Canvis a "Judit Jimenez Sanchez-Arevalo"

Tècnica de sanitat, salut publica, consum i participació ciutadana a l'Ajuntament de Castellbisbal

Parlem amb la Judit , tècnica de sanitat, salut pública, consum i participació ciutadana a l'Ajuntament de Castellbisbal, on treballa des de fa 15 anys assumint diverses àrees tècniques. ens explica la seva trajectòria, els principals projectes i reptes en participació a Castellbisbal

Qui ets i com arribes a la participació ciutadana?

Soc una dona de 50 anys de Balaguer, tot i que des que vaig començar la carrera que visc a Barcelona. M’encanta la música, i en especial tocar la guitarra elèctrica. Tinc dos fills, un de 25 anys que viu a Holanda i un de 22 que viu amb mi a Castellbisbal.

Soc biòloga, així que la participació m’ha aparegut més tard. Vaig entrar a l’ajuntament el 2008 com a tècnica de salut i al cap d’un temps em van demanar que portés consum. Als tres o quatre anys, em van comentar si volia portar participació ciutadana. Era un departament nou, sense gaire consistència encara. Vaig acceptar el repte i vaig aparèixer a participació. Això va implicar haver de canviar la mirada i haver de formar-me, tot i que és cert que la comunicació i engegar projectes m’agrada molt de sempre. Vam crear aquest departament de zero i la veritat és que n’estic molt contenta, no ens està funcionant pas malament!

Hi ha algun projecte o acció de la qual et sentis especialment satisfeta?

Del que més contenta estic és Amb nom de dona i el seu objectiu va ser posar nom de dona a alguns espais municipals. Ens va arribar una petició perquè no hi havia espais amb nom de dona a Castellbisbal i vam buscar noms de dones relacionades amb temes de cultura i societat. L’objectiu era posar nom a un teatre i a un parc municipal. Després, podríem allargar el projecte posant nom de dones esportistes a espais esportius i de dones sanitàries a l’espai sanitari que tindrem.

El projecte va ser tot un repte. Fins ara tots els processos de participació els fèiem amb suport de la Diputació o d'alguna consultora externa, i aquest ha estat un dels primers projectes que hem fet de dalt a baix, i el primer amb la plataforma Participa311. Vam tenir 120 respostes, que a Castellbisbal està molt bé, i durant la Setmana dels Drets dels Infants i de Gènere vam inaugurar aquests espais municipals.

Quins són els principals reptes en participació a Castellbisbal?

Aconseguir que la gent participi! Igual que aquest projecte que he comentat va ser molt xulo, el Quadern de debat ciutadà, en canvi, una eina engegada amb la Diputació que vam seguir soles per la pandèmia, no ha tingut resposta de la població. Després de la pandèmia, estem en un moment d’apalancament i interioritat de cadascú. No es vol pensar en el futur o el llarg termini, sinó en els problemes individuals. El principal inconvenient, doncs, és tornar a motivar la població; hem fet poc retorn, s’ha sentit poc escoltada i s’ha esgotat. Estem intentant arribar-hi i la butlleta de Amb nom de dona ens va anar molt bé perquè era instantani, vam posar una parada el dia de Sant Jordi per participar-hi online i en paper. El Quadern de debat ciutadà és una feina de seure i dedicar-hi temps i no ens funciona.

Tens alguna metodologia participativa preferida?

La presencial, malgrat que ens costi convocar la població. M’agraden les distàncies curtes perquè és on demostra l’emoció del que fas, perquè la gent s’ho cregui i ho visqui com tu. La participació en línia és necessària, però en una sessió presencial és on s’escolten més les veus.

M’agrada molt tot allò relacionat amb comunicació i fer-li viure a la gent les coses. Em costa estar callada mentre dinamitza un altre, la veritat, m’he d’apartar perquè sinó m’hi ficaria. Transmetre l’emoció i el sentiment fa que la gent es contagiï.

Explica’ns alguna experiència inspiradora que hagis tingut de referent.

Nosaltres ens vam copiar els pressupostos joves perquè eren brutals. Ara ens estem copiant el consell dels infants, de fet. Necessitem aquesta part de xarxa per veure temes que s’han fet i han funcionat i potser podem replicar dins les nostres necessitats. Soc del parer que, més que inventar, has de veure què hi ha i fer prospecció.

I heu fet alguna cosa innovadora, teniu algun truc perquè altres s’ho copiïn?

Ens funciona molt bé tenir una presència física en activitats que ja tenen un nom, per exemple a Sant Jordi. Va ser el moment on la gent va veure que teníem una plataforma i processos participatius oberts. No és fàcil passar el dia de Sant Jordi a una paradeta, però és la manera d’arribar. És un esforç tècnic perquè són generalment dies festius, però crec que és important no esperar que vingui la gent, sinó ser proactius i anar on s’hi troba.