Anna Moral Gironés

Parlem amb l’Anna (@anna_moral_girones), Cap d’Àrea de Drets Socials, Acció Comunitària i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament d’Esparreguera. Treballadora social de professió i inquieta per naturalesa, treballa amb les entitats des de la proximitat, amb el vincle i la confiança com a base per una participació de qualitat.

Qui és l’Anna?

Soc treballadora social de formació i llicenciada també en Ciències del Treball. Al llarg dels anys m’he format de manera contínua, i he realitzat diferents cursos d’especialització i un postgrau en Gestió Pública de Serveis Socials Locals, així com també un màster en Administració i Govern Electrònic, enfocat ja a una visió més genèrica del que és l’administració pública.

Com a professional, començo la meva trajectòria a l’Ajuntament el 2009, a Serveis socials bàsics, on hi estic fins el 2016, any en què tinc l’oportunitat de gestionar i dirigir la residència municipal. Des de 2017 afronto el repte de coordinar l’Àrea de Drets Socials, Acció Comunitària i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament, una àrea molt extensa que engloba en gran part els serveis que es donen a la ciutadania.

Com arribes a l’àmbit de la participació ciutadana?

La participació m’ha vingut una mica donada, perquè des de l’àmbit dels serveis socials no hi havia aquest vincle, però en passar a coordinar l’Àrea i obrir la mirada a altres àmbits és quan arriba la participació.

El teixit associatiu d’Esparreguera és extens i molt actiu, hi ha molta diversitat d’entitats. No s’ha donat una imposició per impulsar la participació, sinó que ha estat un procés orgànic i natural per donar sortida a aquest neguit de les entitats. Impulsem que les entitats segueixin actives i participin en les polítiques públiques que s’engeguen des de l’Ajuntament a través dels espais de participació que oferim per decidir conjuntament cap a on va el municipi, i alhora acompanyem aquest procés perquè no se sentin soles mentre ho fan.

I com organitzeu aquests espais de participació?

Actualment tenim sis espais estables de participació: el Comissionat de Cultura, Comissionat d’Esports, la Taula de la Gent Gran, l’Assemblea Jove, la Taula de Diversitat Funcional, i el Consell Escolar Municipal. Alguns són espais molt regulats i amb un marc normatiu clar, com el Consell Escolar o els comissionats, com el de Cultura per exemple que està funcionant molt bé, s’hi ha fet molta feina i està sortint efecte. Després tenim taules de participació i assemblees, que són espais no tant reglats.

Quins reptes teniu com a àrea i quines estratègies utilitzeu per afrontar-los?

El repte principal sempre és mantenir viva la participació. Cal trobar l’equilibri perquè les expectatives que dipositen les entitats en la participació es compleixin, perquè sinó poden deixar de respondre. Més enllà dels objectius que ens marquem, per exemple respecte de les formacions o de si volem fer un nou manual, és essencial mantenir les entitats vives i actives, que no es desinteressin i segueixin vinculades. Per això cal ser molt curosos amb el contingut de les sessions que programem, i no fer-les perquè toca. Si es fa així la participació baixa i després remuntar-la costa moltíssim.

I teniu algun truc per aproximar-vos a aquelles persones que normalment no participen?

Intentem ser pròxims, que ens tinguin molt accessibles. Les convocatòries les fem per correu electrònic, i també fem servir la Plataforma Participa 311, però si ja hi és aquest vincle del dia a dia amb les entitats és més fàcil que tot flueixi i que assisteixin als espais que convoquem. Que ens sentin a prop, escoltant i atentes per donar resposta a les necessitats que tenen ajuda perquè vinguin quan les convoquem. A vegades no es poden complir les expectatives que hi dipositen o no es pot donar sortida a les necessitats concretes, però crec que és important poder-se explicar amb sinceritat. És preferible poder dir «no» però d’una manera que s’entengui, a dir que sí però que no es compleixi mai. Si t’hi compromets i no arriba a realitzar-se, llavors ja saps que la relació ja s’ha acabat.

Teniu alguna tècnica que us agradi especialment per dinamitzar els espais estables de participació?

No seguim cap estratègia concreta. Cada espai té la seva dinàmica i ens adaptem al grup que tenim davant. Si bé és cert que, quan fem pressupostos participatius per exemple, que cal escollir accions concretes per posar-les a votació, sí que fem servir una dinàmica concreta per explicar-les. Per la resta, ens adaptem a la situació.

A les Comissions Plenàries donem compte del que es fa durant l’any. Sí que és cert que som partidaris de la presencialitat. Tot i que implementem un model híbrid, i a la Plataforma s’hi realitzen els pressupostos participatius i s’hi troben totes les actes dels espais publicades, funciona més com a repositori i a efectes de transparència. La participació digital complementa la presencial i ajuda, però la presencialitat segueix sent essencial.

Explica’ns un projecte o una acció de la qual et sentis especialment satisfeta.

Vam modificar les bases reguladores de  les subvencions, amb una mirada tècnica i validats a nivell polític. Llavors vam organitzar una jornada amb les entitats, on les vam agrupar per tipologies per analitzar les bases i els criteris que s’hi recollien. A partir d’aquesta anàlisi, les vam poder adaptar, i d’aquesta manera, amb aquest treball senzill, assegures que quan surt el document té certa acceptació. Vam intentar també simplificar els models de documents, perquè adaptar-se a la tramitació municipal no és fàcil, i menys per juntes d’entitats que sovint són canviants.

De fet, ara hem tornat a replicar el procés amb les bases de les subvencions per a entitats que acullen infants amb necessitats educatives específiques. Hem fet una trobada amb les entitats educatives i ara en farem una amb les esportives, per treballar amb elles les bases, els tempos, etc.

Hi ha alguna experiència que t’inspiri especialment?

A partir de la formació que vam fer per gestionar subvencions va sorgir la idea d’editar un  manual. El contacte ha estat continu i hem treballat des de la proximitat, però és el 2024 l’any que neix aquest suport més específic, tot i que sempre ha estat una línia present al Pla de Mandat.

Vam agafar una idea molt senzilla: editar un manual de subvencions en concurrència competitiva per les entitats. Per les entitats els suposa molta burocràcia, i a vegades en un llenguatge que no entenen. Els costa omplir els documents i, tot i que sempre oferim espais d’assessorament en cas de dubtes i les acompanyem en el procés, vam editar un manual seguint l’exemple del que havia fet l’Ajuntament de Barcelona. El vam acompanyar de càpsules audiovisuals informatives que oferien la mateixa informació que el manual però en dos o tres minuts i de manera molt dinàmica. Tot i que al principi ens imaginàvem vídeos editats per professionals, al final la  manca de pressupost ens va fer posar-nos creatius i amb l’ajuda del departament de Comunicació vam fer un espai al web municipal on hi quedava recollit tot el suport a entitats, els materials de les formacions i enllaços interessants. Per nosaltres funciona molt bé, però ens faltaria avaluar-ho i saber com ho valoren les entitats.