Canvis a "Ariadna Alonso Segura"

Parlem amb l'Ariadna Alonso Segura (@ariadna_alonso_diba), tècnica de participació en l'Oficina Tècnica de Participació per als Governs Locals de la Diputació de Barcelona. Ens comparteix la importància del treball comunitari en la seva vida personal i professional, així com els projectes que més l'han marcat en la seva trajectòria.

Qui és l’Ariadna?

L’Ariadna és moltes coses, vull dir que no tinc un sol perfil. Soc mare, soc amiga, soc una persona molt activa en la meva comunitat. Tinc cinquanta anys, i a la Diputació vaig entrar-hi el 2020, directament a Participació Ciutadana.

De formació soc antropòloga i he fet filologia àrab. Durant molts anys m’he dedicat a la intervenció i a l’acció social i comunitària, treballant amb joves, amb persones de contextos vulnerables o persones vulnerabilitzades. He estat molts anys fent recerca aplicada en l’àmbit universitari relacionada amb projectes socials, joventut i migracions. He treballat temes de joventut per un ajuntament a prop de casa meva, a l’Ajuntament de Sant Celoni, i també estic vinculada en l’àmbit de l’economia social i solidària, treballant en una cooperativa que era un laboratori d’emprenedoria col·lectiva. Si penso en la meva trajectòria, un element comú en totes les etapes de la meva vida laboral és que tots eren espais en els quals s’utilitzava metodologies o actuacions molt adreçades a la dinamització comunitària i a promoure diferents graus o diferents formes de participació.

Ara en concret, sobre el teu dia a dia a la Diputació, ens podries dir alguna actuació o algun projecte del qual n’estiguis orgullosa, que vulguis comentar o destacar per alguna cosa en particular?

Hi ha dos projectes que m’han agradat molt, i m’agraden molt perquè encara estan vius i són dinàmics. El primer és l’assessorament tècnic als municipis. Crec que és una tasca que fem des de la Diputació i a la qual li donem aquest valor artesanal, on ens enfoquem molt en les necessitats del municipi, estudiem quina és la seva realitat, quines són les seves idiosincràsies, ens adaptem a les seves necessitats, provem de tenir una escolta activa amb l’ajuntament tenint en compte les seves problemàtiques, inquietuds, malestars, o on volen enfocar els seus projectes. Aquest acompanyament, aquest donar la mà als equips dels ens locals m’agrada molt. Treballar amb els tècnics i tècniques de participació és motivador i gratificant; i és un aprenentatge continu.

També estic molt contenta del procés de reformulació que vam fer amb el recurs material, el que abans eren “Els tallers de ciutadania”, que eren tallers de formació que oferíem per a entitats i teixits associatius dels municipis. Vam fer tot un treball amb l’equip durant dos anys i amb els ens locals, i ara és un recurs per l’enfortiment del teixit associatiu, que està en ple creixement. La manera com vam reformular aquest recurs, treballant de forma molt profunda amb l’equip tècnic de participació ciutadana, i alhora també escoltant els ens locals que havien participat en anys anteriors. Crec que hem fet molt bona feina... i ara ens queda un bon recorregut per fer!

Una de les dificultats més recurrents és la d’arribar a la ciutadania. Des de la teva experiència, quin creus que seria un bon truc o un bon consell per arribar a aquesta ciutadania que normalment NO participa?

Crec que una cosa que funciona força és com “treure’s, una mica, aquest vestit d’institució” i apropar-se i escoltar a la ciutadania. A vegades el que veig és que el mateix ritme dels ens locals és molt ràpid, i moltes vegades no tenen temps d’anar a poc a poc, ni de planificar. Penso que dedicar temps a escoltar i pensar en el sentit del que volen fer, normalment ajuda que després hi hagi un retorn com molt més sentit de la ciutadania. No tothom ha de fer pressupostos participatius, no tothom ha de tenir un consell de poble, no tothom... Pensar el sentit de les coses i fer-ho de manera col·laborativa: escoltant als diferents agents; i també atenent la diversitat és una bona idea i és necessari per canviar dinàmiques. És positiu i té un impacte.

Alguna metodologia preferida per fer aquesta escolta a la ciutadania?

