Raúl Gonzalez del Pozo

Entrevistem a Raúl Gonzalez del Pozo, @ AjMdV-RDG, tècnic de participació de l’Ajuntament de Mollet amb una àmplia experiència en la coordinació i l'impuls de processos participatius de caire estratègic de ciutat.

Raúl, ens podries explicar com arribes a treballar en l’àmbit de la participació en l’Ajuntament de Mollet?

En el meu cas seria molt bàsic. Jo vaig estudiar Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i vaig treballar al rectorat de l'Autònoma, a l’Oficina d’Afers Socials, fins que un dia i va sortir una plaça a l’Ajuntament de Mollet, població on he viscut d’ençà que tenia quatre anys. Això fa que des de l’Any 1998 sigui funcionari de l’Ajuntament de Mollet.

I quines han sigut les teves funcions? Per quins departaments has passat o quina és la teva ocupació actual?

Inicialment, vaig entrar a treballar en temes de cooperació i solidaritat, ja que aquest havia estat el meu àmbit de treball a l’oficina del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir d'aquí es van desenvolupant les meves tasques, sobretot a partir de rebre l’encàrrec de la coordinació del projecte d'impuls del segon pla estratègic de la ciutat de Mollet per part de l’alcalde Josep Monràs, l’any 2008.

Va ser a partir d’aquest projecte que vaig començar a fer-me càrrec de les activitats i serveis de participació, perquè en aquell pla estratègic em va tocar coordinar els diferents serveis municipals i incorporar els agents que tenien alguna vinculació amb el desenvolupament de la ciutat per incentivar-los a participar de la diagnosi i creació del pla estratègic. A partir d'aquell moment vaig ser una mica la ròtula de la participació a la ciutat, perquè es tractava d’un projecte important de llarg recorregut on molts actors i van tenir un paper destacat. Aquesta experiència em va servir per tenir contacte amb les entitats i amb els agents de la ciutat.

Quina acció o projecte participatiu estàs més especialment satisfet d'haver impulsat.

Seguint una mica amb el projecte del pla estratègic de ciutat, un dels projectes vinculats que vaig encarregar-me d’impulsar va ser el que vam anomenar Espai 26.

En el cas de Mollet, tenim 25 regidors, llavors aquest espai venia a ser l’instrument per articular la participació ciutadana. El pla estratègic de ciutat contemplava una línia de treball de foment de la participació, amb la consolidació d’espais complementaris com els consells de ciutat i sectorials de participació, però la gràcia d’aquest projecte era la capacitat d’integració de tota la política de participació, establint un nou marc de relació entre la ciutadania organitzada i no organitzada amb l’ajuntament. Considero que ha estat un dels projectes transcendents amb, major recorregut durant aquests anys a Mollet.

I 'altra cara de moneda, quin és el teu principal repte o maldecap en la feina de dia a dia en l'àmbit de la participació?

Jo diria que cada vegada que hi ha un mandat nou, ha resultat que ha canviat el regidor de participació. En el meu cas com a tècnic de participació no he estat acompanyat per la mateixa persona dos mandats seguits. Això fa que cada inici de mandat sigui gairebé com iniciar de nou o si més no, fer el traspàs de la feina feta.

L’altre repte principal és la ciutadania no organitzada. Com fer-los participar d'aquells espais, sobretot els espais més transversals de la ciutat. Perquè quan són temàtiques molt específiques, com per exemple la mobilitat, la zona de baixes emissions o el seu barri. Aquí sí que hi ha una major participació de la ciutadania no organitzada. Però en el moment d’abordar una temàtica més general, com podria ser amb el Pla d'Actuació Municipal, aquells pensaments estratègics de la ciutat, costa que hi participi la gent no organitzada. El repte que tenen tots els regidors i que jo comparteixo, és que la ciutadania de carrer, la gent que no està organitzada o no forma part de cap entitat i no té un àmbit d'interès important, s'interessi i faci aportacions o incideixi per temàtiques i elements transversals de la ciutat.

