Marina Casals Tres

Parlem amb la Marina Casals Tres, marina_casals, arquitecta i sotsdirectora de Participació Ciutadana i acció als barris de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Ens explica com va arribar al món de la participació, de quines accions n’està més orgullosa i quins reptes de futur afronta l’àmbit municipal en participació ciutadana.

Qui és la Marina?

Actualment, soc la sotsdirectora de Participació Ciutadana i Acció als Barris a l’Ajuntament de Sant Cugat. Vinc d’una disciplina una mica estranya per l’àmbit com és l’arquitectura, però sempre m’he dedicat a treballar des de l’acció ciutadana, en projectes petits de barri i sobre l’espai públic. Sempre amb la convicció que l’arquitectura o els espais que ens envolten s’han de dissenyar partint de les necessitats de les persones. A partir d’aquest enfocament de disseny compartit, és com em vaig acostar a la participació ciutadana. Ja fa vuit anys que soc a l’administració, i aquí he pogut treballar en projectes que van més enllà de l’arquitectura, però sempre amb aquesta mirada col·laborativa amb la ciutadania i enfocada als afers públics.

Quina actuació participativa estàs més satisfeta d’haver impulsat?

Vaig començar a Sant Cugat amb l’encàrrec d’iniciar els pressupostos participatius i és un projecte que estem especialment orgullosos de com s’ha consolidat. Procurem que els debats tinguin qualitat, donant temps en les sessions perquè les persones puguin expressar-se i compartir, amb l’objectiu de facilitar la participació al màxim, intentant que persones que mai havien participat en els espais estables de participació s’acostessin a la gestió de les polítiques públiques. Ara ja hem fet quatre edicions i en cada una d’elles anem aplicant millores, per acabar d’ajustar-ne les necessitats. Hem aconseguit consolidar el projecte, tant per part de la ciutadania, com pels grups municipals. La gent té presents els pressupostos perquè ja sap que cada dos anys poden presentar-hi les propostes. També és l’actuació més ben valorada perquè té un impacte directe en la vida de la gent. Creiem que hem assolit un grau de maduresa amb els pressupostos participatius.

Consideres que la teva formació t’ajuda en l’execució d’aquest projecte?

Penso que sí. En haver-hi propostes d’inversions d’obres, els meus coneixements em permeten entendre bé totes les fases del procés: des de poder facilitar la traducció de la demanda dels veïns en propostes tècniques, a ser conscient de les problemàtiques que comporten aquest tipus d’intervencions. Per altra banda, m’he hagut de formar en tot allò relacionat amb la mirada participativa i les praxi dels processos des de la posició de l’administració.

Els pressupostos participatius són un projecte molt transversal, com us organitzeu amb la resta de serveis i àrees implicades?

Estem ubicats físicament en la mateixa planta on hi ha tots els serveis tècnics d’Urbanisme, Arquitectura, Mobilitat, Parcs i Jardins... Tot i que som un servei molt diferent, convivim amb la resta i això és un factor clau que facilita la coordinació per la proximitat i la coneixença mútua. També cal dir, que nosaltres tenim la peculiaritat de l’acció participativa més clàssica, però també la part d’acció als barris formada per personal tècnic d’arquitectes i enginyers. Tenim la sort de comptar amb un equip que pot executar els projectes de manera integral. Això ens permet seguir una metodologia participativa d’inici a fi.

Quins són els principals reptes i maldecaps amb què t’enfrontes?

A part dels clàssics compartits per tothom, els reptes de la disponibilitat pressupostària i de recursos humans, penso que en el nostre cas encara tenim la dificultat de planificar les actuacions a mitjà i llarg termini. Ara tenim l’oportunitat d’iniciar un nou mandat i hauríem de saber quins grans temes o actuacions volem impulsar en els 4 anys vinents. Això ens permetria preparar-nos un calendari i comunicar a la ciutadania que, per exemple, el 2025 impulsarem un projecte o altre. Així mateix, la ciutadania i entitats també tindrien l’oportunitat d’organitzar-se amb previsió i anar-hi treballant. Trobo que com administració tenim la responsabilitat d’avançar aquesta agenda a la ciutadania.

L’altre repte que tenim, i on podem exercir major capacitat d’incidència, és el binomi de la participació i la inclusió. Nosaltres hem començat a abordar un dels actors, com són infància i joventut on hem fet algun procés específic per ells. Fer-ho d’aquesta manera ens ha donat més bons resultats que no pas quan els hem intentat incloure en un procés general.

En qüestions de necessitats específiques, tenim taules per abordar-les que ens ha permès apropar-nos aquests col·lectius, però en aquest ca crec que encara necessitem impulsar accions més contundents.

Quines són les estratègies per abordar la participació amb infants i joves?

