Canvis a "4a Community Call. Participació i xarxes: és possible la deliberació a les xarxes socials?"
Descripció (Català)
-
-
Moltes gràcies per la vostra participació.
Us deixem el resum de les idees sorgides a la sessió 📑
Les xarxes socials no son un espai o instrument participatiu en si mateixes, però poden ajudar a complementar el debat en el si de processos i espais de participació. Poden tenir un impacte positiu en les fases d’informació i retorn a la ciutadania.
Les xarxes ens donen l’ oportunitat de detectar propostes i inquietuds ciutadanes que a vegades no arriben a l’agenda a través dels canals de participació oficials. Si això succeeix, cal fer un treball pedagògic amb les persones o entitats que han fet les aportacions per tal que aquestes siguin incorporades al debat per les vies estipulades. Si no estem al cas del que succeeix a les xarxes del nostre territori, si les ignorem per considerar què el que s’hi diu no és rellevant, segurament ens perdrem moltes coses que ens permetrien afinar molt més els processos participatius. No tot ha de passar per les xarxes socials, però és evident que les xarxes existeixen i la gent les té presents. O les utilitzem o ens passen per sobre.
En qüestió de comunicació i xarxes socials, és molt important saber ubicar els diferents perfils de la ciutadania i entendre a qui ens adrecem quan utilitzem una xarxa o una altre. Hem de saber racionalitzar els canals de comunicació que utilitzem en participació ciutadana. També cal ser conscients que no només la població jove utilitza les xarxes.
Si les xarxes no es gestionen directament des de l’àmbit de participació ciutadana, tampoc té sentit utilitzar-les per aquesta finalitat. Es nota la diferència quan les xarxes les gestiona l’equip que impulsa un projecte o es fa des del servei de comunicació de la corporació. Com a persones tècniques de participació en farem una lectura diferent que la que pot fer un altre perfil sectorial, com és el tècnic o tècnica de comunicació, i podrem detectar coses, aportacions interessants..
En les xarxes no hi ha l’estructuració mínima que necessiten els processos i actuacions participatives. Altres limitacions són l’anonimat que ofereix les xarxes i la politització accentuada de les opinions què es donen en els fòrum de les xarxes. Per això, no ens permeten la deliberació, ni construir col·lectivament un discurs.
Com administració pública estem preparats per gestionar les xarxes socials i incorporar aquestes als processos espais deliberatius?
📚 Materials i recursos
Normes de participació en xarxes socials (Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres)
Ús professional de les xarxes socials: pla de comunicació 2.0 i guia d’usos
💬 Resultats de l’enquesta de valoració
1. Què t'ha semblat el nou format de la Community Call?
- Molt àgil, amb espai per a que tothom hi pugui fer aportacions.
- No havia participat en cap abans. M'ha semblat interessant.
- En ser un tema que generava certa polèmica ha estat un debat actiu i fructuós.
- Ho he trobat molt interessant, enriquidor i útil
- Crec que el format mixt m'agradaria més.
- Una mica més de durada i combinar 1 explicació i després obrir el debat.
- M’ha semblat bon inici. No tenir cap exemple fa que les aportacions siguin més espontànies i no tant comparatives amb l’experiència exposada.
2. Consideres que s'ha gestionat correctament els torns de paraula? Sí (100%)
3. Creus que t'ha servit assistir a la Community Call? Sí (100%)
- Sempre. Coneixes altres punts de vista que poden enriquir el teu propi.
- M'ha servit per veure diferents plantejaments sobre el tema, de professionals amb més experiència que jo.
- Sí, m'ha servit. He trobat a faltar fer o saber les preguntes abans o més preparació prèvia... centrar el debat prèviament per poder parlar.
- Sí, m’ha sorprès, però, veure una certa reticència encara amb les xarxes socials i els processos de participació. Venia amb la idea que els altres ajuntaments segur que estaven fent servir les xarxes socials de manera habitual en aquests casos.
4. Propostes de noves temàtiques per properes Community Calls
- Noves eines per a la participació ciutadana.
- Gestió col·laborativa
- Crec que caldria encara continuar estirant el fil de la temàtica
- Gestió d'associacions. Relleu generacional. Fer-se associació si o no? quin assessorament hem d'oferir?
- Què fem: pressupostos participatius o concursos de projectes? realment es poden fer pressupostos participats?
- L'estructura d'un equip de participació. Com afrontar la figura del tècnic solitari.
Recordeu que podeu seguir aportant idees o recursos després de la Community, formulant preguntes o compartint alguna experiència en l'apartat de comentaris. 💬
-
+
Moltes gràcies per la vostra participació.