Per mi, totes les metodologies que impliquen un treball de codisseny i dinàmiques col·laboratives entre actors diversos és sempre una oportunitat i un avenç en la cultura participativa del municipi: escoltar-se i pensar en el territori des del bé comú.

I a això, afegir la presencialitat com a base i “el temps” en els processos.

Quins reptes de futur creus tu que hi ha en l’àmbit de la participació ciutadana a escala municipal? I quines estratègies pot desenvolupar la Diputació per superar-los?

El primer repte és un que ja fa anys que des de la Diputació anem plantejant i apuntem en diferents publicacions i és redefinir la participació ciutadana com quelcom que no només està circumscrit al mateix ajuntament, sinó que és quelcom del conjunt del municipi i de la ciutadania, que ha de tenir la seva part de responsabilitat a l’hora de posar temes sobre la taula i col·laborar perquè les polítiques públiques siguin de millor qualitat. Tot i que sabem que encabir això dins les estructures municipals és difícil, ja que són estructures tancades i rígides en la gran majoria de casos, i els canvis són lents.

L’ajuntament hauria de poder tenir, en alguns casos, un rol més aviat de tipus facilitador de la participació ciutadana, a més del d’administrador o impulsor. Crec que la participació ha de ser impulsada per la institució i altres agents ciutadans. És un camí que estem fent, alguns ajuntaments ja estan incorporant aquest rol, tot i que costa. L’objectiu és poder arribar més enllà amb dinàmiques que tenen a veure amb la coproducció de polítiques públiques, amb la cocreació i l’obertura d’espais col·laboratius.

Un altre gran repte seria com incorporar aquells col·lectius que moltes vegades no participen. La participació, a vegades, en certa manera també, és un privilegi i poder. Sabem que hi ha determinats col·lectius que o no participa o participa menys... determinats sectors de la societat amb menys recursos econòmics o menys recursos de temps.

Una manera de resoldre-ho, seria començant per desenvolupar actuacions participatives dirigides exclusivament a aquests col·lectius per començar a incorporar-los, perquè tinguin un accés més fàcil i, a la llarga fer desaparèixer aquest tipus d’actuacions específiques, per incorporar aquesta ciutadania als espais generals, però que continguin dinàmiques que permetin la incorporació de les seves veus.

Quins són els projectes inspiradors? Algun projecte que t’inspiri a tu? O algun projecte que pugui servir de referent pels tècnics i tècniques de la província de Barcelona.

Projectes inspiradors n’hi ha moltíssims i de fet entre els nostres propis municipis tenim projectes molt inspiradors, en l’àmbit de l’estat espanyol, a escala internacional.

M’agradaria destacar-ne dos. Per un costat, m’han inspirat molt els projectes que desenvolupen municipis molt petits; que són projectes que d’entrada semblaria que no són grans projectes, però són projectes que metodològicament estan molt ben pensats i tenen molt sentit en la realitat en la qual s’estan implementant. Són processos que aconsegueixen reunir veus molt diferents, aconsegueixen despertar l’interès del municipi, estan ben fets metodològicament i tenen una incidència important en el que és la política pública que volien implementar. Aquests projectes s’han de valorar, ja que a vegades no tenen aquest ressò. Des de la Diputació ja procurem donar veu en aquests municipis, i ens cal estar més atentes.

Altres projectes que m’inspiren molt tenen a veure amb impulsar la innovació en participació ciutadana com a política pública. M’interessen molt els ajuntaments que han desenvolupat “laboratoris ciutadans” i han incorporat el fet de treballar de manera col·laborativa com una potencialitat. Els que han estat capaços de crear ecosistemes molt amples, que aglutinen a gent i veus molt diferents i constantment estan pensant en com anar més enllà en les seves pròpies actuacions i polítiques.

Un altre tipus de projecte que m’inspira és el de la creació d’espais de creació col·laborativa de coneixement com els nostres grups de treball que impulsem any rere any sobre temes diversos i que incorporem gràcies a l’escolta activa que fem del territori. És un tipus de projecte que també té un gran recorregut, per exemple, al País Basc, de capacitació i dinamització de les xarxes de tècnics/tècniques de participació que tenen com a objectiu crear projectes comuns. És una activitat que funciona molt bé: es genera xarxa i coneixement compartit.