A Mollet heu utilitzat algun truc o recurs per poder cridar aquesta ciutadania no organitzada a treballar a les temàtiques transversals?

Una de les coses que intentem fer és no acotar la presentació dels processos participatius, tot i que siguin d’un àmbit sectorial molt concret. Procurem donar un enfocament més ampli, elevar la mirada perquè vegin amb quins altres àmbits hi tenen relació. Per exemple, ara tenim el pla de mobilitat, aquest pla vol dir barreres, vol dir també reducció de contaminació amb els vehicles. Cal intentar vincular àmbits que d'entrada no estan clarament dins del procés participatiu i que obri a què la gent que tingui altres interessos pugui participar-hi. Amb una visió més àmplia podem incorporar més gent.

Heu desenvolupat alguna estratègia concreta que us funcioni per fomentar la participació a Mollet.

Una cosa que va funcionar i que més o menys funciona és que vam obrir una mena de registre de ciutadans participatius amb l’objectiu d’incorporar totes aquelles persones no organitzades que en algun dels processos han participat, per avisar-los sempre que iniciem un nou procés o actuació participativa a la ciutat. D'aquesta forma, la persona que participa d'una cosa molt puntual, com per exemple l'ordenança de mascotes, potser si no tornem a parlar de mascotes no té interès o no li arriba la informació. En canvi, si li arriba un avís anunciant que obrim un nou procés, on a més a més, el reforcem recordant-li que aquest avís li fem arribar com a ciutadà participatiu perquè forma part del registre, produeix l’efecte que la persona es pot sentir més interpel·lada que no pas si li arriba una convocatòria de caràcter general. Utilitzar aquesta estratègia ens serveix per fidelitzar la gent que participa aconseguint una massa més amplia de participants.

També voldríem preguntar-te per la teva opinió respecte a la incorporació dels canals digitals a la participació.

Diem que els canals digitals acaben amb les excuses d'aquelles persones que utilitzen el “no tinc temps” o “no puc perquè he d’estar a casa”. Jo crec que és una eina més, que ha de ser compatible i complementària i anar acompanyada de les altres, que no s'ha de deixar de fer la presencialitat, no s'han de deixar de fer els tallers... Però és una eina que suma. I penso que tant la gent gran com la gent jove hi participa digitalment.

Un altre element molt important és la capacitat de compartir informació. Aquelles persones que estan a casa, tenen una opinió i poden fer vincles, poden incorporar documentació i el poden compartir amb el conjunt de les persones que hi participen. Això potser en una sessió presencial és molt més difícil.

Per acabar, sempre ens agrada preguntar-vos si teniu interès per alguna temàtica concreta o voleu recomanar o destacar algun projecte participatiu impulsat per alguna altre ens. 

En destacaria dos, aprofitant que ara estem canviant el sistema de recollida de residus amb la implantació dels continguts intel·ligents. Hem d'aconseguir que la gent entengui que no pot obrir els contenidors com fins ara, que el cost associat al servei variarà en funció del percentatge de reciclatge i per això ens estem fixant molt en el municipi de Montmeló, que és molt més petit que a Mollet però que ha funcionat molt bé. Per exemple tota la campanya, el procés participatiu del nou sistema, el trobem molt correcte i encertat. Per la seva proximitat, la claredat de la informació i ús de canals digitals ha facilitat que el procés d’implementació funcioni bé.

L’altre projecte que destaquem, és el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que incorpora no només l'àrea metropolitana sinó la regió, i també trobem que ha estat un procés pensant en els agents importants del territori. Potser no tant a nivell de ciutadania, però sí la tasca de coordinar altres agents del territori i fer-los protagonistes de diferents accions, àmbits i de comissions perquè s'impliquin realment i la seva participació vagi més enllà de l’assistència en reunions plenàries, sinó que coordinin espais de treball i que duguin la iniciativa del procés.