Cambios en "Sonia Cazo Mercader"

Parlem amb la Sonia Cazo Mercader, cap del Servei de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, que comparteix amb nosaltres els projectes que la fan sentir més orgullosa, els reptes que afronta i les metodologies i tècniques que més li agrada fer servir.

Sonia, explica’ns una mica qui ets i com vas arribar a treballar en participació ciutadana.

Em dic Sonia i tinc 49 anys. Soc filla de Sant Adrià, però visc en un altre municipi. Com que hi he nascut i els meus pares hi viuen de tota la vida, conec molt bé Sant Adrià. Tinc una família normal, com qualsevol altra, amb el meu company i dos fills adolescents, que són molt macos però estan en una etapa durilla. Tot es basa en el respecte, donar afecte i ser molt comprensiu.

A la feina crec que puc dir que soc bona companya.

Com vas arribar a la participació ciutadana?

Primer de tot vull donar les gràcies des d’aquí a la que és la meva companya a l’Ajuntament, l’Anabel Herrero, ja que amb ella conformem un petit equip de participació, conjuntament amb la resta de companys d’altres àrees, especialment la de comunicació que ens ajuden molt a fer la nostra tasca.

Des del punt de vista acadèmic, soc llicenciada en Ciències Polítiques. Quan vaig acabar la carrera treballava a l’ajuntament, d’administrativa, en el que era llavors Serveis a les persones i que és des d’on es va impulsar la creació del Servei de Participació Ciutadana. Un cop vaig acabar la carrera, em van oferir fer un postgrau de participació ciutadana. A partir d’aquí sempre he estat vinculada a la participació. Actualment soc la Cap de Participació Ciutadana.

Posa un exemple d’alguna acció de la que n’estiguis particularment satisfeta.

Abans del 2020 teníem un teixit associatiu molt dinàmic, però va quedar molt feble arran de la pandèmia. Vam decidir fer una diagnosi per tal de veure en quina situació estava i amb la intenció de dissenyar un pla d’acció. Del treball de la diagnosi n’estem molt orgulloses. Vam muntar unes jornades per fer-ne el retorn, on li vam donar molta importància al què eren les xarxes associatives i hi vam convidar associacions de l’entorn del Barcelonès Nord i del Maresme que ens van ajudar a comprendre, a donar-nos pinzellades del que era el treball en xarxa. N’estem molt satisfetes d’aquest treball!

Quins són els vostres principals reptes? Què és allò que us genera mals de cap?

Com a d’altres molts municipis, ens agradaria tenir una participació més compromesa, més activa i més nombrosa, qualitativa i quantitativament. La participació té molts factors, i un d’ells és que el tema ha d’interessar molt a la gent. Per mi, un aspecte important és com ordenem la participació per no competir pel públic en els diferents espais i processos.

A Sant Adrià s’ha confós molt el que era la participació ciutadana amb un servei exclusiu dedicat a les entitats. Les entitats són un part molt important del nostre àmbit, però també hem de treballar perquè la resta de la ciutadania a títol individual hi tingui cabuda i pugui dir la seva. Potser el repte seria fer entendre als equips polítics que no només ens hem de dedicar als que tradicionalment ja participen, sinó que hem d’anar a buscar a la resta.

Quin recurs o metodologia participativa t’agrada utilitzar?

Un recurs que estem utilitzant molt és la Plataforma Participa311, perquè ens ha donat l’oportunitat d’arribar a més persones, que possiblement estan interessades a participar però no tenen temps.

De totes maneres, val a dir que està molt bé introduir les noves tecnologies a la participació però no podem deixar d’utilitzar les metodologies presencials. És millor la combinació. Està bé tot allò que és en línia, perquè et dona immediatesa, però també ho està compartir les sensacions, la proximitat, etc. Així, a més de donar resposta a la bretxa digital, també donem l’oportunitat de participar a la gent que no ho pot fer de manera tecnològica o digital. És important poder continuar compaginant aquestes dues maneres de fer.

La comunicació és clau en la participació ciutadana. Teniu algun truc per tal d’arribar a la gent?

Truc com a tal no tenim, però sí que tenim els companys de comunicació bastant a prop i tota la comunicació la convertim en notícies que compartim a les xarxes socials per tenir la màxima visibilitat possible. També pensem que és important, dins els processos i sempre que es pugui, tenir un espai més distès de contacte, més de compartir. Per exemple, en aquesta jornada en la que vam presentar la diagnosi sobre les entitats, vam tenir un espai per celebrar. Cal celebrar que la gent treballa, que la gent marxa contenta i que sigui reconeguda pel seu esforç. No sé si és un truc o què, però aquestes cosetes funcionen sempre. Quan generes espais de complicitat i la gent se sent reconeguda, s’hi torni a implicar en un proper procés o espai .

Algun projecte, alguna metodologia inspiradora que hagis vist en algun altre municipi?

Ens agradaria treballar el tema de les xarxes associatives perquè ara les noves tecnologies ens donen un espai, un marc d’interacció fàcil. La Comunitat311 és un recurs de coneixement, de recursos materials, de persones, de maneres de fer, i hem d’aprofitar-la. Ens inspirem en la Comunitat311, perquè ens agrada aquesta idea de compartir coneixement. És això el què ens falta. Hi ha moltes pàgines orientades a compartir recursos, però no tantes a compartir coneixements.

Ara encara estem en el moment de disseny del projecte, de veure com s’ha de fer, però ja estem buscant experiències per trobar inspiració. Estem donant-hi una volta, a veure com aquestes noves eines ens poden servir per fer xarxa entre nosaltres i el territori perquè ens agradaria que el projecte fos col·laboratiu.

Explica’ns algun projecte que hàgiu fet que pugui ser inspirador per algú que llegeixi aquesta entrevista.

Quan es va aprovar el reglament de participació ciutadana, que és recent, del 2021, una de les coses que es va incorporar va ser un registre de persones interessades a participar. Vam crear una base de dades i un espai a la pàgina web que es diu «Digues la teva». Aquí es poden apuntar totes les persones que tenen algun interès a participar, en funció de seu interès sectorial o territorial. És una eina que, quan vols muntar una taula sectorial o algun òrgan de seguiment, et permet tenir com a punt de partida aquelles persones ja han manifestat el seu interès. També ens serveix per trobar certs perfils, per exemple quan necessitem dones d’entre 25 i 40 anys el registre ens permet fer aquesta selecció. No tenim gaire gent registrada, hem de fer un esforç comunicatiu per donar-lo a conèixer. Penso que fins i tot pot ser una eina útil per altres companys i companyes de l’ajuntament.