Comunitat 311
#Comunitat311 La comunitat de professionals municipals de la participació a Barcelona
Ivana Roig Pena
Parlem amb la Ivana Roig Pena, @roigpi , tècnica de participació ciutadana de l'Oficina Tècnica de Participació per als Governs Locals de la Diputació de Barcelona.
Qui ets i com has arribat a la participació ciutadana?
Un aspecte personal que m’agrada destacar, és que soc mare de dos nois. Soc una persona molt activa, m’agraden molt les manualitats, en especial cosir i estic implicada tant a l’AMPA de l’escola, com als clubs esportius dels meus fills.
Soc psicòloga de formació, però no he exercit mai. Dins de la psicologia social em vaig especialitzar en l’àmbit comunitari, fent projectes de transformació comunitària, he treballat com a tècnica d’inserció laboral i recursos humans, perquè, a més, vaig estudiar Ciències del Treball. Gràcies a aquesta combinació de psicologia i tècniques del treball, entro a la Diputació de Barcelona al 2005 al departament de recursos humans i més tard, a Convivència, Diversitat i Ciutadania on m’enfoco en la mediació ciutadana. Les companyes de participació estaven al meu costat i se’m va generar interès pel tema i per com la participació és un mitjà per a fer canvis a nivell més estructurals en els municipis. Així és com, al 2017 passo a ser tècnica de participació.
Hi ha algun projecte del qual n’estiguis especialment orgullosa?
A mi, en particular, m’agrada la gestió interna, més que la relació amb el territori, tot i que també he fet assessorament tècnic. Actualment m’encarrego de la gestió del recurs de suport econòmic i la formació. Estic especialment orgullosa de com he contribuït a la gestió del recurs econòmic (el repartiment, la valoració mitjançant la rúbrica i la creació d’eines per tal que els ens locals puguin redactar més fàcilment el formulari de sol·licitud), sobretot que s’hagi anat afinant de manera que tots els municipis puguin tirar endavant els projectes de participació ciutadana, independentment de la mida. Com ja sabeu, fa uns anys només existia un sol recurs econòmic i el que passava és que els municipis més grans i que feien “millors” projectes eren els que acaparaven aquests ajuts. Amb el desdoblament del recurs econòmic, un pels municipis grans i un pels municipis petits, ara els municipis petits també tenen finançament i poden disposar de més pressupost per impulsar la participació.
Hi algun repte que voldries destacar?
Des de la part de formació, un dels reptes és poder oferir accions formatives innovadores, que els hi aportin coneixements nous i engrescadors per impulsar canvis en el seu dia a dia a l’hora de treballar. És fàcil repetir formacions que tenen èxit any rere any, però el repte és oferir accions que generin altres maneres de pensar i obrir la ment per executar els projectes de participació en el territori.
Tens algun projecte de participació que t’hagi inspirat?
Un projecte que em va sorprendre va ser un assessorament que vaig fer en un micropoble, com és Talamanca. Els projectes en municipis molt petits, sempre son molt enriquidors perquè son un repte: no disposen d’equip tècnic, potser tampoc experiència o tradició participativa, ens permeten incorporar la vessant pedagògica... En aquest cas concret, a través d’uns pressupostos participatius es va desenvolupar un procés més estratègic de poble des de la corresponsabilitat i el diàleg de diversos actors, focalitzant-se en les necessitats col·lectives. Com a resultat final es va assolir un relat de Talamanca i un futur pla estratègic i el procés va ser transformador per totes les persones implicades però també es va estendre a la resta de la població que es va obrir al diàleg.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
0 comentaris
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...