13a Community Call. Pressupostos participatius: eina transformadora o màrqueting polític?

Dia i hora:

Divendres 24 d'abril, de 12h - 12:45h

Assistents:

Per part dels ens locals:

• Jordi Ortega, Ajuntament de Berga

• Jaume Usall, Ajuntament de Castellar del Vallès

• Maria José Mejías, Ajuntament de La Torre de Claramunt

• Marga Curós, Ajuntament de Llinars del Vallès

• Silvia Companyó, Ajuntament de Martorell

• Sònia Cazo, Ajuntament de Sant Adrià del Besòs

• Anabel Herrera, Ajuntament de Sant Adrià del Besòs

• Marta Roig, Ajuntament de Sitges

• Sandra Payàs, Ajuntament de Sitges

• Anna Maria Berzal, Ajuntament de Tordera

• Oriol Aunòs, Ajuntament de Vacarisses

• Gisela Muñoz, Diputació de Girona

Per part de l’ Oficina Tècnica de Participació per als Governs Locals:

• Isabel·la Martínez, tècnica

• Raquel Alcántara, tècnica

Reflexions introductòries:

En aquesta Community Call hem volgut obrir un debat crític sobre els pressupostos participatius, la tipologia de procés participatiu més estesa en la província de Barcelona. Sovint es presenten com un mecanisme de democràcia directa que apodera a la ciutadania, però fins a quin punt això és real?

L’objectiu d’aquesta nova Community Call ha estat posar en tensió relats i pràctiques, compartir experiències, i analitzar els reptes que impliquen el desenvolupament d’uns pressupostos participatius.

Quin poder s’està transferint realment a la ciutadania? Quines decisions es prenen i quines queden fora? Qui participa i qui no ho fa?

Són els pressupostos participatius una eina que transforma la cultura institucional o són un instrument que corre paral·lelament a altres processos participatius dins dels municipis sense acabar d’aconseguir un impartí estructural important?

És tota la ciutadania que decideix o només aquells grups que tenen més veu? Quin és l’impacte real?

Intervencions

La sessió ha iniciat amb la benvinguda, per part de l’OTPGL, als participants de la Community Call. S’ha fet una introducció al tema de la sessió i s’ha posat en relleu la importància d’aquesta eina tant per l’OTPGL, com pels ens locals, en tant que el 40% de les demandes rebudes de suport tècnic i econòmic en els darrers anys han estat relacionades amb aquest mecanisme de participació.

Des de de l’ajuntament de Vacarisses es comparteix que es valora molt positivament l’impacte que tenen els pressupostos participatius en el seu municipi, destacant la importància que ha tingut aquesta eina per involucrar la resta dels serveis tècnics municipals. Aquesta nova vinculació és notòria donat que hi ha perfils tècnics a l’ajuntament que no estan acostumats a tractar amb entitats o la ciutadania, i sobretot, no estan familiaritzats amb una metodologia de treball que doni un pes molt rellevant a la ciutadania, la qual, moltes vegades, parteix d’un coneixement menys específic d’una matèria concreta.

Des de l’ajuntament de Sant Adrià del Besòs, ens comenten que, tot i que al municipi no han vist grans canvis en la ciutadania perquè no hi ha hagut, fins al moment, un gran impuls, si que ressalta la importància que els pressupostos participatius han tingut dins l’ajuntament en la millora de la relació amb altres serveis. Això ha estat gràcies al fet que, quan es van iniciar els pressupostos participatius al municipi, es van dur a terme sessions amb els diversos serveis per ajustar el projecte a la realitat de les tasques desenvolupades. Alguns serveis van veure l’eina com una oportunitat per generar propostes diverses i interessants, mentre que d’altres serveis han vist l’eina amb cert escepticisme per la càrrega de feina associada.

Sant Adrià proposa que cal posar en valor i donar importància a la valoració tècnica de les propostes que realitza cada servei i destaca la idea de la rellevància que te pensar be la durada de la fase d’avaluació per poder deixar un marge de temps raonable per avaluar la viabilitat tècnica i econòmica de les propostes. En cas de no fer-ho, el cost en esforços molt acabar afectant al bon desenvolupament dels resultats del procés.

Per part de l’ajuntament de Martorell, també es comparteix la importància dels pressupostos participatius com una eina de canvi en tant que al seu municipi la realització d’aquests processos participatius ha anat impregnant les maneres de fer en altres departaments, que ja no entenen l’eina com una càrrega, sinó que han estat capaços de donar-li la volta i incorporar la participació en els propis processos.

