Cambios en "Élida Roca Leal"

Parlem amb l’Élida Roca Leal gid://decidim-diba/Decidim::User/18, tècnica de participació del Prat de Llobregat amb una àmplia experiència en treball comunitari. Ens explica què li funciona i què no, quins reptes afronta i quin paper té la participació ciutadana en l’àmbit municipal.

Qui és l’Élida?

Soc una persona de la cultura, m’encanta! Des de fa sis anys soc tècnica de participació i tinc un petit de set anys, així que també soc mama.

Com arribes a la participació?

Vaig començar com a tècnica comunitària al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat durant 3 anys i després vaig canviar per portar la direcció del centre cívic Sant Jordi. Quan vaig ser mare, però, la conciliació era molt difícil i vaig entrar a ser tècnica de participació ciutadana. Com veus, la meva trajectòria està molt relacionada!

Tot i que faig una participació més reglada, tota la metodologia i les formes de treball tenen molt a veure. M’he adonat, que la participació, com la cultura, té molta part de creativitat, i això és una de les coses que més valoro. Per mi la participació és el tracte amb la gent, una feina creativa, i a cada procés et reinventes. També pots tenir incidència política: em sembla clau, avui en dia, amb la realitat complexa que tenim, facilitar aquest espai de participació. O ho fem entre totes o no podem donar resposta.

Què pots aportar a la teva feina actual amb la teva trajectòria anterior?

Jo et diria el tracte amb la gent; i en especial amb gent molt diversa. També la capacitat de ser molt flexible i poder canviar, sobretot quan se’t desmunta tot. I també la capacitat de generar espais que alimenten els teus projectes.

De quina acció recent n’estàs especialment contenta o orgullosa?

En els pressupostos participatius, després de presentar totes les propostes individuals, passem a la fase tallers, on les ajuntem i acabem d’elaborar les propostes definitives de forma col·lectiva. Això es fa conjuntament entre el personal tècnic de l’ajuntament i la ciutadania, i llavors les prioritzem perquè passin a votacions.

Aquesta trobada ciutadana i tècnica on construïm conjuntament les propostes per mi va ser molt bonica! Amb una resposta ciutadana amb moltes ganes: incorporaven la diversitat i distribuïen les millores a tota la ciutat. També així la resposta tècnica, amb tècnics que venien amb alguna reticència per si la ciutadania els fiscalitzava i que es van adonar que la ciutadania era col·laborativa i també buscava aquest criteri tècnic; uns aportaven des l’expertesa tècnica i els altres des de l’expertesa del territori. Per mi va ser genial perquè em vaig adonar de la capacitat que teníem entre tots.

També valoro tota l’explicació de la política municipal, per exemple de la mobilitat. En el moment en què la tècnica de mobilitat explica els criteris, la gent ho entén; i llavors ho agraeix.

En temes de diversitat. Recordo, per exemple, el moment que va venir l’entitat de persones amb diversitat funcional Roda Blava per defensar alguna de les seves propostes, en el moment que van entrar en cadira de rodes per la porta, tots els projectes van incorporar l’accessibilitat en el seu disseny.

El que sí que m’he adonat és que la participació és una feina solitària en els ajuntaments. Per mi aquells processos que han estat compartits i treballats amb molta gent, sempre són els més enriquidors. Com per exemple, els projectes que fem de forma transversal amb d’altres departaments, i els que generen certa xarxa, interna o externa, amb companyes de participació d’altres ajuntaments; això s’agreix moltíssim!

Quins són els vostres principals reptes en el dia a dia?

Jo ara estic molt capficada amb incorporar perfils diversos a la participació. Tenim espais estables de participació, i sabem qui ve del teixit associatiu com a representants de les entitats. Fa molt de temps que treballo amb el teixit associatiu i sé que qui hi ha darrera de les associacions són dones, però el representant que ve, el president, és sempre home i amb una certa edat. La meva idea és ampliar la participació a col·lectius diversos i que sigui més representativa, perquè sinó, al final, estem dotant de poder els de sempre i no em sembla just. Com a mínim, hem de fer l’esforç per incorporar-ho.

