Ramon Moya Casanovas

Parlem amb el Ramon Moya Casanovas @ramonmoya, historiador i tècnic de participació ciutadana a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ens explica com la seva carrera professional l’ha portat a dedicar-se a la participació i aquells reptes que afronta envers les noves pràctiques participatives.

Explica’ns una mica sobre tu. Qui és el Ramon Moya?

Jo soc el Ramon Moya, tècnic des de fa uns anys aquí a l’Hospitalet. Vaig començar treballant en un congrés d'entitats, que es fa un cop per mandat, i era un moment àlgid de feina i molt efervescent. Amb els companys i companyes de participació vam crear  l’Oficina d’entitats, un servei destinat a l'acompanyament del teixit  associatiu del municipi.

Quan em vaig tornar a incorporar després d’una baixa de paternitat, em vaig desvincular una miqueta d’aquest projecte, però no del tot, evidentment, perquè hi ha molts projectes que tenen aspectes en comú, però ara em dedico més a la participació pura i dura, tant als òrgans estables com als processos.

Com arribes a la participació? Vas escollir l’àmbit perquè estava relacionat o alguna cosa et va portar fins allà?

De formació acadèmica soc historiador. A nivell professional la meva trajectòria s’havia centrat més en el camp de l'educació, tan reglada com no, i també de la cultura, els equipaments culturals.

Vaig entrar en el món de la participació al Prat de Llobregat, amb el col·lectiu infantil, des del Consell d'Infants i vaig continuar treballant per crear el Consell de Nois i Noies del Prat. Quan vaig arribar a l’Ajuntament de l'Hospitalet vaig anar directament al Servei de Participació. El  recorregut ha estat molt orgànic, de l’educació als infants i dels infants a la participació.

Hi ha alguna actuació concreta que t’ompli d’orgull haver realitzat?

Ara estem en un procés participatiu de foment del voluntariat. Just abans de Setmana Santa vam fer una sessió participativa amb entitats que treballen o volen treballar amb persones voluntàries, per fer un diagnòstic i establir línies estratègiques. En aquesta sessió es va utilitzar la metodologia de l'escriptura compartida, que, a més, vam treure del manual elaborat per l’OTPGL de la Diputació de Barcelona.

La sessió va ser molt productiva i dinàmica, i va permetre tenir les coses ordenades i facilitar un espai a aquelles persones que no acostumen a participar perquè els costa parlar en públic. Es van fer grups petits perquè es poguessin compartir idees i després es va fer una posada en comú. Tothom estava encantat.

Quina és la teva opinió envers a les plataformes digitals per als processos participatius?

En aquest sentit, soc molt patidor, però també conscient de les seves possibilitats i oportunitats. Per exemple, en una taula sectorial del Consell de Ciutat, hi havia membres que estaven molt interessats a fer les sessions híbrides per poder aconseguir que hi hagués més participació. A l’Hospitalet la participació és força estable, però entre els membres de la taula hi ha un gruix que és més intermitent pel que fa a l’assistència.

Amb el tema híbrid soc bastant escèptic, sempre pensava, o presencial o telemàtic, perquè si no es poden acabar creant dos espais diferenciats. Tenia molta por però la veritat és que ha anat molt bé. Es va mantenir un diàleg interessant entre les persones que hi eren telemàticament i les que hi eren presencialment. Aquest format va ajudar que hi hagués més participació i que participés gent que normalment no venia. La valoració al final va ser molt positiva.

Quin creus que és el vostre repte cap a la participació? I de la participació en general?

Ara tenim força fronts oberts i reptes que jo crec que són prioritaris i d'igual importància. Estem en un procés de millora i renovació del reglament de participació, volem fer un canvi de la plataforma digital i estem treballant en la nova estructura del Servei de Participació.

En termes generals crec que la participació ara no està tan de moda. Hi ha certes dificultats o un cansament de perspectiva al respecte de cert tipus de participació i s'ha d'anar buscant com donar-li la volta a aquesta situació.

Què teniu pensat per enfrontar aquests reptes?

