Canvis a "Judit Sala Carbonés"

Tècnica de participació ciutadana al Consell Comarcal del Moianès

Parlem amb la Judit Sala, tècnica de participació ciutadana al Consell Comarcal del Moianès, on treballa des de fa 19 anys elaborant els diferents plans estratègics de la comarca incorporant la participació de la ciutadania.

Qui és la Judit i com has arribat a fer participació?

A nivell professional vaig començar al 2004 en la participació ciutadana elaborant el primer pla estratègic de desenvolupament local del territori del Moianès tenint en compte la implicació de tots els agents, ciutadania, entitats empreses, ens locals.

Aquella primera experiència va ser tan positiva que a partir de llavors tots els plans sempre han tingut present la participació ciutadana alhora de recollir aportacions així com les línies de treball. Ja que es va fer palès que la participació és l’element que dona sentit per tal que les coses es facin amb consens amb els agents implicats per tal de garantir que el contingut de les línies d’actuació s’adeqüen a la realitat.

Soc la persona, juntament amb la resta d’equip de tècnics i tècniques, que sempre ha intentat posar el granet de sorra de la participació en els diferents àmbits d’actuació del territori del Moianès.

Hi ha alguna acció participativa de la que et sentis satisfeta?

Arrel de voler fer una revisió del pla estratègic de la comarca del Moianès que ens va agafar la pandèmia en mig del procés, vam tenir la necessitat d’afrontar la pregunta de com podríem articular la participació en aquell context. En aquest sentit vam apostar per centrar la participació sobretot en la població jove. Vam organitzar el Fòrum Jove del Moianès per tal de canalitzar totes les aportacions d’aquesta població en els diferents àmbits del pla estratègic.

En aquest cas, el repte va ser adaptar el treball d’elaboració del pla estratègic a una població jove que entén la participació d’una manera que no estem tan acostumats a treballar, així com els canals utilitzat i el llenguatge.

Vam engegar una campanya on a través de codis Qr distribuïts en espais on els joves hi tenien molta presencia (ja fossin espais formals com informals alternatius). Aquest Qr tenien una doble funció, per una bada donar informació de prevenció pel tema del Covid, però també prevenció de consum de drogues i la innovació va ser introduir preguntes sobre el pla estratègic. Amb preguntes que ens nodríem de les respostes per traslladar-les als diferents àmbits del pla estratègic.

El resultat va ser molt positiu pel nombre de respostes que es van arribar a recollir, però també perquè vam poder combinar aquesta metodologia amb sessions grupals de debat implicant ciutadania organitzada del territori on la presència de joves fos important independentment de la naturalesa de l’entitat.

Va ser un projecte de treball conjunt amb l’àrea de joventut, de promoció econòmica i estratègia.

Quins son els principals reptes que us trobeu en l’àmbit de la participació?

En el meu cas em trobo que al treballar en un consell comarcal de creació recent, gran part de la feina consisteix en elaborar els plans comarcals de tots els àmbits on tenim competències. On cada pla i cada àmbit té una forma d’introduir la participació diferent. S’acaben constituint multitud de grups motor, taules de debat, consells ciutadans, etc. El repte seria poder treballar per integrar millor la participació de manera transversal per no esgotar els recursos humans de la comarca, en el sentit que convoquem la ciutadania cada dos per tres per temes diferents.

El que hem intentat fer és que en el moment de planificar les actuacions participatives de l’any següent poder coordinar-nos les diferents àrees perquè alhora de fer les convocatòries participatives puguem abordar diverses temàtiques en una sola sessió.

La qüestió és que des de una visió estratègica sempre es parla de les virtuts i necessitat de treballar des del principi de la transversalitat, però alhora de la veritat això costa introduir-ho en el treball del dia a dia.

Com introduïu aquesta transversalitat?

La nostra entitat al formar part d’una comarca petita que té els recursos que té, l’organigrama ja ens facilita aquesta metodologia de treball ja que no funcionem per àrees segmentades.

Abans d’iniciar una actuació, primer pensem totes les parts implicades del projecte i el primer que fem és consensuar conjuntament el disseny del pla de treball.

Tenim molts espais de treball on parlem i coordinem totes les actuacions que fem de manera conjunta, i això s’agraeix i facilita molt la feina.

Hi ha alguna metodologia participativa que t’agradi més utilitzar?

Penso que tot allò que és presencial en participació és més eficaç i és el que no podem perdre. Per recollir necessitat si que es poden utilitzar metodologies digitals com les enquestes i els Qr.

Però les sessions presencials permeten aflorar molta més qualitat al contingut aportat per la ciutadania. A més del que aporta la participació que és el treball conjunt, el debat, tenir en compte el que diu l’altre persona.

Sí que és cert que tot allò presencial costa, és cansat perquè s’ha de fer molta feina de convèncer a la gent perquè vingui a participar. També s’ha de cuidar molt de la gent que participa, s’ha de fer un retorn, s’ha de mirar bé tota la comunicació i agrair a la ciutadania que participa. Però després veus el resultat que es genera i la veritat és que val la pena i que no podem feixar perdre.

 La part telemàtica només funciona amb la població jove?

Hem provat d’introduir el format telemàtic amb població gran i d’altres col·lectius, però si que es cert que a vegades necessiten molt suport i assistència per fer segons quina acció. També és veritat que depèn molt de la franja d’edat que estiguem parlant perquè en gent no molt gran encara hem pogut fer alguna cosa amb un temps limitat. La metodologia telemàtica bàsicament l’utilitzem amb joves i serveis tècnics.