11a Community Call. Gamificació: banalització o seducció de la participació?

Celebrada el passat 28 de novembre de 12 a 12:45h. A continuació trobareu un recull de les informacions, reflexions i debats sorgits en aquesta trobada.

Assistents: 13 (3 OTPGL)

Per part dels ens locals:

• Carlos Fernandez Elvira – Ajuntament de Viladecans

• Manuel García Aragón – Ajuntament de Terrassa

• Isabel Martí Serrano – Ajuntament de Sitges

• Jordina Gual Jané – Ajuntament d’El Masnou

• Sonia Cazo Mercader – Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

• Marise Mancebo Saura – Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

• Sílvia Companyó Cots – Ajuntament de Martorell

• Raúl González del Pozo – Ajuntament de Mollet

• Estel Batayé Dorda – Ajuntament de Vilassar de Mar

• Salut Gallego Pérez – Ajuntament de Barcelona

 Per part de l’ Oficina Tècnica de Participació per als Governs Locals:

• Carola Castellà, cap de l’oficina

• Isabel·la Martínez, tècnica de participació ciutadana

• Anna Asbert, tècnica de participació ciutadana

🧠 Resum de la trobada a la Comunitat311

La Carola Castellà, Cap de l’Oficina Tècnica de Participació per als Governs Locals, dona la benvinguda a la sessió i introdueix el debat:

L’objectiu de la Community Call és compartir com, perquè i per a què s’està utilitzant la gamificació en els processos de participació en els vostres municipis i debatre plegats els límits, les potencialitats i reptes d’aquesta eina. En un context en què la incorporació de jocs i metodologies de gamificació a la participació ciutadana pot generar la percepció d’infantilització, sorgeix la inquietud de saber “què en pensen els nostres tècnics i tècniques sobre aquest debat?”. Per contextualitzar el debat i conèixer una experiència concreta, ens ha semblat interessant convidar la Jordina Gual, tècnica de participació de l’ajuntament del Masnou, que els darrers mesos ha impulsat un procés de cocreació de dos jocs de taula vinculats a continguts de participació ciutadana. 

Presentació de l'ajuntament del Masnou

La Jordina Gual, tècnica de participació de l’Ajuntament del Masnou, ens explica el procés d’elaboració dels dos jocs. L’objectiu principal del projecte ha estat crear, de forma conjunta amb la ciutadania, dos jocs de taula que permetin explicar i entendre els mecanismes de participació municipal, així com els processos de presa de decisions dins d’un equip de govern.  Un dels reptes centrals ha estat garantir que els jocs fossin atractius i divertits, afavorint que la ciutadania tingués interès a jugar-hi.

El projecte respon a la voluntat d’acostar-se a nous públics en un context de davallada de la participació i, mes enllà dels col·lectius habituals, com un consell d’infants o grups de joves, apropar i reduir la distància entre l’Ajuntament i la ciutadania. Per tal de cocrear els dos jocs, es va desenvolupar un prototip utilitzat en totes les activitats participatives.

S’han dut a terme diverses sessions de treball: dues internes amb personal tècnic, dues amb ciutadania i una última amb tècnics i tècniques de participació de la demarcació, amb el suport de l’OTPGL. Segons explica la Jordina, el repte inicial més significatiu va ser concretar conceptes, objectius i continguts perquè fossin comprensibles per al públic destinatari i, alhora, operatius des del punt de vista del joc, és a dir, convertibles en una dinàmica jugable i viable.

Els jocs resultants, titulats «Qui  mana aquí?» i «Concòrdia», estan pensats per a grups de 5 a 12 jugadors, amb una durada aproximada de 30 a 45 minuts per partida. El públic destinatari són persones a partir de 10 anys.

En el cas de «Qui mana aquí?» el punt de partida és la formulació de propostes en el marc de diversos processos participatius. Es tracta d’un joc de rol en què els participants interpreten perfils ciutadans diversos, amb interessos sovint divergents. L’objectiu central és fomentar el diàleg entre aquests perfils incorporant dinàmiques socials i patrons de relació que afegeixen interès i component lúdic al joc.

«Concòrdia», per la seva banda, se centra en explicar el funcionament intern d’un equip de govern. Les persones jugadores defensen propostes relatives a diferents àmbits de l’acció de govern i en les “reunions” simulades el rol d’alcaldia va passant d’un jugador a un altre mitjançant un bastó d’alcalde simbòlic.

