Sara Segarra Leal

Parlem amb la Sara Segarra Leal, politòloga i tècnica de participació ciutadana de l’Ajuntament de Castelldefels, que ens explica la seva trajectòria i un conjunt de projectes que s’estan portant a terme al municipi dels quals n’està molt orgullosa.

Explica’ns una mica sobre tu. Qui és la Sara Segarra?

El meu nom és Sara Segarra Leal, soc tècnica de participació i projectes transversals de l'Ajuntament de Castelldefels. De formació soc politòloga, després em vaig especialitzar en acció comunitària i polítiques socials. He treballat per entitats de lleure educatiu i vaig començar la meva trajectòria professional al Consell de la Joventut de Barcelona, on vaig treballar durant gairebé cinc anys i després d'això vaig passar a un pla de desenvolupament comunitari. Finalment, vaig començar un interinatge a l'Ajuntament de Castelldefels fins avui.

I com arribes a la participació? Vas escollir l’àmbit perquè estava relacionat amb el que havies fet anteriorment o per alguna altra raó?

La participació sempre ha sigut un tema que m’ha mogut molt, així com l'acció comunitària. De fet, des del Consell de la Joventut, la manera de treballar, construir i prendre decisions sempre l’he viscut de manera participada. A partir d'aquí, em vaig anar formant. Quan vaig fer les oposicions a l'Ajuntament, la plaça que va sortir era vinculada a la programació dels equipaments i a la participació infantil i juvenil, un altre dels temes que em motiva molt. En general, la participació és una cosa que em mou molt, me la crec i m'esforço perquè passi.

Hi ha alguna actuació de la qual estiguis orgullosa de formar-ne part?

Del Consell d'Infància, que ja fa sis anys que tenim, és un projecte que ha calat molt, hi participen tots els centres educatius i algunes entitats de la ciutat. Actualment compta amb uns 25-26 membres. Ens trobem un cop al mes per dialogar i desenvolupar projectes.

Des de l'any passat hem començat a treballar també amb els equips docents i tutories dels infants que no surten escollits al Consell, però que tenen ganes de moure coses. Hem creat els equips cooperatius, que són nuclis dins de cada centre educatiu, i tenen una doble funció: per una banda, tenen tasques internes, i per l’altra, cada mes els enviem un repte que és propi del centre educatiu i que han de desenvolupar en col·laboració amb els seus tutors. Ens envien els resultats d'aquests reptes, resposta al que treballem també en el Consell.

Quin ha estat el darrer repte que heu treballat dins d’aquest projecte?

Aquest any s’han fet unes dinàmiques de reflexió sobre la situació, les necessitats i els neguits dels estudiants de 5è i 6è, en relació a la soledat o no pertinença.

El repte era recollir, a través de dinàmiques, quines accions es fan a l'escola per evitar això. Es vol generar un banc de bones pràctiques que després traslladarem als equips docents de cada centre. S’han recollit diverses idees com per exemple, crear assemblees específiques per parlar de la part emocional o la part grupal, posar elements físics com un banc on, si veus que no tens amb qui jugar, t'asseus al banc i algú et pot venir a buscar, escoles que fan parelles d'intervenció al pati, etc. A nivell de participació infantil i juvenil està funcionant molt bé.

Quin consideres que és el repte principal en el vostre ajuntament en relació a la participació?

Hem fet participació molts anys, en alguns moments s'ha fet millor, en d’altres pitjor, hi ha hagut més o menys recursos i voluntat política. Però hi ha un tema d'estructura, de procedimentar, de preparar i sensibilitzar, que s’ha de treballar. La cosa és que falta cultura de participació, hi ha un marge de millora intern important. Hem de formar els tècnics de la casa i generar protocols específics. És el gran projecte que estem vivint, aquest canvi de visió del valor de la participació, és un canvi de paradigma, més enllà del que es faci cap a enfora, que genera grans expectatives ciutadanes en relació a la participació que després com a administració no som capaços de fer.

Què penses de les plataformes digitals?

Aquí estic una mica esbiaixada perquè jo no soc molt tecnòloga, a mi em costa una mica, però entenc la seva importància. Crec que la plataforma Participa311 dona les eines adequades per poder fer processos diversos, però crec que la participació digital no acaba de funcionar si no hi ha un ancoratge presencial. Més enllà de la representativitat, que crec que ja no estem jugant en aquesta lliga, tinc la sensació que si només obrim l’opció d’una enquesta virtual, es reben poques respostes.

Necessitem que, tot i que l'eina sigui digital i que la puguem compartir digitalment, l’aterrem.

Com feu per donar-li la volta a aquest repte?

Trobo que de vegades la participació fa una mica de trampes, posem les eines i se li diu a la ciutadania que participi, i al final, acaben participant sempre els mateixos. Crec que l'única manera de revertir això és que tècnicament es faci un procés reflexiu: on està qui vull que em respongui? O bé hi vas o acceptes les respostes que t’arribin.

Crec que la digitalització, tot i que és una eina que podria facilitar-nos molt la vida a totes, o la complementes amb algun atractiu o no funciona del tot. L’has d’arrelar presencialment perquè, actualment, no podem demanar a la ciutadania aquest esforç i esperar que responguin com volem.

Tens algun recurs o manera de fer que sàpigues que et pot assegurar l’èxit?

En general tinc la sensació que moltes vegades els processos no estan ajustats al disseny, i generem unes expectatives que després no som capaços de complir. No hem posat bé els límits des del principi i després les converses es queden molt més pobres del que t’havies imaginat. Estem cremant un cartutxo que si no ho fas bé, acabes carregant amb una gran motxilla de desconfiança, que és molt complicada de revertir.

Crec que el que més m’agrada és poder generar espais de deliberació i debat, necessiten més temps però permeten donar passos amb més tranquil·litat, ens podem anar trobant i parlant, i així crec que es genera confiança. La confiança és igual d’important que el contingut que estàs treballant perquè després a aquesta persona la pots tornar a citar i es pot parlar d’altres coses. Crec que aquesta és l’estratègia.

En relació a les experiències, has vist algun projecte que creguis que es pot aplicar al teu municipi de manera exitosa?

Hi ha diversos ajuntaments com el Prat, Vilanova, Barcelona, que tota la vessant comunitària la tenen molt aterrada i han ubicat a diversos barris un equipament, un referent tècnic, una xarxa... i treballen amb aquesta visió territorial del municipi. És un element en què hem d’aprofundir.

A la presentació de la llei de participació, Vilanova i la Geltrú explicava que tenen un regidor de barri, un tècnic de barri, un equipament de barri, unes xarxes d’entitats de barri, un consell de barri... o sigui, una maquinària territorial que és molt interessant per impulsar projectes comunitaris. És un element inspirador.

D’altra banda, consideres que heu portat a terme alguna experiència que pugui ser d’ajuda i aplicació a altres ajuntaments?

Crec que hi ha dues coses: una, la participació infantil i juvenil. Està tenint èxit, una bona rebuda, una xarxa educativa molt organitzada que ens permet entrar bé, i perquè tenim una cooperativa meravellosa que ens acompanya. Tot suma.

I l’altra cosa és el projecte del punt del voluntariat, que s’està nodrint de la xarxa d‘entitats de voluntariat. La xarxa es va crear l’any passat a partir del neguit de molts projectes que teníem al municipi sobre l’acompanyament de persones en situació de soledat no desitjada o persones amb trastorns de salut mental. Volien coordinar-se, treballar conjuntament i vam posar en marxa la xarxa, un espai real de col·laboració, de dir: tenim uns interessos per una banda i per l’altra, i creem un espai per treballar conjuntament.