Esther Rufas Mas

Parlem amb l’Esther Rufas Mas, @ esther_rufas_mas, tècnica de Participació Ciutadana, Gent Gran, Transparència, Govern Obert i Administració Electrònica de l’Ajuntament de Begues. Ens explica qui és i quins són els principals reptes que afronta en el seu dia a dia com a tècnica, a més de compartir amb nosaltres els projectes dels quals n’està més orgullosa.

Qui és l’Esther? Explica’ns quatre coses de tu.

Visc a Begues i soc mare de dos adolescents, així que estic entretinguda! Des de petita he tingut clar que volia treballar per a les persones, era quelcom que m’agradava molt. Sempre he estat molt vinculada al món de la música, toco la guitarra, canto, dirigeixo un cor de gòspel i dono classes de cant. Són coses que m’omplen molt, però que a més m’ajuden a connectar amb la gent i per tant, amb allò social.

En termes professionals, tenia tan clar que volia treballar en l’àmbit social i vaig estudiar Educació Social i Antropologia Social i Cultural, per ampliar coneixements, entendre com s’estructura la població, què la mou, com es creen les comunitats i els grups, etc. Tot això sempre m’ha cridat molt l’atenció i m’ha proporcionat un coneixement i un bagatge sobre què és la societat i com funciona que m’ha servit molt per la vida professional, però també per la personal.

Com arribes a participació ciutadana?

He treballat tant en el sector privat com en el públic, en el que ja fa 15 anys que hi soc. Aquí mateix a l’ajuntament, en diversos àmbits però sempre en la dinamització de col·lectius o en la millora de la qualitat de vida de les persones. Vaig començar amb gent gran, dins un pla d’ocupació, però al cap d’uns anys va aparèixer la possibilitat de fer altres tasques, en participació ciutadana i amb altres àrees, amb les que he anat treballant de tant en tant. Gent gran i participació sempre han estat la base de la meva feina, però ara porto també temes de transparència i administració electrònica. Vaig estar en els inicis de la creació de l’àrea de participació ciutadana, transparència i administració electrònica, que no existia tot i que aquests temes sí que es treballaven. Va ser un moment molt creatiu i enriquidor.

Posa’ns un exemple d’alguna actuació recent de la que n’estiguis especialment satisfeta.

El treball en xarxa amb les entitats. Era un repte a llarg termini, tenint en compte que les entitats van canviant i també canvien les persones que les lideren. Volíem que no treballessin cadascuna per la seva banda i que no ho fessin només en el seu àmbit natural; aconseguir que treballessin conjuntament, perquè hi ha lligams comuns, independentment de l’àrea a la qual estan adscrites. El projecte ha tingut com a objectiu buscar tots aquests punts en comú, aquells aspectes que les relacionen i les vinculen per dinamitzar-les. Així, hem posat en marxa taules de treball on es troben i es nodreixen les unes de les altres. Dins les entitats hi ha valor, poden ajudar-se mútuament amb les seves activitats, de manera que no s’hagi de buscar sempre algú de fora.

Els maldecaps, els reptes... Quins són?

Aconseguir la participació real de la gent. No hem de posar només el punt de mira en la ciutadania, hem de mirar cap a endins, a l’ajuntament. Cal trobar el punt de connexió entre els dos mons, l’ajuntament i la ciutadania, comunicar-nos millor i despertar l’interès de la ciutadania pels temes del poble. Cal trobar què és el que interessa a la gent, perquè sovint no escoltem bé.

Teniu algun truc per arribar a la gent? Alguna tècnica secreta?

Som un poble petit i això té els seus avantatges. És fàcil arribar a tothom, tot i que sempre hi ha gent nova que t’apareix als espais. Nosaltres fem servir el WhatsApp, sobretot amb les entitats, és la meva eina estrella, ràpida i fàcil de fer servir.

També crec que és important trobar aquelles persones que et poden fer d’altaveus, el boca-orella i maneres més simples, de tota la vida, que funcionen en un poble petit. Haig de destacar, però, que nosaltres tenim aquest servei externalitzat a una empresa de comunicació.

Quina metodologia t’agrada més?

És difícil de dir perquè depèn de la situació has de fer-ne servir una o una altra. Crec que és important descompondre un gran repte en d’altres de més petits. Treballar en grups petits i amb objectius concrets és una molt bona idea.

Algun projecte o activitat inspiradora que hagis vist en algun altre lloc?

Normalment els municipis petits ens emmirallem en els grans i això pot ser un error, perquè no tenim ni els mateixos recursos econòmics ni humans. Jo faig seguiment del que fan els grans i els petits, però poso el focus en els que són més o menys com Begues i m’agrada buscar projectes de dinamització de la ciutadania.

Finalment, què és allò que heu fet vosaltres i que penseu que podria ser inspirador per altres municipis?

Podria parlar-te de varis projectes, tots relacionats amb entitats, perquè hem apostat per aquesta línia. Per una banda, tenim una partida destinada a la mostra d’entitats, però l’any de la pandèmia no la vam poder utilitzar, així que la vam aprofitar per crear una pàgina de suport a les entitats. Acostumàvem a tenir una guia d’entitats en paper però, com et pots imaginar, sempre estava desactualitzada. La pàgina del Servei de suport a les entitats funciona molt bé com a espai aglutinador de tota la informació associativa. Hi posem les formacions, fotos, temes relacionats amb el registre, les reunions de la Taula d’entitats, etc.

Un altre projecte que estem impulsant amb la Taula d’entitats són les portes obertes de les entitats. Aquest projecte té com a objectiu aglutinar-les en un sol document comunicatiu, per tal que els ciutadans o ciutadanes puguin anar un dia específic a veure com és el funcionament d’una entitat, quines activitats hi fan, etc. Cada entitat s’organitza pel seu compte i nosaltres mirem que no se solapin. Ho hem fet ja dos anys.

Finalment, estem treballant per crear un catàleg de recursos d’entitats fet per les pròpies entitats. És a dir, jo com a entitat què tinc o què faig que li pugui ser d’utilitat a les altres. Fem omplir una fitxa on han de posar actuacions o recursos que puguin oferir a la resta d’entitats. Per exemple, els castellers de Begues poden oferir fer un pilar en el marc d’una activitat cultural promoguda per una altra entitat.

Amb aquest tipus de projectes hem aconseguit que les entitats facin projectes entre elles. Han fet un clic i ara pensen «ep, puc comptar amb les altres!».