Es preveu que el diumenge 30/11 —dos dies després de la trobada— es faci la presentació pública dels jocs. Durant l’acte es mostraran físicament i s’organitzaran partides dinamitzades per professionals, incloent-ne una primera amb la participació i lideratge de l’alcalde. S’han produït diverses còpies que es distribuiran a la biblioteca municipal (amb opció de préstec), als centres educatius i a altres equipaments del municipi. La proposta té una vocació didàctica i es preveu integrar-la en entorns educatius, així com treure el joc al carrer en aquelles iniciatives que ho permetin.

Preguntes o reflexions que proposem per al debat:

• Què volem aconseguir jugant? Quins són els objectius? Innovar, trobar noves metodologies que ens permetin treballar la inclusió?

• Perquè incorporem el joc si la participació ciutadana o els temes que tractem són molt seriosos?

• És un recurs només amb infants i joves o gent gran?

• Introduint el joc, estem tractant la ciutadania adulta com a menys capaç?

• És un recurs només sobre alguns temes? Introduiríem gamificació en projectes urbanístics? En la redacció de normativa?

 Acta d’intervencions

La resta d’ens locals valoren molt positivament el procés desenvolupat per l’Ajuntament del Masnou i feliciten la tècnica de participació per la iniciativa. Diversos tècnics demanen informació addicional sobre detalls concrets dels jocs i del procés de disseny, així com per la possibilitat de fer una sessió de joc de prova o disposar-ne d’algun exemplar.

A partir d’una aportació de la Jordina Gual sobre la necessitat d’apropar l’administració a la ciutadania, s’obren reflexions relatives a l’encaix entre els jocs, la gamificació i els perfils de ciutadania que habitualment no participen. Es constata que, en molts processos participatius, les persones que no hi solen prendre part al·leguen manca d’informació com a principal barrera. En aquest sentit, es considera que materials pedagògics i gamificats poden contribuir a facilitar la comprensió de conceptes, metodologies i de l’arquitectura de la participació local.

Es presenta una experiència de Martorell, on des de l’àrea de participació ciutadana s’han creat situacions d’aprenentatge per educació primària i secundaria al voltant dels pressupostos participatius. Segons s’indica, aquesta iniciativa ha tingut un retorn molt positiu, perquè la comunitat educativa, molt col·laboradora, és més receptiva quan pot disposar de material adaptat a les seves necessitats. També destaquen dinàmiques de lateralitat i noves formes de resoldre problemes quan treballen amb adolescents.

S’exposa també el cas d’un Pla de Mobilitat en què s’han utilitzat mapes, icones i imatges com a suport, i en què ha resultat efectiva l’aplicació del mateix material de dinamització tant per a públic adult com per a infants i joves. Es posa de relleu que la incorporació de metodologies inclusives i transversals afavoreix la participació de tots els perfils de ciutadania. Es suggereix, així mateix, que l’enfocament lúdic pot contribuir a fer més accessibles els processos i reduir la percepció de rigidesa, assegurant que “el joc ens iguala”.

S’analitza la idoneïtat de la gamificació en contextos de conflicte. Alguns participants la consideren adequada en situacions en què no hi ha tensió, però quan n’hi ha, s’assenyala el risc que el joc pugui ser percebut com una banalització del conflicte. Es conclou que la seva aplicació hauria de dependre de la naturalesa del tema i del context inicial.

Des de l’OTPGL es planteja si aquestes metodologies poden ser útils per tractar “tots els temes?” Com a exemple, s’indica que la Diputació ha desenvolupat jocs per treballar aspectes de la contractació pública. Durant el debat, es constata que la gamificació pot resultar especialment eficaç en l’àmbit de la sensibilització però pot tenir limitacions en processos de presa de decisions. Hi ha jocs orientats a prendre decisions o a l’adopció de rols (com el de l’alcaldia o regidoria) i en aquests casos semblen útils per fomentar la comprensió i sensibilització en certs valors.

Finalment la Isabel·la Martinez, tècnica de participació de l’OTPGL explica que l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha dissenyat un kit participatiu que inclou diversos materials de dinamització i elements de joc, amb l’objectiu de posar-lo a disposició de la resta d’àrees municipals que desenvolupin activitats participatives en el marc d’un procés. Es considera un projecte molt interessant i diversos ens locals manifesten la voluntat de conèixer-ne més detalls.  

📁 Recursos per als ens locals

• Jocs de ciutadania activa, plataforma Participa311 – Ajuntament d’El Masnou

• Jocs al segon, la web d’Oriol Ripoll, expert en el tema

• El joc de la contractació pública: formació

• El joc de la contractació pública: enllaç a la compra de la Llibreria de la Diputació