Cambios en "5a Community Call. Infants i pantalles: la participació en línia a partir dels 16 anys?"

Moltes gràcies a les persones que heu assistit per les vostres contribucions i arguments en el debat de la sessió.

Us deixem El resum de les idees sorgides a la sessió 📑

Fins ara la majoria d’equips tècnics no s’han arribat a plantejar fer servir les plataformes de participació amb infants, perquè creuen que les accions i actuacions participatives presencials afavoreixen elements de qualitat com el debat i la cohesió. Consideren que la participació digital no permet assolir els mateixos estàndards de qualitat en referència aquests elements en concret.

En algun cas, compten amb una experiència dilatada en l’ús d’eines digitals per desenvolupar alguna de les fases d’un procés de pressupostos participatius juvenils. En aquests anys han treballat cada vegada més per incorporar eines digitals en qüestions de difusió i comunicació, obtenint resultats favorables. Tot i això, darrerament han començat a sorgir dubtes i debats en el sí de l’equip tècnic arrel de qüestionar-se els riscos que comporten aquests canals en la comunicació entre els joves, la seva interacció i com es construeixen les relacions interpersonal entre joves i amb l’administració. També apunten el dilema incipient que els està generant com a treballadors públics, utilitzar unes eines digitals on la protecció de dades i la cessió de drets digitals és difusa.

Existeix la sensació per part dels equips tècnics de no estar el 100 % preparats per gestionar la participació digital, i molt menys si aquesta s’adreça a col·lectius mes vulnerables com els infants joves. Consideren que encara no han pogut treballat prou aquesta capacitació, afegint el repte de l’acceleració continuada d’innovacions tecnològiques cada cop més complexes.

Apunten que un dels grans reptes a l’hora d’abordar la participació (digital o presencial) amb infants i joves, és la dificultat afegida dels equips tècnics per aconseguir que aquests col·lectius es creguin i tinguin confiança amb les administracions que impulsen un projecte participatiu.

Per altra banda manifesten tenir la intuïció què les eines i canals digitals seguiran estan presents en el dia a dia de la ciutadania, independentment de l’edat. Si des de les administracions públiques no es proporcionen alternatives segures que garanteixin els drets digitals i proporcionin els requisits de qualitat per articular els projectes participatius, la ciutadania optarà per manifestar les seves propostes i necessitats d’incidència política per canals que tinguin a mà, encara que això suposi vulnerar els requisits i criteris que com a tècnics de participació consideraríem mínims per parlar de participació ciutadana.

També entenen que la participació digital permet unes avantatges respecte les modalitats presencials evidents, com per exemple la facilitat per poder expressar una opinió i fer una proposta, rebaixant les limitacions físiques i de competències discursives de les persones, així com, poder contrastar un major volum d’opinions i argumentacions diverses. Fins i tot, arribar a reforçar el vincle i la sensació de comunitat amb d’altres persones.

📚 Materials i recursos

Procés participatiu híbrid amb infants i joves de la ciutat de Barcelona

Informe ParticipaTIC, Recerca que analitza l'estat actual de la participació digital en la infància i la joventut espanyola en el context associatiu i participatiu

💬 Resultats de l’enquesta de valoració

1.      Consideres que s'ha gestionat correctament els torns de paraula?

Sí, els torns de paraula s'han gestionat correctament

2.      Creus que t'ha servit assistir a la Community Call?

Sí, m'ha servit per escoltar punts de vista diversos.

3.      Proposa una nova temàtica per properes Community Calls

el Registre Ciutadà de Participació. Com formalitzem la inscripció dels col·lectius no constituïts formalment.