Canvis a "Montserrat Muñoz"

Parlem amb la Montse, tècnica de participació de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, per conèixer la seva trajectòria professional, la seva visió sobre la participació ciutadana i els projectes que l’han marcat. El seu relat ens trasllada a una forma d’entendre la participació molt arrelada al territori, a les persones i a la necessitat constant d’innovar per avançar.

Qui és la Montse?

Doncs soc una persona molt exigent amb mi mateixa. M’agrada la innovació, buscar reptes i descobrir oportunitats noves, però sempre acompanyada de la gent, treballo millor en equip que sola. Per mi la feina al territori és fonamental i tinc claríssim que la ciutadania ha d’estar al centre de tot el que fem, perquè així és com millor funciona la nostra feina.

Com arribes a treballar en l’àmbit de la participació?

Vaig arribar‑hi gairebé per casualitat. Ja era a l’Ajuntament, concretament a l’àrea de diversitat. Allí estava defensant que les persones migrants no són usuaris de serveis socials, sinó ciutadans amb tots els drets, i això em feia parlar molt amb la gent. En aquella època, era l’any 2008, no hi havia tècnica de participació i un dia algú va dir que necessitaven algú per liderar la Mostra d’Entitats. Em van mirar a mi perquè ja tenia contacte amb algunes entitats i, tot i que només en coneixia d’un àmbit concret, vaig acceptar el repte. Aquella mostra, que va reunir 170 entitats, va ser l’inici, i de seguida vaig veure clar que la participació no es podia limitar a l’associacionisme, que calia obrir‑la a tota la ciutadania. Així vaig anar deixant la diversitat per centrar‑me plenament en participació.

Què et motiva de la participació ciutadana?

M’empeny la convicció que la ciutadania ha de decidir sobre allò que li afecta. M’encanta veure com idees diferents es posen en comú i acaben generant solucions que, de partida, ningú hauria imaginat. A més, sento l’obligació de demostrar que la participació serveix de veritat, que no és un tràmit administratiu.

De quins projectes et sents especialment satisfeta?

Doncs en destacaria dos, el primer seria el bateig d’un barri amb noms de dona. Vam obrir un procés per proposar i escollir noms femenins vinculats al territori. Va ser preciós: propostes, votacions, debat… ara aquell barri és un mapa d’homenatges femenins.

L’altre serien els pressupostos participatius. Cada edició aprenem i anirem millorant; el procés ja està assumit per la població i això ens permet anar més enllà i fer‑los més complets.

Quin és el gran repte del teu dia a dia?

Conjugar la participació digital amb la presencial. Som un ajuntament petit, sense informàtics dedicats a la plataforma de participació, i la bretxa digital existeix. Però també hi ha gent que només pot participar en línia i ho hem de garantir. El repte és avançar sense deixar ningú enrere ni quedar atrapats en models antics.

Hi ha altres reptes?

Sí, per exemple impulsar la participació individual sense desmuntar les entitats. Cada cop hi ha més persones que no volen passar pels canals associatius i això exigeix formats flexibles. I, internament, fer que altres departaments assumeixin la participació com a una cosa natural.

Quines estratègies utilitzes per afrontar aquests reptes?

Formar‑nos constantment, compartint experiències amb altres municipis i cuidar molt la proximitat. Per exemple, tenim un WhatsApp de Participació on qualsevol veí ens pot escriure si té problemes per votar digitalment: així fem de pont entre el canal presencial i el virtual.

Un recurs que t’estigui funcionant especialment?

Les comissions ciutadanes. Davant d’un repte concret (reprendre la cavalcada de Reis, per exemple) convoquem la ciutadania a títol individual, entitats, regidors i tècnics. Tothom té la mateixa veu. Aquella mirada fresca que arriba sense prejudicis pot fer trontollar rutines molt arrelades i obre espais de millora col·lectiva.

Com valores els canals digitals de participació?

No vull renunciar al contacte humà, però la via digital és imprescindible per universalitzar l’accés. La plataforma que fem servir garanteix l'anonimat i la protecció de dades; per això la defenso. 

Tens algun truc per sumar gent als processos?

Explicar sempre per què és important participar i què canviarà realment. Si la ciutadania entén l’impacte, s’hi engresca. També adaptem llenguatges i canals segons l’edat o el perfil: xarxes, cartells al carrer, trucades directes a entitats…

Quines experiències externes t’han inspirat?

Per exemple m’inspira el projecte de Viladecans sobre participació interna a l’ajuntament. Em sembla fonamental que també es participi des de dins, que el personal municipal pugui opinar sobre aspectes interns com recursos humans. Això també és fer participació.

Una frase per acabar?

Diria que si des del departament de participació avancem però la resta de l’ajuntament no ens acompanya, anem cap a l’aïllament. Cal una aposta transversal, real i valenta per fer que la participació sigui estructural i transformadora.