Per exemple, en el cas dels pressupostos participatius, creiem que com a projecte de ciutat, havia de comptar amb la participació dels infants i joves. En base de les dades de participació d’aquests col·lectius en edicions anteriors, vam apostar per una edició específica per infants i joves de 10 a 18 anys, de la mà del Consell d’Infants i els Consell de Joves. Vam començar per explicar en què consistien els pressupostos municipals, i vam aprofitar aquests espais per construir les propostes. Aquestes propostes prèviament les recopilaven els representants en les seves escoles, però es treballaven en les sessions del Consell. Finament en la fase de votació vam tenir uns resultats molt bons, i vam assolir el 12 % de participació. Amb les propostes escollides, també estem treballant amb el Consell d’Infants el disseny d’aquests projectes.

Hem vist que per implicar els infants i joves primer hem de pensar molt bé com ho treballem  després anar-los a buscar. És difícil que la proposta d’un infant o jove en fred i sobre una butlleta s’ajusti al pressupost i sigui viable tècnicament, a més de ser competència de l’Ajuntament. Però si ho planteges en espais de generació de propostes col·lectives on pot haver-hi acompanyament, totes acaben sent pertinents.

Quin recurs us funciona bé en les accions participatives?

Un recurs amb el qual obtenim força resultats, és la part comunicativa. Tenim la sort que una de les tècniques que formen l’equip és de comunicació, i això enriqueix moltíssim les campanyes, les xarxes socials i els canals que utilitzem per a totes les accions participatives.

Tenim butlletins digitals desplegats per cada barri, amb els que podem enviar informació de barri, molt propera. Aquests canals ens permeten fer el seguiment de les accions en els processos, però també de les decisions que es prenen en els Consells de barri. D’aquesta manera, la participació en aquests espais estables no és puntual, sinó que pots anar seguint el progrés de les accions que es van desenvolupant a través dels diferents canals.

El plantejament és digitalitzar la funció informativa que fins ara tenien les reunions presencials dels Consells. Ara s’articula amb els butlletins i altres canals comunicatius unidireccionals, concentrant tot el temps de les sessions dels Consells en el debat i diàleg de la temàtica o l’acció participativa en qüestió. Per altra banda, disposar d’un equip multidisciplinari ens permet arribar des de qüestions relatives al disseny d’una campanya o la gestió dels canals de comunicació, fins a l’estudi tècnic del projecte d’obres. El més important és que aquest equip està interconnectat i en diàleg per coordinar-se.

Què n’opines de la incorporació dels canals digitals a la participació ciutadana?

Nosaltres a part dels canals digitals que utilitzem des de Participació, tenim la plataforma Decidim que és l’espai central de participació per interactuar amb la ciutadania. Tenim clar que qualsevol actuació que impulsem des de Participació, o que té alguna connotació participativa però s’impulsa des d’una altra àrea, ha de tenir un apartat en el Decidim. Sí que és cert que el desplegament dependrà de cada cas, perquè hi ha espais i accions més actives que d’altres.

En el nostre cas, en el Decidim hi tenim consells sectorials, que no impulsem directament nosaltres, i això fa que siguin altres àrees i serveis els qui els administrin. De la mateixa manera que amb la ciutadania, hi ha espais que tenen més activitat i són més autònoms, i n’hi ha que els costa més assolir aquesta dinàmica. En general, però, existeix el consens de veure el Decidim com una eina que pot ajudar a donar oficialitat a les actes dels consells, obrir-los a la ciutadania i com a exercici de transparència.

Per finalitzar, voldries recomanar alguna experiència inspiradora?

Destacaria una experiència que ha sorgit de la societat civil a Sant Cugat: l’agrupació de les diferents AFA de les escoles amb una perspectiva coeducativa. S’han constituït com una comissió de treball per concretar la coordinació d’accions, com per exemple coordinar-se per oferir formació a les escoles de manera mancomunada.

Això els permet oferir millors serveis al conjunt de les comunitats educatives, compartint els escassos recursos de què disposen individualment, col·laborant i creant xarxa.

Aquesta iniciativa que sorgeix des de la mateixa ciutadania, ara l’administració local volem reforçar-la impulsant la constitució d’una taula per la coeducació, formalitzant l’espai de participació.

Com experiència d’un altre municipi, hi ha l’espai de Mataró Connecta que vam poder visitar fa poc temps. Tenir un edifici per coproduir les polítiques públiques és un pas més, i que té molta força en tant de compromís de ciutat per impulsar aquestes iniciatives. Que tant de bo sigui una iniciativa que els funcioni i en puguem aprendre per replicar el model. Potser no cal fer l’aposta de crear un edifici des de zero, però sí que tenint la mirada posada en aquesta visió, es pot aprofitar l’oportunitat de rehabilitar un espai municipal per adoptar aquesta línia. O inclús fer una anàlisi coherent d’usos dels espais municipals per reordenar les prioritats davant les necessitats de la ciutadania.