12a Community Call. Les persones amb discapacitat: en qui no pensem quan parlem d'inclusió?

En aquesta Community Call hem abordat experiències, reptes i idees al voltant de com garantir la participació efectiva de totes les persones que viuen als nostres municipis. Quan parlem de participació inclusiva, en qui pensem realment? Tenim en compte les persones amb discapacitat i la diversitat que engloba aquest col·lectiu? Més enllà de les discapacitats físiques i de garantir l’accessibilitat, quines altres barreres existeixen i quines estratègies podem plantejar? Com portem a la pràctica, en el dia a dia dels nostres municipis, que participar és un dret de totes les persones?

Data i horari:

Divendres 20 de febrer, 12h- 12:45h

Assistents:

Per part dels ens locals:

• Anna Santarrosa, Ajuntament de L’Hospitalet

• Rocio Esteban, Ajuntament de L’Hospitalet

• Lídia Callejo, Ajuntament de Barcelona

• Eva Luengo, Ajuntament de Barcelona

• Cristina Monteys, Ajuntament de Barcelona

• Anna Sánchez, Ajuntament de Barcelona

• Anna Berzal, Ajuntament de Tordera

• Olga Graells, Ajuntament de Vilafranca del Penedès

• Aitor Mata, Ajuntament d’Esplugues

• Ruth González, Ajuntament d’Esplugues

• Isabel Martí, Ajuntament de Sitges

• Marta Roig, Ajuntament de Sitges

• Mercè Rovira, Ajuntament de Sabadell

• Vanessa Mercado, Ajuntament de Sabadell

• Èlida Roca, Ajuntament d’El Prat de Llobregat

• Anna Soley, Ajuntament de La Garriga

• Begonya Ruiz, Ajuntament de Caldes de Montbui

• Raquel Begines, Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Per part de l’OTPGL:

• Carola Castellà, cap de l’oficina

• Isabel·la Martínez, tècnica

• Raquel Alcántara, tècnica

• Anna Asbert, tècnica

Reflexions introductòries

En aquesta sessió de la Comunitat311 es van abordar experiències, reptes i propostes entorn de la garantia d’una participació efectiva de totes les persones que viuen als municipis.

En parlar de participació inclusiva, es va plantejar la necessitat de concretar a qui s’està considerant realment. Es tenen en compte les persones amb discapacitat i la diversitat que engloba aquest col·lectiu?

Més enllà de les discapacitats físiques i de les mesures d’accessibilitat arquitectònica, es va reflexionar sobre quines altres barreres existeixen i quines estratègies poden desplegar-se per superar-les.

També es va posar sobre la taula com es trasllada a la pràctica, en el dia a dia municipal, el principi que la participació és un dret de totes les persones.

En l’àmbit de la inclusió, sovint es treballa des de la perspectiva del cicle de vida, la perspectiva de gènere o la diversitat cultural. Tanmateix, es va plantejar si les persones amb discapacitat són incorporades de manera efectiva en aquests marcs i quins col·lectius poden continuar quedant fora dels processos participatius.

Finalment, es va subratllar la importància de considerar la discapacitat més enllà de les barreres físiques, incorporant també les dimensions sensorials, intel·lectuals, cognitives i psicosocials.

Intervencions

La sessió va iniciar-se amb la contextualització del marc supramunicipal, destacant l’elaboració d’un Document Marc sobre la discapacitat a la província de Barcelona i la destinació de recursos per abordar aquest àmbit de manera transversal.

Tot seguit, es van presentar experiències municipals diverses en matèria de participació ciutadana i inclusió de les persones amb discapacitat, amb l’objectiu de compartir aprenentatges, èxits i dificultats.

Experiència de l’Ajuntament de Sabadell

La cap de l'Oficina d'Entitats i Voluntariat de l’Ajuntament de Sabadell va exposar que l’any 2017 es va elaborar una Guia per promoure la participació i el voluntariat de les persones amb discapacitat.

Al municipi existeix un teixit d’una vintena d’entitats vinculades a aquest àmbit (centres educatius, entitats de lleure, centres especials de treball i associacions), amb un potencial important de persones amb voluntat de participar més enllà del seu entorn immediat.

La guia es va redactar en llenguatge planer i seguint criteris de lectura fàcil, explicant què significa participar, com formar part d’una entitat o com desenvolupar tasques de voluntariat. Es va distribuir al conjunt d’entitats del municipi i va ser ben rebuda pel teixit associatiu, especialment per entitats culturals que han incorporat persones amb discapacitat en les seves activitats ordinàries.

A partir d’aquesta experiència, es va reflexionar sobre la dimensió del municipi i la disponibilitat de recursos. Tot i que els municipis grans poden disposar d’oficines específiques i equips dedicats, també es va destacar que en municipis més petits es poden impulsar iniciatives inclusives, especialment en l’àmbit del lleure i la cultura com a porta d’entrada a la participació i al voluntariat.

