Dani Marin Ruz

Dani Marin Ruz. Tècnic de joventut de l'Ajuntament de Montornès

Parlem amb en Dani per conèixer una mica més qui és i la seva tasca a l’Ajuntament de Montornès, de què n’està orgullós i quins reptes té encara pendents d’afrontar.

Qui és en Dani?

Soc ja una persona de mitjana edat, que ha deixat això de la joventut enrere, de Caldes de Montbui, i em sento una persona molt afortunada de dedicar-me a això, d’haver trobat un camí i poder viure’l.

I com arribes a la participació ciutadana?

Vaig “patir” la participació ciutadana en els 2000 com a ciutadà i com a jove. Arribo a la professionalització des de l’educació social i l’experiència en l’activisme, a entitats juvenils i de barri, a l’associació de veïns, etc. Allí se’m va despertar l’interès pel món social. Vaig tenir l’oportunitat de treballar amb joves en un pla d’ocupació, mentre paral·lelament estudiava, primer integració social i després a la universitat. Des de llavors no he parat d’estudiar, de fet una de les coses que em defineixen com a persona són les ganes d’aprendre. Així doncs, a la participació hi arribo perquè la vaig “patir” com a ciutadà i precisament per això en la meva pràctica professional sempre he procurat no fer els mateixos errors que vaig viure i ser respectuós a l’hora d’acostar-me a la ciutadania i demanar que participi. Procurar no cremar la gent, tractar des de la sinceritat, explicar bé el camp de joc, etc. Això crec que és molt important quan parlem de participació ciutadana.

De tots els teus anys d’experiència, ens podries posar un exemple d’una acció o projecte del qual n’estiguis especialment satisfet?

Vaig arribar a treballar a Santa Eulàlia de Ronçana just quan començaven la primera onada de pressupostos participatius en d’inversions. Allà es va fer un laboratori per intentar fer-ho en l’àmbit de joventut, amb més activitats i des de l’àmbit de la dinamització comunitària. D’això fa ja 18 anys, ha plogut una mica. Vaig tenir la sort de ser-hi la segona edició, esmolant aquesta eina, i des de llavors que l’utilitzo per fer participació amb joves. Estic molt feliç d’haver-la trobada perquè dona la clau de moltes de les coses importants en participació. Alhora, em sento afortunat d’haver tingut tants anys per esmolar i calibrar l’eina, com fan els bons professionals. Aquest és un símil que a mi m’agrada posar perquè els pressupostos participatius també són una eina molt potent, però que cal mantenir, esmolar, cuidar i adaptar al municipi on es treballa.

En aquesta línia, quina és l’eina que t’agrada més per treballar amb el col·lectiu jove?

Hi ha tants fòrums que parlen de participació juvenil i fa tants anys que parlem d’empoderament juvenil, d’eines, de com arribar... Una de les eines que es fa servir a Catalunya clarament són els pressupostos, ho veig claríssim! És una eina universal, per a tots els joves, que parteix de la transparència i dona peu que els joves es comprometin.

Hi ha, però, condicionants, com que els responsables polítics cedeixin poder a la gent jove, tot i que al final sigui per dinamitzar la comunitat. No parlem de cedir un gran poder, però sí permet treballar molts temes, des de posar els joves al centre com a protagonistes de les polítiques municipals fins a temes educatius que també s’hi treballen; és una eina polièdrica que cobreix molts àmbits. Per edats, amb els menors de 16, l’acompanyament i el vincle que hi fas pot ser molt fort, i amb els més grans pots treballar l’autonomia, així que és una eina molt poderosa.

I heu avaluat l’impacte de la participació des de jove i fet seguiment de la participació en diverses edicions?

Per la meva experiència, que vaig estar deu edicions a Santa Eulàlia de Ronçana i ara a Montornès en farem la cinquena, hi participen molts joves i tots amb un recorregut diferent. Es va fer un panel senzill i sí que es va veure que molts joves després participaven d’altres esferes de la comunitat. Fins i tot va haver-hi un grup de joves que ara són qui estan governant. Indiscutiblement, doncs, és una eina poderosa per crear ciutadania.

Hi ha algun truc per treballar amb els joves?

No hi ha cap truc, el tema és tenir un equip dimensionat a la població. Si no hi ha equip a peu de carrer, creant vincles, a prop dels joves i durant un temps, oblida-te’n. Sense un equip, cosa que vol dir recursos, no hi ha miracles. Després pots fer una comunicació molt efectiva, a Montornès en tenim una brutal, però perquè hi ha recursos, ganes i som creatius. Som sis persones al departament de joventut d’un municipi de 18.000 habitants, hi ha pressupost municipal dedicat a les polítiques de joventut i una aposta política clara. Aquest és el truc. El problema és que no podem donar resposta a totes les necessitats, però és important que el retorn no es faci només de paraula, sinó que les aportacions efectivament es posin en marxa i la gent ho vegi. Llavors és quan se’n troba el sentit.

Hi ha encara res que es pugui millorar, que encara no hagueu aconseguit?

Moltes coses! Un dels reptes més grans com a administració pública és que la ciutadania ens cregui. Cal que estiguem a l’alçada i hem de ser honestos i transparents, sense segones intencions ni per cobrir l’expedient. Si parlem de participació ha de ser perquè ens ho creiem i volem fer escoles de ciutadania amb gent compromesa amb la comunitat i per millorar la democràcia.

A més, en participació ciutadana, és important establir les connexions entre tot el que fem per infants i joves de menys de 30 anys i la resta. Hi havia un llibre que vau editar que es deia Polis, la ciutat participativa que malgrat que és de fa anys beu de la visió aquesta de fer municipis participatius. Cada vegada tenim administracions més burocràtiques i allunyades i això ho complica molt tot.

Per finalitzar, explica’ns algun projecte que hagis trobat inspirador.

Fa poc he descobert una eina, la mentoria social. Crec que és una gran eina, perquè pot tenir moltes dimensions, treballar moltes coses i ser molt transformadora. Vam veure a altres municipis que ho feien i, casualment a través dels pressupostos ens van fer una proposta i no sabíem de què anava. A partir d’allà vam estirar del fil i hem al·lucinat. S’estan fent projectes de mentoria arreu de Catalunya que són molt potents per la cohesió social, per abordar les desigualtats, etc. Per exemple, jo soc de Caldes i hi fan un projecte de mentoria molt interessant (Enllaç extern). Ara ho estem intentant incorporar, hem demanat un assessorament a la Coordinadora de Mentoria Social i ens han fet una formació de tot el cos teòric. És similar a l’Aprenentatge i Servei, a darrera hi ha molta teoria, però també és una eina pràctica, que poden utilitzar les comunitats.