Canvis a "Emili Jané Tor "

Parlem amb l’Emili Jané Tor, emili_jane_tor , responsable de comunicació i de participació de l’Ajuntament de Torelló que ens explica els reptes que afronta i les estratègies per a abordar-los, comparteix què li funciona i quins projectes l’inspiren per seguir treballant.

Qui és l’Emili i com arribes a fer participació?

Soc cap del departament de Comunicació i Participació de l’Ajuntament de Torelló des de fa 17 anys. Vaig començar com a responsable de Comunicació, que és el meu camp professional, i en aquell moment l’Àrea de Participació era molt petita i incipient i per això es va considerar que també es podia assumir amb els recursos humans de la meva àrea.

Com ha estat la trajectòria participativa de Torelló?

En aquells inicis, la participació que es feia a Torelló, consistia bàsicament a mantenir la relació amb el teixit associatiu i a tenir actualitzat el registre municipal d’entitats.

Des d’aquells inicis, la participació ha anat creixent i dimensionant-se a mesura que han anat sorgint idees i projectes, amb la limitació dels pocs recursos humans, materials i econòmics que tenim. En tot cas, els ajuts econòmics de la Diputació de Barcelona ens incentivaven per engegar nous processos i iniciatives que dotaven de contingut l’Àrea. Per exemple, la primera actuació participativa de qualitat que vam impulsar va ser el «Consistori infantil», del quan ja portem 14 edicions. O també els pressupostos participatius i les diferents consultes ciutadanes.

En aquest sentit, el compromís polític i la sensibilitat cap aquest àmbit són fonamentals per facilitar l’impuls d’iniciatives participatives.

Quina actuació participativa estàs especialment orgullós d’haver impulsat?

L’any 2022 vam impulsar una consulta per escollir la segona festa local. Aquesta iniciativa responia a una demanda ciutadana, ja que a Torelló tenim una festivitat de Carnaval molt popular, però no és festiu local. En canvi la segona festa local és una antiga festivitat de caràcter religiós que ha perviscut. Arrel de la inquietud, sobretot de la gent jove, l’Ajuntament va assumir el compromís de fer la consulta sobre si mantenir la data de la festa local o canviar-la pel Carnaval, perquè s’entenia que era una qüestió sensible i que afectava la ciutadania. Es va fer un esforç comunicatiu molt important per arribar a tota la població i proporcionar el màxim d’informació perquè tothom pogués votar amb el major coneixement de causa i amb criteri. El procés va consistir a fer una sessió presencial de debat, convidant els agents implicats en les dues festes que defensaven la seva opció, però també a altres agents interpel·lats en una qüestió d’aquesta naturalesa, com podien ser les AFA i el teixit comercial. Com a resultat, es va recopilar un decàleg de punts a favor i un de punts en contra per a cadascuna de les opcions, que posteriorment van ser elements informatius per oferir a la ciutadania cridada a participar.

D’aquell esforç, va resultar una participació en la votació de prop del 17 % de la població cridada a decidir. Un fet molt destacat si ho comparem amb d’altres actuacions que s’han fet al territori o amb els mateixos pressupostos participatius de Torelló.

Quin és el principal repte que trobeu?

Penso que el repte principal és comú a tota la gent que ens dediquem a la participació: estendre la cultura participativa a totes les capes de la població. Hi ha un conjunt de població que costa molt de mobilitzar perquè la participació política i les institucions els queden molt lluny. Intentar invertir aquestes dinàmiques de desafecció, explicant el que fem i la seva importància, és el repte més gran que tenim. Per nosaltres que hi treballem cada dia, a vegades ens costa posar-nos en el paper de la ciutadania. La primera feina que hem de fer és comunicar la importància i la transcendència de la participació ciutadana per fomentar aquesta cultura i compromís participatiu.

Jo, que també tinc el rol de tècnic de comunicació, a vegades m’atabala pensar que tot i els esforços per dissenyar unes actuacions de qualitat, que tindran un impacte real per la vida de tanta gent, els nivells de participació no acostumen a ser gaire significatius. Aquesta lluita contra el desànim és el motor que impulsa la nostra feina.

Quines són les estratègies que utilitzeu per superar aquests reptes?

La qüestió és ser més imaginatius i creatius. Hi ha codis de comunicació que han quedat obsolets. Això no vol dir que els haguem de substituir per altres de nous, sinó que hem de veure com adaptar-los als nous canals, públics i llenguatges. Per exemple, fa 20 anys editàvem un butlletí amb tota la informació rellevant del municipi, que s’enviava per correu a tota la població. Farà 4/5 anys que es va deixar de fer, i es va substituir per unes publicacions digitals al web municipal. Ara, hem recuperat el butlletí en paper perquè ens hem adonat que hi ha una part de la població que, per informar-se, no accedeix als canals digitals, sinó que prefereix el material imprès. La gràcia és que no estem reeditant el mateix butlletí de fa 20 anys, sinó que ara utilitzem un llenguatge mot més planer, amb molt més contingut gràfic i amb una difusió molt més planificada.

Hem de fer l’esforç de ser creatius i trobar la manera d’establir aquests ponts amb la ciutadania, perquè aquest trànsit d’informació sigui el més fàcil i atractiu possible. Hem d’aconseguir que la participació passi de moure’s en el marc teòric a plasmar-se en les polítiques públiques.

Teniu algun recurs que us funcioni especialment bé?

Sobretot en les fases inicials dels processos participatius, ens hem adonat que implicar les escoles ens és molt útil. Els infants són uns catalitzadors de la informació molt importants. Els materials informatius que enviem als domicilis funcionen relativament, però introduir en el procés a les escoles ens permet difondre la informació i els materials a través dels escolars i portar més fàcilment el debat a les llars i a l’entorn familiar.

Què n’opines de la incorporació dels canals digitals en la participació ciutadana?

Sabem que la participació s’articula a través de diferents canals, i els digitals tenen una rellevància destacada perquè ens donen les eines per universalitzar el discurs i posar-lo a l’abast de tothom. Una altra cosa és que aquest tothom tingui les capacitats per accedir-hi. Jo soc molt partidari d’articular els processos digitalment, però no hem de perdre la vista que persisteix l’escletxa digital i per tant cal fer l’esforç comunicatiu també a través dels canals presencials. També crec que hi ha accions que específicament requereixen de la presencialitat. Donar la cara en certs moments pot ser més efectiu que no pas presentar la informació escrita en una pàgina web.

Hi ha alguna experiència inspiradora que vulguis compartir?

Em criden l’atenció les experiències de dinamització de la participació a través de les famílies i els infants. A vegades poden ser activitats més lúdiques que impliquen a tota la família, i que s’integren en el procés participatiu. Penso que és un camí per explorar, però que hem de tenir en consideració que requereix de temps i esforç i també suposa incorporar aquesta mirada en el disseny de les accions participatives. Moltes vegades no ens parem a pensar en públics ni en dinàmiques concretes i ens quedem tan amples fent una convocatòria oberta a tota la ciutadania en una sessió típica de debat. Encara que potser aquest tipus d’activitats s’escapin una mica dels instruments i mecanismes propis de la participació, serveixen per informar i construir opinió entre els participants.