Us deixem el resum de les idees sorgides a la sessió 📑
Les xarxes socials no son un espai o instrument participatiu en si mateixes, però poden ajudar a complementar el debat en el si de processos i espais de participació. Poden tenir un impacte positiu en les fases d’informació i retorn a la ciutadania.
Les xarxes ens donen l’ oportunitat de detectar propostes i inquietuds ciutadanes que a vegades no arriben a l’agenda a través dels canals de participació oficials. Si això succeeix, cal fer un treball pedagògic amb les persones o entitats que han fet les aportacions per tal que aquestes siguin incorporades al debat per les vies estipulades. Si no estem al cas del que succeeix a les xarxes del nostre territori, si les ignorem per considerar què el que s’hi diu no és rellevant, segurament ens perdrem moltes coses que ens permetrien afinar molt més els processos participatius. No tot ha de passar per les xarxes socials, però és evident que les xarxes existeixen i la gent les té presents. O les utilitzem o ens passen per sobre.
En qüestió de comunicació i xarxes socials, és molt important saber ubicar els diferents perfils de la ciutadania i entendre a qui ens adrecem quan utilitzem una xarxa o una altre. Hem de saber racionalitzar els canals de comunicació que utilitzem en participació ciutadana. També cal ser conscients que no només la població jove utilitza les xarxes.
Si les xarxes no es gestionen directament des de l’àmbit de participació ciutadana, tampoc té sentit utilitzar-les per aquesta finalitat. Es nota la diferència quan les xarxes les gestiona l’equip que impulsa un projecte o es fa des del servei de comunicació de la corporació. Com a persones tècniques de participació en farem una lectura diferent que la que pot fer un altre perfil sectorial, com és el tècnic o tècnica de comunicació, i podrem detectar coses, aportacions interessants..
En les xarxes no hi ha l’estructuració mínima que necessiten els processos i actuacions participatives. Altres limitacions són l’anonimat que ofereix les xarxes i la politització accentuada de les opinions què es donen en els fòrum de les xarxes. Per això, no ens permeten la deliberació, ni construir col·lectivament un discurs.
Com administració pública estem preparats per gestionar les xarxes socials i incorporar aquestes als processos espais deliberatius?
📚 Materials i recursos
Normes de participació en xarxes socials (Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres)
Ús professional de les xarxes socials: pla de comunicació 2.0 i guia d’usos
💬 Resultats de l’enquesta de valoració
1. Què t'ha semblat el nou format de la Community Call?
- Molt àgil, amb espai per a que tothom hi pugui fer aportacions.
- No havia participat en cap abans. M'ha semblat interessant.
- En ser un tema que generava certa polèmica ha estat un debat actiu i fructuós.
- Ho he trobat molt interessant, enriquidor i útil
- Crec que el format mixt m'agradaria més.
- Una mica més de durada i combinar 1 explicació i després obrir el debat.
- M’ha semblat bon inici. No tenir cap exemple fa que les aportacions siguin més espontànies i no tant comparatives amb l’experiència exposada.
- El vaig trobar participatiu, dinàmic i enriquidor.
2. Consideres que s'ha gestionat correctament els torns de paraula? Sí (100%)
3. Creus que t'ha servit assistir a la Community Call? Sí (100%)
- Sempre. Coneixes altres punts de vista que poden enriquir el teu propi.
- M'ha servit per veure diferents plantejaments sobre el tema, de professionals amb més experiència que jo.
- Sí, m'ha servit. He trobat a faltar fer o saber les preguntes abans o més preparació prèvia... centrar el debat prèviament per poder parlar.
- Sí, m’ha sorprès, però, veure una certa reticència encara amb les xarxes socials i els processos de participació. Venia amb la idea que els altres ajuntaments segur que estaven fent servir les xarxes socials de manera habitual en aquests casos.
- Ho he trobat enriquidor perquè compartir experiències i punts de vista sempre ajuda a obrir la mirada.
4. Propostes de noves temàtiques per properes Community Calls
- Noves eines per a la participació ciutadana.
- Gestió col·laborativa
- Crec que caldria encara continuar estirant el fil de la temàtica
- Gestió d'associacions. Relleu generacional. Fer-se associació si o no? quin assessorament hem d'oferir?
- Què fem: pressupostos participatius o concursos de projectes? realment es poden fer pressupostos participats?
- L'estructura d'un equip de participació. Com afrontar la figura del tècnic solitari.
- Estratègies per incentiva la participació
Recordeu que podeu seguir aportant idees o recursos després de la Community, formulant preguntes o compartint alguna experiència en l'apartat de comentaris. 💬
Compartir