Canvis a "Ana Petit Villegas"

Parlem amb l’Ana Petit Villegas (@ana_petit_villegas), tècnica de participació i transparència de l’Ajuntament de Vallirana. Educadora social especialitzada en l’animació sociocultural, que ens explica la seva motivació dins del món de la participació i la importància que té per ella connectar amb les persones per millorar la vida en comunitat.

Fes-nos cinc cèntims sobre tu...Qui és l’Anna? 

Soc l’Anna i de les coses que més m’agrada fer podria destacar sortir a caminar i a córrer per la muntanya. Crec que és el que més m'agrada perquè et permet desconnectar una miqueta, i veritablement, de la quotidianitat, ja que t'oblides del món per una estona. També m’agrada molt pintar aquarel·la! M’encanta, però estic aprenent, és tot un món, no és una tècnica fàcil.

Per que fa a estudis, vaig fer educació social i un grau superior d'animació sociocultural. M’agrada aquest món perquè et permet connectar amb les persones i escoltar les visions dels altres.

 Com vas arribar a la participació ciutadana?

Jo havia vist que al poble feien això del tema dels pressupostos participatius i vaig participar com a ciutadana. En un moment donat va sorgir la possibilitat de presentar-me a la plaça de tècnica de participació ciutadana, vaig llegir bé les bases per veure quines eren les tasques, de què tractava i vaig connectar molt amb l’aspecte comunitari de la feina.

Per mi és important que es pugui donar veu a la gent en les polítiques públiques, que això tingui un valor i que no sempre es decideixi des de dalt cap a baix. Tot plegat em va remoure per dins i vaig pensar “ho he de provar, he de veure què és això!”.  Crec que a la societat necessitem que la veu de la ciutadania tingui un cert pes i un valor. No tot pot venir de dalt.

Quin exemple o acció recent fa que estiguis especialment satisfeta?

Recentment hem fet els pressupostos participatius joves. Acostumem a buscar als i les joves directament a l'institut, però aquest any, per primera vegada, hem provat de fer-ho d’una manera diferent. Normalment, anaven a la classe i els hi fèiem la típica explicació amb el PowerPoint, etc. Aquest any, en comptes de fer això hem anat a l'hora del pati. Hem anat grupet a grupet amb el nostre formulari a parlar amb ells.

Sembla que no, però és una bona manera d’incorporar totes les veus, ja que tots i totes tenen alguna cosa interessant a dir. A classe pot passar el que és típic que el més tímid no parla, que apareix el “graciós”, etc. En el marc d’un grup petit, crec que se senten més segurs. La veritat és que ens ha funcionat. No han sortit tantes propostes com altres anys, però les que han sorgit són de millor qualitat.

Per a mi, és de les millors experiències participatives que hem impulsat en els últims anys!

Quins són els vostres principals reptes al municipi?

 El que més ens costa és que hi hagi una participació de certa qualitat i que incorpori visions més diverses. A tot arreu et trobes la mateixa tipologia de gent o les mateixes persones. Per mi, disposar de certa diversitat de participants en els espais de debat és la part més complexa. Hi ha molta gent que ha agafat amb molta força aquests espais i se'ls han fet molt seus i en aquest context, és molt difícil obrir-los a gent nova. Hi ha col·lectius, a més, amb els quals costa especialment connectar, perquè no senten que formin part del nostre poble o no saben que poden tenir coses importants a dir.

Explica’ns algun truc que tingueu per arribar a la gent…

Doncs us posaria l’exemple del treball amb els joves. En aquest cas, el que tenim és una persona, una figura tècnica que està molt present en els espais, tothom sap qui és, connecta molt i molt bé amb aquest col·lectiu i això ens ajuda moltíssim.

Amb la gent gran ens resulta més difícil, però ajuda molt l’experiència de l’alcaldessa als barris i la regidora que també treballa molt des de la proximitat, des del carrer, creant vincles importants amb els barris. Això les fa molt presents i visibles davant els veïns i les veïnes i ajuda a transmetre la informació a través del boca-orella.

El que sí que tenim clar és que treballar amb grups petits, en “petit comitè”, i cercant les persones clau en els barris, hi ha una bona probabilitat d’èxit.

Recurs o metodologia participativa que és una aposta segura?

Personalment, em decanto per tot el que sigui presencial... en termes de participació digital encara tenim molta feina a fer. Em vaig quedar amb algunes metodologies que vam compartir en el curs Especialització en participació ciutadana i polítiques locals, per veure en quin moment podem posar-les en pràctica.

Hi ha alguna actuació que t'hagi inspirat especialment?

Doncs crec que m’agradaria posar en marxa un consell d’infants i adolescents. Crec que tenen moltes coses interessants i importants a dir i és una visió molt fresca de les coses que passen a la ciutat i de les necessitats que tenen que no ens hauríem de perdre.