Antònia Garcia Baez

Parlem amb l’Antònia Garcia Baez (@antonia_garcia_baez) educadora social i tècnica de participació ciutadana de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès. Ens explica què la motiva i inspira i com ha arribat fins al món de la participació després de molts anys de trajectòria professional al municipi.

Fes-nos cinc cèntims sobre tu... Qui és l’Antònia, de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès?

Soc l’Antònia, educadora social de formació, nascuda a Granollers i mare de dos adolescents. Soc una persona inquieta, propera i compromesa amb el servei públic i amb la comunitat. M’agrada escoltar, entendre els problemes i buscar com donar-los forma per trobar-hi solucions. Treballo a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès des de l’any 2003, on vaig començar a l'àrea de Cultura i Educació. Des de llavors he passat per diferents departaments i, des de fa un temps, em dedico plenament a l'àmbit de la participació ciutadana.

 

Per què participació? Com hi vas arribar?

Hi arribo una mica per necessitat, quan em vaig encarregar de coordinar programes socials i urbanístics en el marc del projecte d’intervenció integral de la Llei de Barris del barri de Bellavista a Les Franqueses. La participació era un requisit imprescindible, però de seguida va passar de ser una obligació a una convicció. Amb la meva companya Gemma Barnusell vam apostar per fer-la extensiva més enllà dels projectes que la llei exigia. La vam incorporar en altres àmbits i vam veure com aportava valor real a la gestió municipal.

 

I com has anat evolucionant? Què et motiva de la participació?

En aquests anys hem pogut desplegar projectes que han anat donant estructura i sentit a la participació al municipi. Fa quatre anys vam aprovar el Pla Director de Participació Ciutadana, i ara estem revisant aquest document. També hem aprovat recentment el Reglament de Participació Ciutadana. I un altre dels projectes que m’engresca molt és la reestructuració del teixit associatiu local, projecte que rep el suport tècnic de la Diputació, una feina important per posar ordre i actualitzar unes dinàmiques que fa més de 20 anys que funcionen d’una determinada manera. Tot, a escala d’un municipi amb cinc nuclis ben diferenciats, que requereix una mirada adaptada i molta feina de proximitat. Sempre amb una idea molt clara: “No els fem venir, ens apropem nosaltres”.

 

Posa un exemple d'alguna acció recent de la qual n’estiguis contenta/satisfeta...

Una de les accions que m’omple d’orgull és aquest projecte de reorganització del teixit associatiu. Era molt necessari remoure i posar ordre a la relació entre entitats i Ajuntament, que fins ara era molt fragmentada. El projecte té tres fases: primer, la creació d’un registre únic d’entitats; segon, unes bases reguladores de subvenció comunes amb indicadors adaptats a cada àmbit i finalment, l’homogeneïtzació dels criteris per a la cessió d’equipaments i materials. Ja estem acabant la segona fase, i ha estat una feina molt transversal i amb voluntat estratègica.

 

Alguna altra?

També estic molt satisfeta de l’elaboració del Pla d’Acció Municipal (PAM) d’aquesta legislatura. El primer PAM es va fer a porta tancada, sense participació, i ara vam veure clar que calia fer-ho diferent. Ara hem treballat des de l’inici amb el compromís programàtic del govern, amb un document de 128 accions que es van obrir a comentaris i prioritzacions de la ciutadania. El top 10 de cada eix estratègic es va construir amb aquesta mirada ciutadana. Fins i tot es van incorporar tres accions noves proposades durant el procés. Ara tenim una comissió tecnicopolítica de seguiment i publiquem l’estat de les accions a la plataforma digital Participa311. S’avalua el grau de participació que ha de tenir cada acció. Estem molt satisfetes amb aquest canvi de model.

 

Quins són els vostres principals reptes o mals de cap?

