Canvis a "Melcior Manau Gironès"

Parlem amb en gid://decidim-diba/Decidim::User/8288 Manau, qui ha treballat a Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Sabadell durant molts anys. Ens explica qui és i com arriba a la participació, els principals reptes que ha afrontat el seu equip i ens dona el seu truc per arribar a la ciutadania.

Fes-nos cinc cèntims de tu, de qui ets i com arribes a la participació?

Des de ben petit m’ha agradat molt anar a la muntanya i és la meva passió (rutes, ascensions, anar a buscar bolets...); és el meu hàbitat, on soc feliç. Per una altra banda, el teatre m’encanta i ha estat sempre present al llarg de la meva vida. També m’ha agradat moltíssim viatjar, com a molta gent, tot i que ara no en tinc tantes ganes, potser per l’edat, la pandèmia o que estic més tranquil.

Soc llicenciat en filosofia, carrera que vaig començar a estudiar tard, als 25 anys i, a nivell professional, durant un temps vaig estar indecís entre dedicar-me al teatre o a la filosofia. Vaig triar la segona, finalment, i va ser un encert tant a nivell personal com professional.

A Sabadell ja fa 30 anys que hi treballo. Vaig començar com a auxiliar administratiu a Participació Ciutadana. També vaig estar a Atenció Ciutadana, vaig ser coordinador de Participació de districtes i en la darrera etapa vaig estar al capdavant del negociat de Participació ciutadana de l’Ajuntament. Després de tots aquests anys ara endego una nova etapa a l’Àrea de Cultura.

Amb aquest llarg recorregut, segur ens pots posar algun exemple d’alguna actuació participativa de la que n’estiguis especialment satisfet.

El primer que em ve al cap son els pressupostos participatius, el projecte Construint ciutat. Històricament havíem fet molts processos però potser hi havia cert marge de millora, hauria calgut endreçar-los un mica més. Metodològicament, el Construint ciutat està molt ben dissenyat i tot i que la participació ens hauria agradat que fos molt més alta, vam dinamitzar moltes entitats i molta ciutadania s’hi va implicar. Per mi aquest projecte és el referent a Participació Ciutadana a Sabadell.

Quins han estat els principals reptes que has afrontat en els últims anys?

Fer el reglament de participació ha estat tot un repte, ens ha costat molts anys treure’l endavant, per diferents motius. Ja el tenim aprovat i el repte, ara, és fer-lo servir, donar-li ús, que no quedi en un calaix i que hi hagi un interès perquè sigui un element important de la nostra política de participació.

Quin és el format, la metodologia o el mecanisme amb el que et sents més còmode?

A mi m’agrada molt aquell primer moment d’explicar el projecte a la ciutadania. En termes metodològics, però, m’entusiasmen les taules de treball amb grups reduïts de persones, on poden comentar, dibuixar, escriure, etc. Taules que desemboquen en la presentació de resultats, el recull de totes les propostes i opinions, la plenària. Em sembla fantàstic que nosaltres, els tècnics i tècniques de l’ajuntament, puguem sortir d’aquell espai amb tanta informació interessant i útil; és una manera molt viva i propera d’obtenir informació, encara que sigui d’una part molt petita de la ciutadania.

Sabries dir-me alguna experiència d’algun altre ajuntament o territori que t’hagi resultat inspiradora?

Recordo un eslògan d’un interactiu a Internet que es va fer servir a Cardedeu i a d’altres municipis per demanar aportacions a la ciutadania sobre diferents polítiques: «Si jos fos alcalde o alcaldessa...», aquest missatge el vam fer nostre d’alguna manera. Per mi, allò  inspirador no va ser tant el projecte en si com la idea comunicativa, que tenia com a objectiu fer obrir els ulls a la gent. Vam agafar la idea pel projecte Construim ciutat, la vam adaptar i vam fer servir la imatge de gent coneguda de la ciutat per posar-la a cartelleres al carrer o per fer difusió a les xarxes socials.

Teniu algun truc per arribar a la ciutadania?

Intentar generar interès entre la ciutadania no és fàcil, i la manera de fer-ho ha anat canviant amb el temps. Fa molt de temps el truc era agafar els materials del despatx i sortir al carrer a buscar directament la gent, trucant-li per telèfon, picant a la porta, explicant-los el projecte i convidant-los allà mateix a participar en una activitat. És una manera de garantir que la informació arriba. Avui en dia les xarxes són les protagonistes, potser massa i tot, perquè deixes de banda aquesta proximitat, el contacte directe, que al final és el que aporta més rèdit. Això sí, no hem parat mai de pensar en com podem arribar a la gent i comunicar millor!