Canvis a "Mar Segura Hidalgo"

Parlem amb la Mar Segura Hidalgo, @ Mar-torelles, tècnica de participació de l’Ajuntament de Martorelles des de fa 10 anys, que comparteix amb nosaltres els reptes que afronten com a equip i els trucs i metodologies que millor li funcionen per arribar a la ciutadania, així com els projectes que troba més inspiradors.

Explica’ns qui és la Mar i com arribes a treballar en l’àmbit de la participació ciutadana.

Soc la Mar Segura Hidalgo, (m’agrada posar els dos cognoms per respecte a la meva mare!) Soc veïna de Mollet i tinc quaranta anys llargs. Soc mare de dos fills, un nen i una nena. Vaig estudiar Gestió i Administració Pública i Polítiques perquè tradicionalment, a casa, hem tingut molt presents els valors de la «participació activa», de la «implicació política» i del «servei públic», així que vaig orientar la meva formació cap aquest àmbit.

Treballo a l’Ajuntament de Martorelles des de fa 10 anys. Treballava al món associatiu, en el Centre Cultural Francesca Bonnemaison i va sorgir l’oportunitat de treballar a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Martorelles, i el 2017 vaig acabar portant la regidoria de participació.

Va ser tot un repte. Al principi la regidoria no existia, no hi havia funcions. Parlàvem de participació ciutadana com una novetat, no teníem clar el contingut. La regidoria va créixer amb mi com a tècnica, que no tenia ni idea de participació, i va suposar tot un aprenentatge el fet de  dotar-la de continguts i intentar introduir la cultura participativa dins l’ajuntament... Va ser un procés d’aprenentatge molt enriquidor!

Ara mateix l’Àrea de Participació està molt estructurada i es podria dir que té un pes equiparable a  Cultura; també perquè la dinàmica de treball d’un ajuntament petit com el de Martorelles ja t’hi porta. Hem volgut que el fet de ser un municipi petit suposi una fortalesa i no una feblesa.

Explica una acció recent que creguis que us ha quedat molt bé.

Hem fet per primera vegada un procés de pressupostos participatius. Era un repte, perquè era la primera vegada que ho fèiem. Sí que és cert que havíem fet processos per confeccionar el PAM, però la participació havia estat molt limitada. A més, el procés el va dissenyar el Consell de Poble (CP), un òrgan que creàvem de nou.

El 2017 es crea el Reglament de Participació Ciutadana, on s’inclou la creació d’un Consell de Poble. Això no es va dur a terme, mai trobàvem el moment o mai trobàvem l’encàrrec o el contingut que fos d’alguna manera el motor que pogués engegar el Consell de Poble. Quan ens plantegem de fer uns pressupostos participatius veiem aquesta oportunitat. Tenint en compte que l’any vinent hi ha previst de fer el POUM, vam plantejar: “ tenim aquí dos encàrrecs amb visió estratègica i creiem que l’espai idoni pot ser el Consell de Poble... Ara és el moment, doncs!”.

Vam constituir el Consell de Poble i en la primera sessió vam dissenyar el procés de pressupostos participatius. Sí que és cert que ho vam limitar a 4 o 5 aspectes, perquè el Consell és un òrgan on hi ha 70 persones i s’havia de treballar de manera àgil. Creiem de era una oportunitat i que donava singularitat al nostre procés de pressupostos participatius. Vam acabar la fase de votació ara a l’abril, estem a la fase d’execució, i la valoració ha estat força positiva. Tot i que ens ha acompanyat una consultoria, hem volgut tenir un paper actiu i present en el disseny perquè volíem formar part d’aquest aprenentatge i que el saber fer romangués després a l’organització; veníem de fer un PAM amb consultoria sense la nostra participació i volíem revertir-ho. També vàrem formar part del grup de treball de pressupostos participatius de municipis petits de la Diputació de Barcelona.

Actualment quins són els vostres principals reptes, maldecaps ... Què és us costa més?

Com a municipi petit que som, en tenim molts de reptes!

El primer és que l’equip tècnic de participació ho és també d’altres àrees. Jo soc una «tècnica per a tot».

Per una altra banda, i relacionat amb això del saber fer, volem crear un banc de recursos amb el coneixement que anem assolint i les experiències desenvolupades. El volem posar en marxa a la tardor per fer visible tot el que hem aconseguit. Fins i tot ens estem plantejant convertir aquest coneixement i experiència en recursos, de l’estil als recursos que ofereix Torre Jussana, «com crear una associació?» o «com has de fer una memòria?». Estructurar tot això és el principal repte que tenim.

Finalment, un altre repte que tenim a Martorelles és enfortir les entitats. Ara ens trobem acompanyant-ne algunes, especialment les culturals, en el procés de relleu generacional, readaptació i reorganització als nous temps; a que entri gent nova. Es una de les tasques de futur.  

Teniu algun truc per arribar a la gent?

El tema noves tecnologies, les xarxes o el WhatsApp, són molt facilitadores, ens ajuden molt. S’estableix una relació directa amb la ciutadania, i això ens facilita contactar amb gent si ho necessitem.

Posem èmfasi en el treball de la confiança, la proximitat; sempre dic que soc la persona facilitadora amb l’ajuntament, acompanyo en el moment de fer alguna activitat, a l’hora de constituir una associació, etc. Això ho tenim molt present i forma part del tarannà de la nostra regidoria. Intentem ser accessibles, donar resposta i aplicar la pedagogia.

Tenim un volum de gent molt activa que acostuma a participar de tots els processos, i això fa que coneguis tothom i puguis comptar-hi.

Pel que fa a les metodologies, quins creus que són els millors formats?

A nosaltres ens funcionen molt les dinàmiques de grup i presencials. El format híbrid ens costa molt, en els pressupostos participatius ja ens hi vam trobar: dels 400 vots i escaig, només el 4 % eren telemàtics.

Un altre aspecte que ens funciona molt bé és limitar les reunions i establir l’hora de finalització a les 20 h, amb una durada màxima de 1 hora 30 minuts.

En la dinàmica grupal el que intentem és orientar-nos cap al resultat perquè quedi la sensació d’haver pres una decisió. En la dinàmica acabem sempre recordant els acords presos, els traslladem a una acta i els pengem al portal; això ha d’anar a missa. Agafar pseudo-compromisos també ens funciona molt bé.

Algun projecte que hagis vist que et resulti inspirador per aplicar a Martorelles?

He trobat moltes idees inspiradores en les trobades de la Diputació. En puc esmentar algunes,  com per exemple el projecte Cosmos de Montornès del Vallès, que per mi és un referent. En termes associatius, el banc de recursos de Torre Jussana és molt útil i a vegades intentem replicar d’una manera més modesta coses que hi veiem. El projecte de hackaton a Granollers també el trobo inspirador i, de cara al proper POUM, com que des de participació dinamitzem el Consell d’Infants i cal fer alguna cosa perquè s’impliqui en el seu disseny, el tindrem molt en compte. Com estructuren el suport associatiu a Santa Perpètua de Mogoda, o les passejades nocturnes impulsades per altres àmbit com el d’igualtat també són experiències de referència.

Què feu vosaltres que pot ser inspirador per altres municipis?

No et sabria dir, segurament fem coses que podrien ser inspiradores i no en som conscients!

Potser el model de Consell d’Infants, que tenim des de fa 8 anys. Abans es feia a la tarda i ens costava molt que els nens i nenes vinguessin, però ara convoquem al migdia, i el cost del dinar l’assumeix l’ajuntament. Els dinar són audiències amb l’alcalde! Es fan un cop al mes, i la participació ha millorat moltíssim!