Canvis a "Begonya Ruiz Curado"

Tècnica de participació a l'Ajuntament de Caldes de Montbui ·ruizcb@caldesdemontbui.cat

https://participa311-caldesdemontbui.diba.cat/

Parlem amb la Begonya Ruiz Curado, tècnica de participació de Caldes de Montbui, per conèixer la seva trajectòria, els reptes que afronta, compartir com entén la participació i saber quins són els seus referents.

La Begonya és...

Soc una noia de Caldes, tot i que ara fa 9 anys que visc a Sentmenat. Ara fa ja 12 anys que treballo com a tècnica de participació de Caldes de Montbui, però tinc una experiència de 20 anys a l’administració.

Com arribes a ser tècnica de participació?

La participació me la trobo. Jo soc llicencia en Història de l’Art i mai hauria pensat que acabaria treballant a una administració fent participació. La meva primera experiència professional va ser en una cooperativa de serveis educatius quan vivia a l’Empordà. Allà vaig veure que m’agradava estar davant de la gent, comunicar, treballar amb grups, etc. Jo em trobava molt còmode fent-ho, i de fet, arran d’això em vaig treure el CAP per tenir la possibilitat de fer classes amb joves als instituts. La vida, però, em va portar de nou a Caldes de Montbui i a l’administració pública. Llavors, em trobo de cop amb la participació i veig que té també de comunicació, deliberació, debat, posada en comú i expressió de mirades diferents, etc. Això m’atrau. Jo estava fent d’administrativa a l’ajuntament quan s’obre una plaça de participació ciutadana, em presento i tinc la sort de poder formar part de l’equip des de fa ja 12 anys.

Després de tots aquests anys, hi ha alguna acció de la qual et sentis especialment orgullosa?

La veritat és que no podria destacar-ne una, perquè he après molt de tot el que ha passat. La participació és molt viva i creativa i sempre aprens. No te’n sabria dir una de sola, però sí que recentment destaco el període de pandèmia, on el que havíem fet habitualment es trenca totalment. Les persones passem per una situació personal, de salut física i emocional molt intensa i cal fer un replantejament brutal, de tot. Vaig haver de fer un reciclatge i aprendre tècniques que no coneixia, perquè no les havíem necessitat. Va ser un moment de molt aprenentatge i on vam veure com podíem continuar fent participació malgrat que el context canviés tant com ho havia fet, i vam veure que continuava sent necessària.

Realment no es va preveure, va ser un trencament sobtat.

Sí, de fet recordo quan em preparava per al meu primer zoom. Durant la pandèmia vam fer dos processos participatius, un sobre habitatge jove que va combinar participació presencial i virtual, i un altre sobre acció climàtica. Per preparar-ho vaig experimentar amb la meva família, vaig crear un zoom i vaig convidar-la per veure com funcionava. T’has de posar les piles quan toca i experimentar per fer-ho bé.

Quins són els principals reptes que afrontes?

Cada procés o metodologia en té uns de concrets. El principal, però, és fer participació i deixar-la allà on toca. Què vull dir amb això? La participació comporta moltes expectatives, tant de la ciutadania com dels polítics i dels tècnics. No obstant això, no és més que la recollida de diferents mirades i opinions de la ciutadania perquè després l’equip tècnic pugui treballar en l’habitatge, el carrer, el reglament, o el tema que posem sobre la taula. A vegades sembla que la participació hagi de resoldre més coses de les que li són pròpies.

El gran repte, doncs, seria que tant des de l’ajuntament com des de la ciutadania es pogués evolucionar i tenir aquesta cultura de la participació, saber que no resol conflictes sinó que els evidencia. Nosaltres senzillament escoltem i ordenem què pensa la ciutadania,

i això és participació, malgrat que hi hagi diferents graus i metodologies.

A qui creus que li costa més entendre què és participació, a la ciutadania, a altres equips tècnics o a l’equip de govern?

A tots, però en diferent mesura. Per l’equip de govern la participació és un repte, on nosaltres hem d’acompanyar, ser pedagògics i explicar bé. Hem de saber definir molt bé què fem, la creació d’espais neutrals on la gent pugui expressar la seva opinió i estar oberts a una escolta molt activa, després de la qual hi haurà una avaluació tècnica i una decisió política.

Als tècnics perquè l’administració està molt saturada. Vivim temps accelerats i fem projectes contínuament, cosa que deixa poc temps per la reflexió i perquè vingui la tècnica de participació a dir-te que has de treballar diferent. Sempre diem que la participació no implica treballar més sinó diferent, però quan un tècnic està saturat això li suposa més feina i hem de saber acompanyar.