En el municipi, els pressupostos participatius s’han convertit en el procés més tranversal, fins i tot, arribant-se a considerar el projecte més tranversal. La tècnica municipal realça la importància de la creació d’una comissió de pressupostos participatius de caire tècnic, conformat per diverses àrees de l’ajuntament, fins i tot aquelles que moltes vegades queden  relegades a segones posicions, com l’àrea administrativa o secretaria. Quan les diferents àrees es coordinen per establir uns criteris de valoració, les propostes es poden anar validant de manera paral·lela per diversos departaments i per tant es guanya en eficiència. No obstant això, es trasllada que una gran part de la ciutadania sovint sent que, al final, ells poden proposar, però que les persones encarregades de decidir quines propostes es prioritzen són el personal tècnic de l’ajuntament. Per això cal reflexionar sobre el paper del personal tècnic en el procés i el pes que té la ciutadania en la decisió final.

Castellar del Vallès, comparteix la seva experiència en les edicions de pressupostos participatius, destacant que la dinàmica de participació en uns pressupostos participatius es va generant a mesura que es van fent més processos. El tècnic comparteix que aquesta eina serveix per apropar a persones que no tenen altres portes d’entrada a participar, com per exemple, persones que no formen part d’entitats o associacions, i que no compten amb una altaveu per donar la seva opinió.

Des de Vacarisses es fa un apunt en relació a la importància de tenir en compte el fet que les entitats, com les AMPA i AFA mouen molta gent a l’hora de les votacions de propostes. En el seu cas, aquesta situació s’ha intentat pal·liar amb una divisió del pressupost per franges, on l’entitat amb la proposta guanyadora d’una franja, l’any següent no pot presentar proposta a la mateixa franja. En el cas de Vacarisses, aquesta solució ha permès no perdre la capacitat de mobilització ni els perfils actius de la població, però respectant la pluralitat.

Continuant amb aquesta idea exposada per l’ajuntament de Vacarisses, des de Martorell s’explica que la casuística del seu municipi és tot el contrari. No són les entitats les que generen més propostes guanyadores, sinó que és la població no associada qui acostuma a fer les propostes que s’acaben realitzant. Aquesta situació ve explicada pel sistema de votació ponderada que apliquen als pressupostos participatius, que permet equilibrar el vot. La tècnica remarca que és molt important fer una bona dinamització de les votacions, i que és necessari complementar la votació digital, que afavoreix al públic que ja està organitzat, amb una votació més presencial, sortint al carrer i buscant aquells col·lectius que tenen més dificultats per participar. Es destaca que cert col·lectius, com les persones grans o les persones nouvingudes, estan molt predisposats a participar, però que s’han d’anar a buscar a aquells llocs on fan més vida, com ara els casals d’avis o els cursos de català.

Aquesta qüestió es entomada per Tordera que explica que en el municipi, els pressupostos no es treballen tant per col·lectius, sinó per zones i barris, com uns pressupostos exclusius per una zona del municipi, on només la ciutadania resident en aquell barri pot votar.

En el cas de Sitges, exposen una realitat bastant diferent a la compartida per la resta dels ajuntaments, ja que han estat les reticències d’alguns tècnics i tècniques les que han dificultat la posada en marxa del procés.  No obstant, comparteixen l’experiència de Sant Pere de Ribes on hi ha una forta tradició de pressupostos participatius, i que s’ha treballat amb una dotació específica per al sector escolar, en tant que la força de les propostes d’aquestes entitats acabava minimitzant les possibilitats d’altres opcions.

Passa el mateix a Berga, que comenta que la participació en els pressupostos participatius del municipi en els darrers anys no acaba d’emergir.  Aquesta opinió també es compartida per l’ajuntament de Llinars del Vallès, que expliquen la casuística concreta del municipi, que compta amb una sola persona ha monopolitzat i col·lapsat les votacions en tots els processos de pressupostos participatius.

Finalment, des de la Diputació de Girona la Gisela Muñoz corrobora la importància que tenen els pressupostos participatius a la província de Girona, on també compten amb un 38% dels municipis que els han impulsat en el darrer any. Aquesta dada confirma la rellevància d’aquesta eina, que és un pilar fonamental en el desenvolupament de a participació ciutadana en els municipis.

Experiències inspiradores dels ens locals  

Pressupostos participatius

• Montornès del Vallès (joves). Kosmos

• Martorell

• Vacarisses

• Sant Cugat del Vallès