A nivell intern tenim com a prioritat el reglament, ja que això ens donarà una mica la definició de l'estructura dels òrgans participatius en els pròxims anys. El nostre reglament actual és del 2013, de manera que la creació d’aquest nou reglament, junt amb la nova plataforma, ens crea una finestra d’oportunitat per incorporar canvis, nous reptes i nous elements. La idea és poder fer una participació més flexible i propera.

Sento que aquí a l'Hospitalet estem realment en un procés de canvi. El trasllat de plataforma participativa és una oportunitat de generar noves dinàmiques i realitzar un ús molt més intensiu d’aquesta eina. Volem aprofitar al màxim els recursos que dona el món digital dins de la participació.

Com feu per implicar a les persones que no tenen tanta tendència a participar? 

Aquest és un dels temes i jo no tinc cap recepta màgica. Crec que si quan fem difusions i campanyes, les fem per tots els canals institucionals típics i tòpics, i per les xarxes socials o al web, tenim més possibilitats d’arribar a les persones. Tot i això, el reforç analògic de tota la vida, o sigui, ser insistent, trucar, buscar la complicitat dels altres departaments que treballen amb la ciutadania, això es el que funciona més.

Crec en recórrer als companys que treballen amb les persones implicades en aquell àmbit objecte del procés participatiu, i buscar la participació directa. Hem de tenir complicitat i això es reforça molt amb els mecanismes més analògics: xerrar, trucar, insistir, parlar-hi. Això també implica una mica més d'empatia i de compromís entre les dues parts i s’ha de trobar aquest equilibri.

Tens algun recurs o manera de fer que sàpigues que et pot assegurar l’èxit?

Amb els marges i les possibilitats que tenim, crec que és bo intentar buscar alternatives, fer canvis i innovar per veure què passa. Però també cal tenir en compte amb qui participes i en quin espai, perquè has d’adaptar allò que fas al grup amb el qual vols tractar.

Moltes vegades parlem de tot allò que va malament, però tenim por d’innovar, sobretot des de la part de la participació institucional. Hi ha barreres, però s’han de provar coses noves perquè això ens ajudarà a tenir nous resultats. Si sempre fas i practiques els mateixos exercicis amb la mateixa gent, és difícil obrir aquestes dinàmiques. Hem de trobar nous espais, noves metodologies, noves dinàmiques de treball i noves maneres de trobar persones que vulguin participar.

En relació a les experiències, has vist algun projecte que creguis que es pot aplicar al teu municipi de manera exitosa?

Ara estem amb el canvi de plataforma digital i ens estem fixant en tots els municipis que estan treballant bé, traient-li profit i fent-ne un bon ús. Hi ha experiències molt interessants,  com les que ens va explicar, per exemple, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat a la jornada de l’OTPGL. Però també estem revisant altres plataformes Participa311. Crec que hem de treure-li tot el suc a la capa digital de la participació, tot i que l’eina és complexa de gestionar i genera molta feina.

D’altra banda, consideres que heu portat a terme alguna experiència que pugui ser d’ajuda i aplicació a altres ajuntaments?

Abans et parlava sobre la innovació, però el projecte que et diré ara no té res d’innovador. És un projecte súper petitó i no és molt lluït a nivell de vendre el producte, però n’estem molt contents. Pel Dia Mundial de la Salut, les companyes del Servei de Salut organitzen una jornada on participen les entitats de l’àmbit. Aquest any les companyes van voler que treballéssim conjuntament perquè s’organitzés la jornada amb les entitats de salut, és a dir, aquestes no només serien usuàries del dia, sinó que co-organitzarien l’estructura i les activitats.

Aquest treball previ conjunt va reforçar vincles entre les pròpies entitats de salut. Un tema de la participació que a vegades és secundari, però primordial, és que amb una excusa com l’organització d’aquest esdeveniment, poses en contacte entitats o persones que, malgrat ser de l’àmbit, no es coneixien o no havien treballat mai conjuntament, fora de trobar-se en els espais formals. La valoració va ser tant positiva, tot i no ser un exemple molt innovador, que seguirem treballant per tornar a repetir el procés a la jornada de l’any vinent.