Meritxell Boix

Parlem amb la Meritxell Boix, tècnica de joventut i educació de l’Ajuntament de Taradell. Des dels pressupostos participatius juvenils a la dinamització de proximitat, ens explica els projectes que la il·lusionen i quins recursos funcionen millor a la vila.

 Qui és la Xell i com arribes a la participació ciutadana?

Hi arribo a través dels joves. Jo vaig estudiar el grau d'educació social i sempre he treballat amb persones joves. Em va sortir l'oportunitat d'entrar com a tècnica de joventut, educació i participació a l'Ajuntament de Taradell, i la primera proposta que em van fer ja des de l'àrea de participació va ser començar uns pressupostos participatius només amb el col·lectiu jove, que no s'havien fet mai a l'Ajuntament de Taradell. A la primera edició  només hi podien participar persones de 16 fins a 35 anys.

Hi ha alguna actuació de la qual estiguis especialment orgullosa?

La següent edició de pressupostos participatius, en què ja vam obrir el procés a tota la ciutadania, i ens vam engrescar a fer un vídeo amb gent d'aquí de Taradell, amb veïns i veïnes. Els demanàvem que fessin una proposta de pressupostos participatius surrealista o sense cap ni peus i els filmàvem, era un vídeo guionitzat però en clau d'humor. Després es va utilitzar per explicar totes les fases dels pressupostos participatius, com s'havia de participar i quins eren els terminis. Quan vam fer la difusió tothom en parlava. A part, també vam fer uns cartells amb aquests mateixos actors i actrius i ho vam penjar per les botigues i establiments. Vam crear rebombori i considero que l’aposta per la comunicació va funcionar.

Molta gent no sabia què eren els pressupostos participatius i a partir del vídeo en parlaven. Després s'explicava que aquestes propostes no eren vàlides perquè no complien els requisits, però demanàvem que fessin la seva i pensessin com volien millorar el municipi a través dels pressupostos.

No la podem comparar amb l’edició anterior, que es dirigia només a joves, però no va anar gens malament.

Tens algun truc per fomentar la participació a Taradell?

Sortir a l'espai públic i parlar amb la gent, explicar-los en què consisteixen els projectes, o anar a tocar la porta a les entitats. És el que més funciona i també on em sento més còmoda. El truc seria assegurar-se que els agents clau, les entitats, la ciutadania mobilitzada, que aquests col·lectius estiguin alerta de tots els processos.

Per exemple, nosaltres utilitzem molt el mercat setmanal quan és la fase de recollir propostes o la fase de votacions. Muntem una carpa i la gent et ve a veure i els expliques el procés o ensenyes les propostes que poden votar. Això ens funciona molt bé aquí a Taradell, però potser en un municipi més gran hi ha altres estratègies.

 I quins són els principals reptes o maldecaps que afrontes?

En un municipi petit potser és més fàcil arribar de tu a tu a la ciutadania, però el repte de fer-los participar sempre hi és, en el cas d’uns pressupostos participatius, especialment en la fase de votacions. De propostes en rebem bastantes, i veiem que a mesura que la ciutadania té més cultura participativa les propostes que es presenten cada cop són de més qualitat, més riques i encaixen millor amb el que busquem. Per exemple, la primera edició amb joves vam rebre propostes molt petites, que satisfeien necessitats molt bàsiques, com per exemple posar més papereres al municipi. La proposta va guanyar però l’impacte era molt petit. En canvi ara les propostes que ens arriben estan més treballades. També, quan hi ha una entitat darrera, la proposta sol estar millor estructurada, que no pas quan ve de la ciutadania a títol individual. Les entitats, a més, fan d’altaveu en la fase de difusió i votació quan han presentat propostes.

Algun recurs que funcioni especialment bé a l'hora de difondre els pressupostos participatius?

La difusió a través del vídeo ens va funcionar força bé. I evidentment el boca-orella. Ser-hi present, trucar a les entitats si fa falta o visitar-les mentre estan reunides. En definitiva, ser-hi molt a sobre i anar-ho explicant. Per exemple, un any vam muntar una carpa a la festa dels drets dels infants i vam dinamitzar una activitat per infants i famílies. Explicàvem què eren els pressupostos participatius i l'infant dibuixava la seva proposta per millorar el municipi, i després la família la redactava per presentar-la. També hi havia membres de les AFA i ens vam trobar que, gràcies a aquesta activitat, aquell any les AFA van presentar propostes, i de fet la proposta més votada va ser una d’elles.

Busquem festes populars, un acte de la festa major d’estiu, etc. Per exemple, un any es va projectar el vídeo que s'havia fet i es va explicar què eren els pressupostos participatius abans de començar un acte de festa major, o es va aprofitar un sopar popular per explicar-ho. Tot suma.

Com ho feu per incorporar els canals digitals? Quina opinió en tens?

 Sempre els incorporem i jo crec que són necessaris, que no els podem ignorar, però hem de complementar-los amb la presencialitat perquè sinó sempre hi ha una part de la població a la que no s’arribaria. I no només es tracta de gent gran, sinó que la bretxa digital afecta a més gent. Sempre és més fàcil omplir una butlleta si estàs al mercat o vas a la festa dels dret als infants, per exemple, que no pas entrar a la plataforma, registrar-te, crear una contrasenya, acceptar aquell correu que has rebut en el mòbil, etc. Ens hem trobat que hi ha gent que entra a la plataforma, comença la fase de votació de la proposta, però no acaba acceptant i validant el seu vot, i per tant, a nosaltres no ens consta com a participant.

 I feu alguna estratègia de punts de votació online?

Sí, poden venir directament a l'OAC de l'Ajuntament o votar en els punts de votació presencials, que sempre els anunciem prèviament, als canals de comunicació de l’Ajuntament i en el butlletí que arriba a totes les cases. Hem fet punts de votació al mercat setmanal, al centre cultural, a les entrades i sortides d’equipaments municipals, etc. Utilitzem el vot presencial dinamitzat i les votacions en línia de forma complementària.

 Hi ha alguna actuació que tu t'hagi inspirat d'altres municipis que recomanaries?

M’inspira l’experiència de pressupostos participatius juvenils de Santa Eulàlia de Ronçana que té una llarga trajectòria, fa anys que hi treballen.

Una part del pressupost municipal destinat a les activitats juvenils es gestiona a través d’un procés de pressupostos participatius juvenils. Els joves presenten la seva proposta, es convoca una assemblea jove amb tots els nois i noies del municipi, cadascú defensa la seva proposta presentada, s’arriba a un consens sobre quines activitats o projectes es volen desenvolupar durant l’any i es reparteix el pressupost. Si surt escollida la seva proposta, es fan responsables de treballar-la amb les professionals de l’equipament juvenil i desenvolupar-la.

A banda, em sembla inspirador que l’assemblea té un format més festiu, que acaben amb un sopar popular, concerts i això engresca les joves. Vaig veure vídeos de l’experiència i omplen gairebé un teatre sencer només amb joves. M’agradaria molt poder desenvolupar un projecte així, però soc conscient que això no s’aconsegueix d’un dia per l’altre, sinó que ja fa molts anys que hi aposten i ho treballen.