Es va remarcar la importància d’elaborar documentació accessible, seguint criteris de lectura fàcil i llenguatge planer.

Experiències de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

La Directora de Participació i Atenció a la ciutadania de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va explicar que fa temps que es treballa aquest àmbit mitjançant activitats específiques adreçades a persones amb discapacitat, com ara sessions pròpies dins dels pressupostos participatius, de manera similar a les organitzades per a infants, joves o gent gran.

El repte principal és garantir que els resultats d’aquestes sessions específiques s’incorporin al procés general en igualtat de condicions.

També es va informar de la previsió d’una trobada de voluntariat inclusiu oberta a tota la ciutadania i de l’inici del procés participatiu “Esplugues accessible”, amb marxes exploratòries per analitzar l’espai públic des d’una mirada inclusiva.

Experiència de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Des de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres ens van presentar el projecte “Som accessibles”, que vincula la veu de les persones amb discapacitat amb els pressupostos participatius i les polítiques d’accessibilitat.

Es van realitzar passejades exploratòries per detectar mancances en l’espai públic i es va destinar una part del pressupost municipal a actuacions de millora. Inicialment, el projecte preveia abordar discapacitats físiques, sensorials i cognitives, però finalment s’ha centrat principalment en les físiques.

Es va destacar la coordinació amb un recurs municipal de lleure on es reuneixen setmanalment persones amb diferents discapacitats, fet que va permetre treballar els pressupostos participatius mitjançant un quadern adaptat amb criteris de lectura fàcil, distribuït també a escoles i altres equipaments.

Es van esmentar actuacions concretes, com la millora de la il·luminació de carrers, vinculada a l’accessibilitat sensorial, així com iniciatives culturals inclusives (trams tranquils en festes i esdeveniments), extrapolables als processos participatius.

També es va subratllar la importància de la formació interna del personal municipal i la necessitat de continuar aprofundint en el debat sobre el llenguatge i les denominacions adequades.

Així mateix, es va informar de l’impuls d’un projecte específic en l’àmbit de la salut mental, atesa la necessitat de desenvolupar metodologies respectuoses i adequades per garantir la participació d’aquest col·lectiu.

Altres aportacions

A Caldes de Montbui, malgrat no disposar d’un protocol específic, s’està treballant el llenguatge i la identificació de col·lectius per avançar cap a una major accessibilitat i representativitat. Es va assenyalar que sovint el teixit associatiu avança amb més rapidesa en l’adopció de pràctiques inclusives.

La tècnica de participació ciutadana de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat va explicar l’existència d’un consell de persones amb discapacitat i d’espais participatius específics per treballar millores a l’espai públic. El repte principal identificat és la incorporació efectiva de persones amb discapacitat intel·lectual als processos participatius ordinaris.

Finalment, des de l’Ajuntament de Barcelona es va exposar l’experiència d’un procés participatiu per a la co-creació de deu àrees de joc totalment accessibles, en coordinació amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, centres educatius i altres agents implicats. Es van incorporar sessions d’observació amb infants amb discapacitat intel·lectual per adaptar el disseny dels espais a les seves necessitats reals.

Conclusions i reptes compartits

Com a elements comuns, els municipis assistents van coincidir en la necessitat de:

• Realitzar una diagnosi prèvia per identificar agents, recursos i especificitats del territori.

• Treballar tota la documentació i els processos amb criteris de lectura fàcil i accessibilitat cognitiva.

• Ampliar la mirada més enllà de la discapacitat física, incorporant les dimensions sensorials, intel·lectuals, cognitives i psicosocials.

• Impulsar formació interna i generar coneixement especialitzat.

• Treballar en xarxa amb entitats, famílies, centres educatius i persones expertes.

Es va destacar especialment el repte del llenguatge, la tensió entre l’atenció específica a la discapacitat i el dret de les persones a no haver d’explicitar-la, així com la importància de desenvolupar metodologies i espais participatius especialitzats que permetin establir formes adequades de relació amb aquest col·lectiu.

La comunicació accessible (lectura fàcil, pictogrames i coordinació interdepartamental) es configura com un dels àmbits prioritaris de millora en matèria de participació inclusiva.

Recursos d’interès

Diputació de Barcelona: Projectes estratègics en l'àmbit de persones amb discapacitat

DINCAT: Participació ciutadana

Ajuntament de Sabadell: Guia per promoure la participació i el voluntariat de les persones amb discapacitat

Ajuntament de Sabadell: Projecte Sense Límits, un audiovisual que vol donar visibilitat al voluntariat inclusiu i posar en valor el paper actiu de les persones amb discapacitat en la vida de la comunitat, fet en motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, Projecte Som Accessibles

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, Xerrada sobre discapacitat

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, Projecte Sentir-se bé , impulsat amb el COIB i amb el suport del Pla Estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona

L’Associació Asperger de Catalunya