Un dels reptes més grans és arribar a les persones que no estan organitzades, les que habitualment no participen. Les convocatòries sovint mobilitzen el mateix perfil de ciutadania. A més, les Franqueses té cinc nuclis amb realitats molt diferents, i això ens obliga a adaptar-nos molt. Per exemple, Corró d’Avall té una població més jove, on volem potenciar l’arrelament i el sentiment de pertinença, en canvi, Bellavista té un fort sentiment de barri i molta història comunitària. A Llerona i Corró d’Amunt tenim consells de poble actius, i a Marata el centre cultural és un espai clau. Cadascun té la seva veu, i per fer arribar la participació a tot arreu cal molta proximitat i molta feina adaptada a cada context.

 

Tens algun truc o recurs per afrontar aquest repte de la representativitat i la inclusió?

Una de les metodologies que més ens ha ajudat ha estat el sorteig de participants per a les audiències públiques. A partir del padró, seleccionem persones segons edat, sexe i origen, i les convoquem de manera personalitzada. Això ha fet que arribi gent nova, que no s’havia apropat mai a aquests espais. Algunes fins i tot han continuat participant en altres processos. Ara bé, també és una eina que requereix molts recursos humans i una dedicació important. Per això, combinem aquesta tècnica amb d’altres formats com audiències descentralitzades o trobades més sectorials. La clau és l’artesania: cuidar molt la metodologia, el com ho fem, invertir-hi temps i recursos, i no abusar de cap recurs per no cremar les eines.

 

Quin recurs o metodologia participativa t’agrada més utilitzar?

El codisseny i la cocreació des de l’inici, quan el projecte ho permet, és la metodologia amb la qual em sento més identificada. Permet que els usuaris finals sentin el projecte com a propi i participin activament en la seva definició. Un bon exemple és el projecte de remodelació de l’skatepark de Corró d’Avall. Va sorgir d’una demanda de les joves, i vam poder treballar amb un arquitecte que ell mateix és skater, amb el seu suport hem fet diverses reunions per definir el projecte. Hi ha hagut molt consens i molt compromís, i ara estem a punt de presentar el projecte i crear la comissió de seguiment de les obres amb els mateixos joves. Aquest tipus de projectes petits tenen un gran valor quan són cocreacions.

 

Quina opinió tens de la incorporació dels canals digitals a la participació?

Els canals digitals funcionen com un gran suport i complementen molt bé les accions presencials. A les Franqueses treballem amb la plataforma digital Participa311 per publicar i fer seguiment de tots els projectes. Les xarxes socials, especialment Instagram, ens ajuden a arribar a la ciutadania més jove, i el WhatsApp és la via més directa per comunicar-nos amb les entitats. Però també sabem que la part digital, per sí sola, no és suficient. Si no hi ha presència al territori, contacte directe i accions de proximitat, la participació digital es desinfla. Ens funciona molt bé com a repositori d’informació, especialment pels òrgans de participació territorial que tenim actius, així la ciutadania té accés autònom a actes, convocatòries i seguiments. La convivència de canals és indispensable.

 

Explica’ns alguna cosa inspiradora que hagis vist que fan altres...

M’inspiro sovint en altres ajuntaments. Per exemple, el portal de visualització d’entitats de Terrassa és molt entenedor i atractiu. De Vic ens ha agradat molt el model de presentació de projectes per a les entitats esportives que millora la justificació de subvencions. I de Sant Feliu de Llobregat ens serveix d’inspiració la sol·licitud d’ocupació de via pública que et genera automàticament una memòria d’activitat. Participo a jornades i xerrades, i també tafanejo webs per aprendre i aplicar allò que ens pot encaixar.

 

Explica’ns alguna cosa que feu o heu fet, que us hagi resultat útil, inspiradora i que sigui fàcil de replicar per altres...

Si hagués de destacar-ne una seria l’experiència de les audiències públiques per sorteig, que ha estat molt positiva. Ha fet que arribi gent nova i ha obert espais de diàleg amb perfils de ciutadania que habitualment no participen. Tot i requerir esforços, és una eina que pot inspirar altres municipis. Igualment, el projecte d’ordenació de la relació amb les entitats també és replicable en més municipis. Estem treballant en un projecte amb fases ben definides, amb criteris clars i amb una mirada transversal entre serveis. És una feina intensa, però molt necessària i que pot ser molt útil per altres ajuntaments.