Pol Lledó Carpio

Parlem amb el Pol Lledó Carpio (@pol_lledo_carpio), tècnic de participació ciutadana a l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Miquel de Balenyà. Polivalent i optimista, ens comparteix els reptes que afronten molts municipis petits i la seva experiència en aquesta etapa inicial vinculada a la participació.

Explica’ns una mica... qui és el Pol?

Em considero una persona molt treballadora, des de sempre. M’agrada ser una mica millor dia rere dia. Això m’ha portat a compaginar dues feines, als matins estic a l’EMD de Sant Miquel de Balenyà, i a les tardes gestiono el complex “Aloha Espai Residencial”, a Tona, i la veritat, m’ho estic combinant molt bé.

Pel que fa als estudis, vaig cursar el grau superior d’Administració i Finances a la Salle Manlleu. Aquests estudis van marcar el meu camí professional.

M’agrada sortir a córrer, el gimnàs, i tinc una gran afició a tot el que és vintage, jocs antics, consoles..., és una cosa que amb el poc temps que tinc, sempre ho aprofito perquè m’ajuda a desconnectar.

Vens d’un món una mica allunyat de la participació... com vas arribar aquí?

De tota la vida he tingut clar que obriria la meva pròpia empresa, però el projecte se’m va allargar un any i mig i vaig necessitar espavilar-me una mica. Jo estava treballant en un altre lloc i una persona em va comentar que hi havia una plaça a l’EMD. Em vaig presentar, amb la sort que vaig aconseguir la feina. Inicialment, era una cosa temporal, però s’ha anat allargant, i com estic content, he continuat.

La meva posició inicial és atenció a la ciutadania, però sempre se m’ha donat molta confiança per part de la presidenta i els vocals que m’han vist molt polivalent, i quan em van proposar ser tècnic de participació, no ho vaig dubtar. Els pressupostos participatius són un projecte molt ambiciós, i tot i que jo partia de zero, sempre he tingut el suport per anar aprenent i treballant.

Hi ha alguna activitat o acció recent de la qual estiguis satisfet?

Recordo que em va marcar molt un taller que vam fer a la Fira de Nadal del poble. Vam posar una parada amb carpa i vam fer un taller per abordar les propostes dels pressupostos participatius. La idea era conèixer el que la població volia i necessitava, i ajudàvem la ciutadania a fer un match amb les propostes que s’havien escollit. Era molt personal, estàvem allà parlant de tu a tu amb la gent, explicant les propostes que hi havia i intentant entendre tot allò que necessitaven.

Només érem la comissió de participació i jo, però va ser un moment en què em vaig adonar que tant el poble, la ciutadania, com l’EMD, anàvem pel mateix camí. La gent venia a participar i comentava que coses es podien fer, o com fer-ho... Donar-ho a conèixer al poble, que hagi participat tanta gent, va ser un punt d’inflexió i em va fer pensar que realment fer aquestes coses val la pena.

Quines dificultats o reptes us han aparegut durant el procés?

A vegades et trobes que quan fas aquests projectes i obres oportunitats de decisió, la gent pot arribar a tenir unes expectatives que són difícils d’assolir. Dipositen una confiança en tu i si un projecte no surt bé, sents com que has fallat. Personalment, pensar si el projecte sortirà o no, sí que em genera cert mal de cap.

Una altra cosa que també ens hem trobat és que una gran part del poble és gent molt gran, i molts d’ells no tenen tanta facilitat a l’hora de fer les gestions que implica tot un procés com aquest. El nostre gran repte va ser que aquestes persones tinguessin les màximes facilitats per participar, que poguessin explicar les seves propostes, i ajudar-los també a les votacions. Necessiten que pensem en ells perquè no se sentin oblidats.

Quina tècnica o metodologia us funciona per animar a la ciutadania a participar?

Com la majoria de la població del municipi és gent gran, aquí ens trobem una bretxa digital bastant important. Casos excepcionals hi ha sempre, però en general, arribar a la majoria de la població per la via digital no és el més funcional en el nostre cas.

La millor tècnica per nosaltres és el boca-orella, dir una cosa i que la gent del poble ho vagi fent córrer. També fer les coses de manera presencial facilita molt el procés. Quan la gent pot parlar directament amb tu i t’explica allò que vol, et permet entendre que és el que necessiten realment, i això millora molt el resultat final. Per exemple, un dels projectes que va guanyar en els darrers pressupostos, va venir d’un ciutadà que tenia clar el que volia, però no sabia com ho havia de fer. Parlant amb ell vam entendre què era el que volia i el vam ajudar en el procés de proposta.

Què han fet altres municipis que us ha inspirat dins de la participació?

Doncs sobretot l’experiència que tenen i la seva capacitat per organitzar-se. Jo soc de Tona, que està al costat de l’EMD, i ara estan fent uns pressupostos participatius, i quan et fixes bé t’adones que tenen una experiència increïble. El procés està molt ben marcat, sembla que facin les coses amb una facilitat i transmeten una confiança tan gran a la ciutadania que dona fins i tot enveja.

Després d’aquesta experiència, sí que és cert que em fixo molt més en com ho fan per agafar alguna idea. Miro l’organització d’un procés i em fa pensar si això és una cosa que puc replicar, o si veig algun vídeo explicatiu i em ve al cap la possibilitat d’agafar el format i explicar allò però d’una manera una mica diferent. Sempre es va agafant una mica d’aquí i d’allà per intentar que cada procés sigui una mica millor.

Què creus que podeu oferir a la resta d’ajuntaments que sigui inspirador?

Nosaltres només hem fet pressupostos, i la veritat és que, de moment, l’experiència és positiva. Potser no tenim tant coneixement com altres ajuntaments, però crec que el fet de provar quelcom per primer cop i continuar tirant cap endavant perquè hi creus és molt important. A vegades hi ha ajuntaments que per no tenir experiència senten certa por d’impulsar un cert procés. Penso que això s’ha de deixar de banda i donar veu a la ciutadania perquè realment serveix.

Al final, quan dones aquesta oportunitat, la gent surt contenta perquè senten que poden prendre decisions que milloren el seu dia a dia.

Com veus el camí de la participació cap al futur?

De primeres t’he de dir que m’agradaria que tot fos més telemàtic, com més modern. Que hi hagi tal facilitat que incentivi encara més a què la gent vulgui participar. Avui en dia costa que la ciutadania participi, parles amb la gent i tots els tècnics diran que és un repte, però m’agrada veure-ho com una oportunitat. Penso que d’aquí a uns anys serà tan fàcil que farà que la gent des de casa o des d’on sigui digui: “és tan fàcil, pitjo un botó i ja he votat”. Crec que hauria d’anar per aquí, facilitar les coses a la ciutadania.

Sempre hi ha qui diu que no es pot avançar més, que veuen el got ple i que sempre vessarà, però jo intento ser optimista. Penso que com més facilitats podem posar, encara participarà més gent, fins i tot col·lectius que potser no ho fan tan sovint, com les persones joves.

És tan important que la ciutadania tingui veu, que hi hagi aquest canvi de mentalitat i de cultura a participar. Tota possibilitat de participació és una oportunitat per donar poder al poble i prendre millors decisions.