Canvis a "Jaume Casacuberta Inglès"

Parlem amb la Jaume Casacuberta Inglès, @jaume_casacuberta , Cap de Servei de Participació de l'Ajuntament de Granollers.

Qui és el Jaume?

És un educador social en l'àmbit de l'animació sociocultural i podríem dir que especialitzat en el que es coneix com a desenvolupament cultural comunitari.

Els darrers quaranta anys he estat desenvolupant la meva tasca professional principalment en els àmbits de l'acció cultural i de la participació ciutadana.

He treballat sempre en el que podríem convenir en anomenar la cosa pública. Ja sigui per contractació directa de l'ens públic o bé mitjançant empreses de gestió de serveis.

Els primers anys vaig treballar en empreses proveïdores de serveis de gestió per a ajuntaments diversos i els darrers trenta anys de manera directa per a l'Ajuntament de Granollers.

Com arribes a treballar en l’àmbit de la participació ciutadana?

En un inici treballant en municipis del Baix Llobregat, més endavant i geogràficament parlant, vaig pujar una mica més amunt... al Barcelonès, treballant als municipis de l'Hospitalet i Barcelona. I ara finalment em trobo al Vallès Oriental a la ciutat de Granollers.

A l'Ajuntament de Granollers he estat coordinador de la xarxa municipal de centres cívics, cap de servei de cultura i en l'actualitat sóc el cap de servei de joventut i de participació ciutadana.

És a dir, m’ocupa i em preocupa «la participació en la cultura» i «la cultura de la participació». Mateixes paraules, diferents significats.

Potser si hagués de destacar alguna cosa és que he tingut la sort de trobar el temps suficient per poder reflexionar i escriure sobre la meva pròpia pràctica professional tant en l’àmbit cultural com en el de la participació.

Això m'ha permès aportar a la professió alguns coneixements aplicats sobre el desenvolupament comunitari. Entenent el desenvolupament comunitari com una metodologia col·laborativa que posa en relació artistes i comunitat, afavorint que la gent es pugui expressar, també, a través dels llenguatges expressius de les arts.

Què té a veure això amb la participació? Doncs que a través de l'art comunitari es poden expressar inquietuds, preocupacions i idees, mentre es construeixen capacitats culturals i es contribueix al canvi social.

Sempre has tingut clar aquest enfocament o aquest àmbit de treball?

Treballo en participació ciutadana perquè crec en la importància de la participació com a part integral d'una democràcia saludable. Això, per una banda.

I per l'altra perquè veig en la participació ciutadana una via col·laborativa per abordar problemes locals i millorar la qualitat de vida de les persones.

Crec en aquests dos principis per dir-ho així.

Això em ve perquè vaig tastar per primera vegada la participació al barri de Sants, a Barcelona. Que és on jo vivia durant l'adveniment de la democràcia.

Em va tocar viure, entre altres temes, el que seria la lluita veïnal per la recuperació dels drets i els valors socials.

En aquell moment jo tenia uns quinze anys, estava en plena adolescència i, no sé ben bé com, vaig començar a treure el cap pels moviments activistes socials del barri que es començaven a mobilitzar per temes diversos.

De cop em vaig trobar immers en el que va ser la mobilització per a la recuperació de les cotxeres dels tramvies de Sants que es reivindicava com a espai sociocultural pel barri.

Recordo que el lema reivindicatiu que hi havia en aquells moments era “Quan convé, guanyem cotxeres”.

De fet, aquesta experiència participativa un mica inconscient per part meva, però que va ser exitosa i transformadora, em va sacsejar de bona manera..

I em sembla que va ser la clau de volta, que va fer que em volgués dedicar professionalment a l'àmbit sociocultural i de la participació ciutadana.

De fet, quan va acabar tot això, deia que de gran volia ser director de centre cívic. I així va ser.

Va ser una experiència en una època convulsa. Vaig descobrir que hi havia un cert poder transformador en la participació ciutadana i em va semblar que jo havia d'anar per aquí.

Un cop feta aquesta primera introducció, també et preguntem si ens poguessis dir alguna acció o algun projecte del qual estiguis especialment orgullós o satisfet d'haver impulsat.

Són molts els projectes dels quals em sento orgullós. Potser perquè en el seu moment van tenir un punt d’innovació, perquè era la primera vegada que es feien i perquè sense referències prèvies posaves a prova moltes coses.

Si hagués de dir-ne un, no per innovador, sinó per la seva significació i pel context en què va tenir lloc, diria el procés participatiu pel Pacte de Ciutat de Granollers.

