echalecu"

Coordinadora del programa de Participació Ciutadana (de 2020 a 2022) de l'Ajuntament de Manresa.

Parlem amb Arantxa per conèixer una mica més qui és i què fa en l’àmbit de la participació ciutadana.

Qui ets i com arribes a la participació ciutadana?

Farà un any i mig que vaig entrar com a Coordinadora de Participació. Soc treballadora social, vinc del món dels serveis socials i durant un temps vaig treballar a l’Ajuntament en un equip de serveis socials, però abans d’entrar treballava en projectes i Plans de Desenvolupament Comunitari. He estat molts anys treballant la inclusió i ara estic a participació per una comissió de servei, així que un cop acabi tornaria a serveis socials. Sempre m’ha cridat l’atenció la relació entre la inclusió social i la participació ciutadana, que és el que m’ha fet arribar a la participació.

Per què la participació?

El concepte d’inclusió social està format pels tres vèrtexs que fan que una persona estigui inclosa socialment: accés a l'àmbit econòmic (pensió de treball, etc.), accés als drets de la ciutadania (educació, salut, assistència legal, etc.) i accés a les xarxes socials. Aquest darrer és el que està menys treballat per les polítiques d’inclusió i ara comença a agafar més rellevància, també en l’àmbit de les polítiques de participació ciutadana. En aquesta línia és on penso que la relació entre inclusió social i participació ciutadana és molt interessant, i des d’on caldria fomentar polítiques i projectes i aquest és el motiu pel qual arribo a participació ciutadana.

Hi ha alguna acció o projecte del quan n’estiguis especialment orgullosa?

Malgrat la meva experiència en participació ciutadana és poca, esmentaria els consells de districte. Cada consell té un pressupost propi de 30.000 € i les persones que hi participen decideixen a quines accions el destinen. Vam voler que no només les persones que venen a les reunions sinó totes les que en formen part fessin propostes, que es validarien per votar-les a través del Decidim. Volíem apartar-nos de les propostes d’actuacions en via pública i de manteniment i promoure actuacions presentades entre vàries entitats del consell de districte, relacionades amb la cohesió i la identitat de barri i de districte; obrir la participació a la gent que forma part d’aquests barris i donar a conèixer la tasca que es fa des dels consells de districte i aconseguir-hi més implicació.

Quins són els principals reptes que et planteges actualment?

La comunicació és un gran repte, segurament tenir un espai on compartir amb companys i companyes del territori ens aniria molt bé. Fem servir les xarxes socials, la cartelleria, etc. Imagino que fem com la gran majoria d’ajuntaments, però està clar que no arribem a la ciutadania. Veiem, però, que a la gent li és més fàcil participar de processos, amb una data d’inici i final, que d’espais estables. Veiem també que el Decidim, per segons quin sector de la ciutadania, funciona. En el tu a tu de carrer, hi ha ciutadans que han dit que els horaris de reunió no els van bé i el fet de tenir l’estona per llegir el document del decidim els permet de presentar propostes. Segurament per algun tipus de ciutadania el Decidim és un espai difícil, però per un altre és un espai que va molt bé per participar.

Teniu algun truc a l’hora de comunicar o per implicar la gent?

El truc seria saber quina metodologia o eina utilitzar segons el públic. Les enquestes que pengem al Decidim funcionen, el nivell de participació és més elevat que a les sessions presencials.

Tens alguna tècnica participativa o metodologia preferida?

Les sessions presencials clàssiques m’encanten. És un espai de tu a tu, on pots treballar també la part relacional, que d’altra manera es perd. Es crea un espai, abans o després de les sessions, on pots explicar què és el Decidim, altres processos que fem, etc. Són espais que serveixen molt.

Per altra banda, pel tipus de públic que hi assisteix, la metodologia que m’agrada més és la clàssica dels post-its. Segons quines metodologies relacionades amb aplicacions de mòbil hi ha persones que tenen dificultats i s’atabalen. La dinàmica de fer grups de treball diversos i barrejant agents funciona. En el procés participatiu del centre històric de Manresa, per exemple, en una mateixa taula s’hi barrejaven comerciants i veïns, que tenen mirades molt diferents i, tot i que a vegades generi conflicte, és una cosa molt enriquidora. Són metodologies clàssiques, però que funcionen. Tot i així, seria interessant un espai on conèixer noves metodologies i tècniques.

Quan volem engegar un projecte nou, sempre busquem referents. Has vist algun projecte que t’hagi resultat inspirador?

Per la realitat de Manresa serien interessants els equipaments de centres cívics. Hi ha territoris on participació o bé gestiona o bé treballa molt directament en els centres cívics. Aquest funcionament dels equipaments com a espais comunitaris de relació que poden esdevenir fins i tot punts d’informació o de trobada per generar espais o processos de participació és molt interessant. Tenir un equipament o un casal on hi ha relacions de grup i es generen activitats pot facilitar molt el treball en temes de participació.

Per acabar, hi ha algun projecte que hagueu implementat que creguis que es podria replicar per altres ens locals?

Des de l’ajuntament fa temps que es va iniciar un projecte, que es diu “Entre tothom” i consisteix a valorar les capacitats i interessos de persones en seguiment de serveis socials, en risc de vulnerabilitat i exclusió social, per veure quin podria ser el seu espai de participació. Ja sigui des de la visió de barri, col·laborant de l’associació de veïns, o treballant amb gent gran en un taller, per exemple, etc. Una persona fa de nexe entre la persona usuària de serveis socials i l’entitat i s’estableix un vincle i un acord. Al principi és una activitat puntual, amb inici i final, que s’avalua i, si la persona vol, pot continuar i establir una relació directa amb l’entitat. Algunes persones, gràcies a aquesta participació, troben feina, tenen accés a recursos que no coneixien, etc. A través d’aquesta participació, d’augmentar la xarxa social d’aquesta persona, es pot ajudar a fomentar el seu nivell d’inclusió social. No és exclusivament de participació ciutadana, sinó que es relaciona també amb voluntariat i participació en entitats, però seria un exemple de com construir o millorar la inclusió a través de la participació.