Marçal Llimona Creixell

Parlem amb en Marçal Llimona Creixell, @mllimona, tècnic de l’Ajuntament de Cardona i expert en comunicació. Ens explica com arriba a la participació ciutadana, els reptes que afronta en el seu dia a dia i quins trucs fa servir per abordar-los.

Qui ets, Marçal?

Tinc 26 anys, sóc periodista i tècnic de comunicació, d’educació, de cultura i festes i de participació ciutadana a l’Ajuntament de Cardona des de fa tres anys.

Com arribes a la participació?

En ser un municipi petit, a nivell d’organització, els recursos humans estem orientats a les macro àrees, que amb una sola persona aglutina molts àmbits.

En primer lloc, estic a participació perquè és un dels àmbits lligats al meu lloc de treball, entenent que la participació ciutadana i la comunicació van estretament relacionades i podia ser una bona manera d’ajuntar-les. També perquè la participació ciutadana és una manera de fer arribar a la gent tot el que fa l’Ajuntament, per tal que tingui un sentit com a espai on tothom hi pugui dir la seva i esdevenir alhora un retorn.

Quina acció recent estàs especialment content d’haver desenvolupat?

De les accions més recents, n’hi ha dues que són de les que em sento més orgullós, i a més tenen resultats, que en el món local és més fàcil com a administració de veure aquest retorn més directe.

Una de les accions són els pressupostos participatius, que els vam fer per primer cop al 2022, i vam tenir un quasi un 20 % de participació, que per ser el primer cop està molt bé. Com a procés, funciona per aprovar quina inversió vol decidir la gent.

Per l’altra, el Consell Municipal de la Gent Gran. Vam crear aquest òrgan com a afegit a altres òrgans existents a l’Ajuntament, i em sembla molt oportú perquè Cardona té una població altament envellida, per sobre de la mitjana de Catalunya, i que hi hagi aquest espai em sembla fantàstic per dir-hi la seva.

Quins són els vostres principals reptes o mal de caps amb els que et trobes a la feina?

El principal repte és aconseguir la participació ciutadana. La tasca de fer participar la gent des d’un ajuntament, que et vegin impulsant una acció o projecte, això és el que ens obsessiona més i aconseguir resultats.

Tens algun truc per intentar resoldre-ho?

Jo crec que passa per la part de comunicació, per explicar-nos més, fer més sessions informatives obertes. En els últims anys, hem vist que les persones no et venen, que tu has d’anar darrera de les persones. I aquesta és una lògica que si la tens clara, a partir d’aquí has d’anar a buscar-los un a un, si cal. Trobar els espais socials on està la gent, explicar-nos més i millor, buscar formats nous i innovadors perquè puguin generar aquest contingut explicatiu i divulgador, etc.

Teniu alguna acció comunicativa que hagueu desenvolupat per demanar el feedback de la ciutadania?

És un repte que també tenim. Com poder fer el retorn més enllà del que fem a l’acció? Precisament perquè som un ajuntament petit i fem el que podem, i perquè posem tots els esforços en què el contingut surti bé, no tant a vegades en el retorn i el després. Ens falta una mica aquesta part d’escoltar com ho han vist, com ha anat i preguntar de quina manera es pot millorar. La convocatòria de personal, en municipis com Cardona, és la clau de tot. Des de la convocatòria porta a porta fins als cartells encara en paper. Aquí encara funciona molt el boca‑orella, aquesta convocatòria personal més humanitzada, que és menys freda que una carta a la bústia personal o els cartells. I des de participació, també la lògica d’agafar el telèfon i començar a trucar.

Com incorporeu els canals digitals?

D’alguna manera ho intentem fer. Sobretot, canals digitals pensant en xarxes socials. Per exemple, en els pressupostos participatius ens va funcionar molt bé, sobretot pel públic juvenil, fer-ho des d’un Instagram, Twitter, o Facebook. Cada canal té el seu públic. I se suma el canal de Telegram uniderccional que tenim, on hi ha una bossa de 200-300 ciutadans que hi estan subscrits i hi anem penjant informació. I juguem amb això, i amb la pàgina web i la newsletter.

Coneixes alguna experiència externa que t’hagi resultat inspiradora?

Fer uns vídeos demanant l’opinió de la gent sobre processos participatius que ha fet, pensats com a càpsules. És una manera més visual, més clara, d’anar fent aquesta feina de retorn, i que la gent pugui veure dels seus conciutadanes el que ha fet i com ho valoren. Ho vaig veure a un altre ajuntament, i alhora també és un repte que tenim. És la manera de posar cara a les persones que hi ha al darrera, més enllà de les enquestes, que serveixen tècnicament però no tenen sentit pels ciutadans; són més fredes i queden en un calaix a l’ajuntament. El vídeo té un sentit directe cap al ciutadà, hi apareixen persones amb noms i cognoms que veuen pel carrer i que són veïns i veïnes.