Va ser un procés participatiu per recuperar la vitalitat i el dinamisme de Granollers arran de la crisi ocasionada per la Covid-19.

En aquest marc i en ple confinament, arreu, totes les que treballàvem en participació, ens vam haver de posar les piles davant de la pantalla i començar a reinventar-nos, no?

A Granollers l'Equip de Govern i la Junta de Portaveus de l'Ajuntament, van encarregar-li al Consell de Ciutat que impulsés un Pacte de Ciutat per acompanyar a la ciutadania en aquesta crisi.

Més de 100 persones van treballar activament en 6 grups i va comptar amb les adhesions de més de 250 persones, entitats i empreses. D'aquest treball van sortir més de 160 propostes per avançar en la recuperació de la vitalitat i el dinamisme de la ciutat. La gràcia i l'èxit va ser que les propostes es van incorporar directament en el Pla d'Actuació Municipal.

Pel moment en què es va produir, per la significació, per haver participat en quelcom que beneficia directament a la població... doncs em fa sentir orgullós.

L’any 2021 el Banc de Bones Pràctiques dels governs locals va considerar aquest procés com a bona practica en participació ciutadana, en el marc de les iniciatives locals durant la pandèmia.

També acostumem a preguntar per l'altra cara de la moneda, és a dir, quin és el teu principal repte o maldecap que destacaries?

De mal de cap no me n'inventaré cap, perquè tots els que treballem en participació ciutadana estem allà mateix.

Qualsevol dels àmbits, des del disseny fins a l'avaluació tot són maldecaps. Però n'hi ha un què és més operatiu, més pràctic, és més del dia a dia, que seria l'activació de la participació ciutadana. És a dir, com ho hem de fer per mobilitzar a la gent perquè participi.

Ens trobem en un moment en què hi ha una manca de motivació i interès per part de la gent a l’hora de participar. Hi ha una certa desconfiança amb les institucions que impulsen els processos participatius o òrgans de participació. Fins i tot, detecto una certa apatia o percepció de què la participació de la gent no té un impacte significatiu, que les veus de la gent no seran escoltades o tingudes en compte.

Després, tots els temes de conciliació. La manca de disponibilitat de la gent. Les responsabilitats i obligacions diàries fan que la nostra disponibilitat també sigui més limitada per participar activament.

I per no parlar del que serien les desigualtats econòmiques i socioeducatives. Quan convides a gent de manera diversa hi ha diferències importants de molts tipus. Alguns grups poden sentir-se menys capacitats o motivats per participar a causa de diferències en els nivells d'educació i recursos, i això limita també les seves ganes de participar.

Doncs justament t'anava a preguntar si tens algun truc o alguna mena d’orientació a l'hora d'abordar aquesta problemàtica.

Truc no en tinc cap i màgia no en sé fer tampoc. Però crec que és una qüestió que supera una mica la voluntat i àmbit del mateix servei de participació perquè requereix una cultura institucional important.

Cal avançar en la promoció d'una cultura que valori i celebri la participació ciutadana com una part essencial de la vida comunitària i democràtica.

Si no es valora aquesta cultura, la gent no acabarà de creure-s'ho tot. Si la posem en valor, es contribuirà a fomentar una actitud més positiva i activa cap a la participació ciutadana de la gent.

D’aquesta manera es milloraria la transparència de les actuacions, o fomentaríem la consciència cívica vers les preocupacions que són més locals. I sobretot, també hem de crear el que podríem convenir d'anomenar “oportunitats significatives per a la participació”. Allò sobre el qual la gent participa ha de ser sempre transcendent.

Mitjançant aquest conjunt d'estratègies, es pot treballar per superar els obstacles i fomentar una participació ciutadana més activa i significativa en els processos de presa de decisions.

Enfrontar aquests reptes implica abordar qüestions de transparència, educació cívica, accessibilitat i promoció d'un ambient en què la ciutadania se senti capacitada i motivada per participar activament en els processos de presa de decisions.

Crec que aniria per aquí, sobretot per un canvi de cultura. Però això significa que tota una administració s'hi fiqui realment per treballar en bona línia i no generar desafecció en la gent.

També preguntem si hi ha algun recurs, alguna tècnica, element participatiu que t'agrada especialment utilitzar.

Un bon recurs per l'impuls dels processos participatius és comptar sobretot amb el teixit associatiu des del minut zero.

Hem de ser capaços d'establir complicitats i col·laboracions efectives amb les organitzacions de la societat civil, crec que és una estratègia clau per aconseguir una participació que sigui més robusta i fins i tot més inclusiva.

