Ruth González Díaz

Parlem amb la Ruth González Díaz @ruth, sociòloga de formació i Directora de Participació i Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. La Ruth ens explica diverses experiències d’èxit,  els reptes que afronta com a tècnica i què li funciona a l’hora d’apropar-se a la ciutadania.

Per començar, ens pots fer cinc cèntims de qui ets?

Soc d’Esplugues de tota la vida i una persona bastant activa, m’agrada fer moltes coses. Això sí, des de fa uns anys la meva vida ha canviat de dalt a baix perquè he sigut mare, ara tinc dos fills. El meu ordre de prioritats ha canviat, ara tinc una altra mirada, que també he intentat incorporar a la feina. He estudiat sociologia, carrera que vaig acabar just l’any 2008, en el moment que va començar una greu crisi econòmica.

Com vas arribar a la participació?

Des de petita m’ha agradat molt el voluntariat, l’associacionisme, col·laborar, etc. He estat vinculada a diverses entitats i vaig tenir la sort de treballar en entitats del tercer sector, en algunes d’elles fins i tot desenvolupant activitats participatives. Va ser quan em vaig incorporar a una consultoria que vaig començar a treballar en l’àmbit concret de la participació. Després d’això, vaig fer una estada professional a l’estranger i un màster en intervenció psicosocial, on s’hi treballava molt l’enfocament comunitari i participatiu. Amb la gent del màster vam crear una entitat que feia projectes de participació i cooperació internacional. Des de fa uns  anys, treballo a l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat. Així doncs, he vist la participació des de diferents punts de vista: des de l’associacionisme, des d’una consultoria, com a ciutadana, i ara també des de l’administració pública. Això m’ha ajudat com a tècnica d’ajuntament; m’ha enriquit tenir  perspectives diverses. A finals de l’any 2024 es crea una nova unitat a l’Ajuntament, de Participació i Atenció a la Ciutadania, de la qual soc directora, amb l’objectiu precisament d’incloure la mirada de participació al conjunt de l’atenció ciutadana. Una de les primeres accions que s’impulsen és un procés de millora de l’experiència ciutadana, a nivell intern i extern i comptant amb tot l’equip humà dels punts d’atenció a la ciutadania, participació de la ciutadania, testeig de tràmits, un projecte transversal amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona.

Posa’ns un exemple d’alguna actuació o acció  de la que n’estiguis satisfeta.

Esplugues ha format part de la xarxa europea de Playful paradigm, que treballa per incorporar el joc a les ciutats com a element transformador. Aquest projecte es va liderar des de l’àmbit de participació i per tant, en el cas d’Esplugues la vessant participativa  es va tenir molt en compte. En el marc del projecte es van fer diversos processos participatius, entre ells la creació d’una ludoteca mòbil i el disseny d’un espai públic intergeneracional dedicat al joc: el Castell dels Tres Dragons. La Diputació de Barcelona ens vau donar suport en aquest projecte. El projecte europeu ha finalitzat, però a Esplugues hem creat una xarxa d’espais Playful on hi participen entitats i diferents serveis municipals i seguim fent coses conjuntament.

Hem treballat de forma intensa amb participació ciutadana alguns projectes municipals estratègics com l’Agenda Urbana 2030 o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), per exemple implicant ciutadania activa i organitzant marxes exploratòries o caminades a l’espai públic de la ciutat.

També vull ressaltar l’avaluació de l’impacte de la participació infantil i juvenil que fa aproximadament 18 anys que treballem intensament a la ciutat, fent processos de participació amb joves, com seria actualment l’Audiència jove, o el consell d’infants amb l’alumnat de 5è de primària. Tenint en compte aquesta experiència volem avaluar, entre d’altres, l’impacte que té en la trajectòria futura d’aquests infants i joves haver participat en aquests i d’altres projectes durant la infància i adolescència.

Quins són els principals reptes que afronteu pel que fa a la participació ciutadana?

El principal repte és arribar a tothom, que la participació sigui inclusiva i arribi a totes les edats i perfils de població, que desperti interès. Hem observat dos problemes: per una banda la informació no sempre arriba com voldríem i, per una altra, potser a la gent no li interessa el que oferim. El principal repte és que la ciutadania vegi que això de la participació és útil, que serveix per alguna cosa, i, per tant, vulgui participar.

Teniu algun truc, alguna cosa que us funcioni especialment bé?

Sí, tenim un projecte que es diu “L’alcalde, a prop teu”. Són trobades amb l’Alcalde, en un equipament municipal dos cops al mes, cada cop a un barri diferent, i que es convoquen aleatòriament via padró municipal. L’Alcalde passa tot el dia al barri, visita comerços i empreses, entitats o obres públiques o accions de manteniment. Prèviament analitzem temes rellevants per aquella zona, preparem dades i estadístiques i finalment hi ha una trobada ciutadana, que convoquem amb molt contacte directe amb la ciutadania. Qui ve en surt molt content, perquè pot parlar directament amb l’alcalde o equip tècnic i polític de referencia d’allò que els afecta. Després hem comprovat que aquestes persones participen en processos que fem durant l’any, per exemple, als pressupostos participatius o d’altres processos. És un projecte que valorem positivament i volem seguir innovant-hi.

La convocatòria mitjançant trucades aleatòries és una tècnica que ens funciona, comporta molta feina, però si així aconseguim fidelitzar a sis o set persones per d’altres processos o espais participatius en fem una bona valoració.

El truc, per tant, és generar aquests espais de proximitat amb l’ajuntament, més directes i on es pot interpel·lar directament als representants polítics. Això genera una sensació de poder per part de la ciutadania, de poder fer coses i parlar directament amb qui governa. Aquestes trobades serveixen precisament per això, per parlar dels problemes o les propostes més quotidianes, però alhora enganxen per participar en altres processos de ciutat; funcionen!

Quina metodologia participativa, recurs o format és el que més t’agrada?

M’agraden molt els tallers participatius. Són espais on la gent parla, construeix conjuntament i es generen moltes sinèrgies. Especialment els tallers presencials, perquè de virtuals també se’n poden fer, però la participació presencial és la que més m’agrada.

 Què feu vosaltres que podria ser inspirador per a altres municipis?

Una cosa que fem i que ens funciona bastant bé, i que crec que molts municipis també ho fan, són els «punts de participació mòbil», que consisteixen a anar allà on passen coses. És important ser allà on hi és la gent; per exemple, si és la festa major d’un barri, anem amb el nostre carretó mòbil, una infraestructura que valorem molt positivament. També anem als espais on sabem que hi són els joves, per exemple; és la  manera d’aproximar-nos-hi. Anem a buscar les persones en els seus espais naturals, perquè sinó costa molt que vinguin; així ho facilites i els trobes en l’espai on es troben còmodes.

El fet d’incorporar el format virtual també ens ha facilitat la feina, però sempre mantenint aquest híbrid: presencial i virtual. Crec que trobar l’equilibri és clau per a què la participació funcioni.