Tens algun truc per incorporar perfils diversos? Com ho estàs abordant?

Per mi és bàsic –i això em ve de la part comunitària–, quan fem un procés, estudiar bé el territori de forma física: veure, passar-hi i estar-hi. Fins i tot passar-hi a diferents hores del dia. Qui s’hi està en aquell espai? Qui hi està participant? Generar llavors el mapa d’agents i buscar aliances; no treballar sola. Potser jo no arribo als joves de la plaça, però els educadors de medi obert sí que els poden captar. També convidar al disseny del procés als educadors de medi obert per tal que puguin facilitar la participació dels joves, i intentar fer una cosa molt a mida, sempre que tinguem temps i recursos, que aquesta és la dificultat! Per cada procés diversificar la manera en què arribem als diferents grups. Al final, però, es tracta de «fer molt de carrer» i tenir la teva agenda oculta de col·laboradores i companyes –que a la pràctica són tot dones– que hi creuen i que en un moment donat et poden assessorar.

Algun recurs que us funcioni especialment?

En els processos, apropar-t’hi, sortir molt del despatx. Trucar a les entitats, anar a veure-les, però també fer-ho amb els comerços. Quan hem fet la remodelació d’alguna plaça, per exemple, hem explicat personalment qui érem, com es faria i hem recollit consultes, però després cal trucar per donar-hi resposta.

També el fet de facilitar al màxim que la gent hi pugui participar de moltes formes, és a dir els formats híbrids, però sense perdre els espais físics, perquè és on ho expliques d’una altra manera i a diferents perfils; i ho has de fer perquè resulti atractiu. També explicar-ho a la ciutadania perquè vegi que té aquesta capacitat d’incidir en el seu dia a dia. Dir-los «ei, teniu aquesta oportunitat i jo crec que us interessa! Ara bé, si no voleu, tampoc hi esteu obligats». És més difícil fer participar en allò que és més abstracte, com les consultes prèvies de les ordenances.

Com incorporeu els canals digitals?

La plataforma Participa311 obre l’oportunitat a participar des de casa, en el moment que vulguis, d’una forma còmoda. Tota la part de traçabilitat i transparència, de documentació i de capacitació em sembla clau. També m’adono que és un format en el que participen certs perfils més que d’altres, cosa que es veu pel tipus de propostes o pel tipus de participació.

En contrast, quan treus el carretó de participació al carrer, els qui fan ús de l’espai públic també tenen un perfil molt determinat: gent gran, dones, gent migrada, joves... Encara que la ciutat estigui construïda per homes blancs de mitjana edat, aquests no fan tant ús de l’espai públic com la resta. Per tant, totes les propostes presencials van molt en la línia de les cures. Mentre que les propostes que t’arriben digitalment tenen molt a veure amb col·lectius específics que s’organitzen, tipus AFA i AMPA, o temes esportius.

En el moment del confinament, l’aposta digital va facilitar que participessin perfils molt diversos i també va ajudar a facilitar la conciliació, però ara els perfils tornen a ser uns molt concrets. Aquesta és la sensació que jo tinc. Per mi, s’ha de fer l’aposta híbrida perquè, al final, el que ens interessa és que hi hagin tot tipus de perfils.

Què has vist que fan altres que hagis trobat inspirador?

De processos, tot el treball que s’ha fet de repensar els consells municipals, ho he seguit de molt de prop. O amb algunes companyes i companys el treball que es fa de consultes prèvies. Sobre entitats, mostres d’entitats o temes de voluntariat, també he estat parlant amb altres municipis.

Les companyes són molt sinceres i t’expliquen el que ha funcionat i el que no, i això són aprenentatges. També penso que ja està tot inventat, la creativitat la introdueixes en el com ho apliques tu.

Com a Diputació de Barcelona, feu molt per fer grup, amb les formacions, les trobades, els grups de treball, els cafès... Des de participació genereu espais perquè ens coneguem i connectem, i això s’agraeix perquè és una aposta clau.