A la ciutadania també, perquè ve amb les seves expectatives i necessitats. Hi ha ciutadania molt visceral, a qui el tema li toca en primera persona. Per exemple, quan vam fer el procés d’habitatge jove no esperàvem que una part de les veïnes i veïns del barri estiguessin en contra d’ubicar aquell habitatge allà. Va ser un conflicte realment inesperat. Aquestes persones també se les ha d’acompanyar, se’ls ha d’explicar que la participació va més enllà del que a mi particularment m’interessa, que pots expressar en aquests espais els teus interessos, però també has de poder escoltar l’opinió de l’altre i valorar la seva mirada i les seves necessitats. Al final es tracta de créixer individualment i col·lectivament, i per això cal temps i més educació en participació. Tots hem de fer un esforç, incloses les tècniques de participació ciutadana.

Tens algun truc per enfrontar-te a aquestes situacions, tant les inesperades com les previstes?

No seria ben bé un truc, però el que destaco és que cal ser molt flexible.

Tinc el meu propi argot quan parlo de participació i m’agrada dir que hi ha participació 2D i 3D.

La primera és el projecte sobre el paper, on hi ha la metodologia, els tempos, les tècniques que utilitzaràs, etc. És bidimensional perquè no té profunditat, només és el que seguiràs ben endreçat. Després hi ha la participació 3D, que és la que té suc, la profunda, la que ocupa les persones. Nosaltres al final treballem perquè les persones es puguin expressar i fem aquest exercici fonamental d’escolta, que és el que per mi és la participació. En aquesta participació 3D això explota i és on cal ser molt flexible. Pots tenir una idea inicial de com vols que siguin les coses, però si no van com vols, com t’ho has plantejat en el projecte 2D, cal ser flexible, actiu, viu i veure cap a on pots anar. Cal estar atent i navegar cap a on veus que va el procés. Aquest seria el meu truc, si se li pot dir així.

La participació és una feina de proximitat i acompanyament.

Acompanyar-se de bons professionals també és fonamental. Va molt bé tenir contacte amb la Diputació de Barcelona, amb la Generalitat, que ajuda molt en temes d’associacionisme, o amb empreses, que són fonamentals a l’hora de dinamitzar processos perquè tenen molta experiència al territori i han fet projectes potser similars amb diferents poblacions.

Hi ha algun recurs o metodologia que t’agradi especialment?

Em sento més còmoda amb el fet vivencial que no pas amb una enquesta, per exemple. Tot i això, no em tanco a cap metodologia perquè qui mana és el procés. M’agrada molt, especialment en aquelles sessions de processos, quan algú explica la seva experiència i les seves necessitats; aquests moments per mi són màgics. Per això tendeixo més a les dinàmiques presencials i vivencials on hi ha debat i proposta d’idees i on la gent pugui expressar-se.

Creus que aquests moments màgics poden tenir lloc en participació digital?

Cada context i entorn és diferent. Jo estic molt contenta amb el Participa311. M’ha sorprès que la gent s’hi vinculi i es faci un usuari per poder dir alguna cosa. Trobo molt interessant que s’hagi de fer aquest petit esforç de compromís per participar; és necessari. Si no vols fer cap esforç i opinar, ja tens les xarxes. Per altra banda, a mi em permet tenir el procés ordenat. Tota la informació i la documentació és allà.

Creus que s'ha obert la participació a nous perfils?

No sé dir-te si són nous perfils perquè no veus qui hi ha realment al darrere, però crec que

per aquella persona sense temps, però que vol opinar i més avesada a la immediatesa de les xarxes i a estar connectada, la plataforma ofereix una oportunitat molt bona i amb seriositat.

Les propostes potser són les mateixes que les que sortirien presencialment, però sí que és una alternativa per acollir nou públic.

Per acabar, vols compartir alguna experiència que t’hagi inspirat?

Jo miraria més cap a fora de l’administració, perquè potser són més lliures que nosaltres. Potser des de l’associacionisme o des d’entitats que es dediquen a la participació i no estan tan vinculades a l’administració treballen més de tu a tu.

Tens algun exemple concret?

Ara mateix no en recordo cap, però sí que penso que sort que existeix l’associacionisme. Hi ha moments on des de l’administració no s’arriba, perquè tot resulta molt burocràtic, però des de les associacions és més fàcil i arriben molt ràpidament. Segurament en l’àmbit participatiu passa el mateix i són molt més lliures.

Si volem sortir de les dinàmiques de sempre i créixer ens cal veure coses diferents.