Estic convençut que l'associacionisme, el teixit social, tenen una comprensió profunda dels problemes i les necessitats de la comunitat, més que el mateix Ajuntament. Perquè el moviment associatiu està al territori i escolta els carrers, on la gent parla de les seves necessitats i les seves preocupacions i motivacions. Això facilita la identificació de possibles solucions que siguin rellevants.

Amb aquesta informació podem mobilitzar tot un seguit de recursos locals, que és l'associacionisme, per impulsar iniciatives participatives que siguin beneficioses per la comunitat.

També preguntem per l’opinió de la incorporació dels canals digitals a la participació.

Ho veig com una oportunitat positiva per una banda i com una oportunitat perversa per l'altra. És positiva perquè la participació virtual a través de canals digitals està clar que ens obre nous escenaris per la participació que, a més a més, encara anirem descobrint.

Però també és una oportunitat amb un cert grau de perversitat. Perquè la participació virtual pot tenir conseqüències negatives o fins i tot indesitjades.

La participació digital és desigual. Això genera exclusió. Per una banda, diem que tothom pot accedir-hi, però les competències digitals de la gent no són les mateixes per tothom. Si tu ets competent digitalment probablement pots parlar, fer anar el xat, i alhora tenir facilitat per utilitzar altres recursos de la plataforma. És a dir, disposar de millors estratègies comunicatives per part d’algú, pot generar monopolitzacions del discurs.

Segur que aquest àmbit anirà evolucionant i a més d'una manera molt ràpida. Els canals digitals ens permeten una major accessibilitat, una major inclusivitat i un espai per unes retroalimentacions ràpides. Com he dit abans, la comoditat d’implicar-te des de casa et facilita l'accés a la participació en la mesura que pots conciliar més. Tot ajuda.

Però en conclusió, em sumo a les veus que diuen que la incorporació dels canals digitals a la participació ciutadana té el potencial de millorar la democràcia, sempre que es gestionin adequadament els desafiaments associats amb la tecnologia i es garanteixi una participació inclusiva. Així i tot, crec que encara no hem trobat el canal que tingui les bonances dels dos espais, el presencial i virtual. El dia que el trobem triomfarem.

Per acabar l'entrevista sempre preguntem si teniu alguna recomanació o vols apuntar alguna experiència o acció en l'àmbit de participació.

Entenc que, com tothom, quan has d’impulsar un projecte, sigui del tipus que sigui, el primer que fas és cercar referencies en altres projectes.

Ara mateix estic molt interessat en projectes que explorin la connexió entre la participació ciutadana i la ciència ciutadana.

S’estan desenvolupant moltes iniciatives significatives arreu del territori en l'àmbit de la ciència ciutadana, on la ciutadania participa activament en recopilar dades tot col·laborant amb científics professionals.

Aquesta participació directa permet a la ciutadania sentir-se més connectats amb la recerca i el procés científic, potenciant un sentit d'empoderament i implicació en qüestions que afecten la comunitat.

Però em costa trobar experiències que aprofundeixin en la dimensió participativa de la ciència ciutadana.

Recordo un projecte col·laboratiu impulsat pel programa Bibliolab de la xarxa de biblioteques de la Diputació, que era un programa pilot de ciència ciutadana en l'àmbit social. S’anomenava Jocs per l'habitatge i van participar-hi la Biblioteca d’Olesa de Montserrat, la Biblioteca Fort Pienc de Barcelona i les biblioteques de Granollers, amb la col·laboració d’un equip de recerca de la Universitat de Barcelona.

Es va detectar en aquestes tres ciutats un interès comú que era conèixer els diversos aspectes relacionats amb una inquietud social compartida que era, i encara és, l'accés a l'habitatge.

Va ser una prova pilot per treballar amb els usuaris de les biblioteques entenent que allà hi ha població diversa. Es van fer uns grups amb l’acompanyament del grup de recerca de la Universitat de Barcelona, i es va dissenyar un joc amb un punt econòmic, al que s’accedia a través de tauletes digitals que es posaven al carrer i a la gent se li feia unes preguntes per saber quan estarien disposats a pagar per segons quines decisions.

Estic convençut que la ciència ciutadana com a metodologia s'alinea amb els principis de la participació ciutadana, en la mesura que contribueix a la transparència científica i, com a novetat, ens aporta millores qualitatives en la presa de decisions ja que es basen en l’evidència, consolidant així la participació ciutadana com a peça clau en la construcció d’un coneixement col·lectiu, que doni resposta a inquietuds i motivacions de la ciutadania.