Isabel·la Martínez Morales

Parlem amb la Isabel·la Martínez Morales, la tècnica de participació més veterana a la Diputació de Barcelona. Ens explica el seu trajecte vital i professional fins arribar a la participació, què la inspira i quins projectes han deixat petjada en la seva llarga història a la Diputació.

En primer lloc ens agradaria saber qui ets, d'on vens i sobretot com arribes a la participació ciutadana.

Soc l'Isabel·la Martínez, una dona de 53 anys i ja porto temps en l'àmbit de la participació ciutadana a la Diputació. Ara mateix, a l'equip, soc la més veterana. La meva arribada a la participació és una mica estranya. Jo soc biòloga de formació i vaig començar la meva carrera professional a l'estranger, treballant entre dos països: Veneçuela i els Estats Units. En un moment determinat, se'm va donar l'oportunitat de liderar un projecte en el marc d'un intercanvi internacional i vaig portar un projecte al Museu de Ciències de Miami.

La biologia mai la vaig agafar des de la perspectiva més científica, sinó que sempre hi vaig treballar des de la perspectiva més social més pedagògica, i vaig tenir l'oportunitat de liderar aquest projecte que tenia per objectiu la creació d'una xarxa de museus i de municipis al voltant de la cultura de la ciència; un projecte que va rebre un premi internacional en termes d'innovació. Vaig arribar a la Diputació justament per aquesta experiència.

En aquell moment, el Centre per a la Participació Ciutadana de la Diputació tenia la intenció d'impulsar un projecte també de xarxa de municipis amb les seves entitats. Així és com m'apropo a la participació i hi arribo, però a mi sempre m'ha agradat moltíssim la política i la meva família sempre ha estat molt significada políticament en partits polítics, sindicats, etc.

Ara en el present, ens podries dir algun projecte del qual estiguis especialment orgullosa o que t'agradi especialment treballar-hi dels projectes que ara mateix estàs treballant a la Diputació?

El projecte pel qual vaig entrar a la Diputació, el Portal de les Entitats, consistia a crear webs on les entitats dels municipis de la província de Barcelona hi poguessin explicar què feien, fer xarxa, etc. Crec que va ser un projecte molt maco que es va haver d'adaptar als temps, perquè tot allò que té a veure amb tecnologia necessita d'aquests canvis ràpids. Finalment es va tancar perquè va haver-hi l'esclat de la xarxes socials.

També vull destacar l'elaboració de la Guia de Comunicació per a projectes de participació ciutadana. També va ser un projecte que em va agradar moltíssim i que de fet té a veure amb l'assessorament tècnic els ens locals. Acompanyar els equips polítics i tècnics quan tenen ganes d'impulsar un projecte però no saben per on tirar és una feina que m'agrada moltíssim. Ja havia fet seminaris per equips de govern i m'agrada veure que hi ha persones dels pobles i de les ciutats amb interès, amb trajectòries professionals diferents però amb ganes d’aprendre. L'assessorament, a més, és una part de la meva feina molt agraïda perquè treballes amb persones i tens contacte amb el territori.

D’aquesta vessant comunicativa, i segons la teva experiència, podries recomanar algun truc o algun aspecte especialment interessant en aquest sentit per compartir amb els ens locals?

Utilitzar eines audiovisuals i crear un discurs seriós però amb elements divertits, amb el que puguis empatitzar i en el que t’hi puguis visualitzar, crec que és molt important. Afortunadament, en els últims anys ens han sorgit eines, moltes d'elles gratuïtes, amb les quals pots fer vídeos per les xarxes socials, etc. Són una manera fantàstica d'apropar-te a la ciutadania amb un llenguatge fàcil i planer.

El repte està a fer entendre a la ciutadania que participar és interessant, enamorar la ciutadania i que entenguin que participar és important per tenir un poble millor, per viure millor a la teva comunitat. Per això cal utilitzar un llenguatge proper i entenedor i, no fer servir el llenguatge feixuc de l'administració pública. Cal adaptar el missatge a cada situació circumstància i obrir-lo a tota la ciutadania.

Per altra banda, alguna metodologia que tu hagis vist o tinguis com a preferida en Participació?

Soc molt fan d’allò presencial. M'agrada molt que s'hagi obert la possibilitat de participar a través d'eines digitals, com per exemple la Plataforma Participa311. Crec que és el signe dels temps, però jo sóc molt fan dels tallers participatius. Crec que molts tècnics i tècniques de Participació Ciutadana ho som potser perquè som persones socials, i allò presencial suposa contacte, veure'ns les cares quan diem una cosa o quan fem una aportació, apreciar com la fem, en quin to, amb quin llenguatge, quina cara posem, etc. Dels tallers de participació es pot treure moltíssima informació, no només a través de les pròpies dinàmiques sinó fins i tot quan fas la parada per fer el cafè. Això és quelcom que en l'àmbit de la participació digital manca, però és una discussió ja molt vella.

Els grups de treball també m'agraden moltíssim, trobo que és una manera fantàstica de generar coneixement i d'aprofitar l'expertesa i l'experiència que hi ha al territori.

Respecte els reptes o maldecaps que abans ens has comentat...

Un dels principals és encisar la ciutadania, enamorar-la, captar-la d'alguna manera. Des de la perspectiva més interna, crec que el gran repte fa molts anys ja és la transversalitat. No està en absolut superat i n'hem parlat molt, hem generat documentació, hem fet grups de treball, però segueix sent molt difícil la col·laboració entre àrees per treballar l'àmbit de la participació ciutadana. Des de la perspectiva més instrumental que els equips de govern entenguin que la participació és una manera de governar i no una fi en si mateixa. No podem fer processos o obrir espais com si fossin bolets, s'ha de pensar a l'inici de mandat i planificar. Jo he viscut elaboracions del PAM a un any d'acabar el mandat i això és perquè no s'entén des de l'equip de govern que la participació és una altra cosa. Sempre, mica en mica, s’ha de fer pedagogia perquè a més els equips de govern també són canviants i pot ser que entri un nou equip de govern i hagis de començar des de zero.

També és un repte en sí mateix el traspàs entre equips polítics. A vegades es posa molt esforç en alguns projectes, com plans de participació o els reglaments, dels que en resulten documents o materials que tenen un llarg recorregut, i moltes vegades els canvis de govern generen una aturada i s’ha de fer de nou. És doncs un repte el pensar a llarg termini.

Per acabar com que tens tanta experiència, realment és molt interessant saber quins projectes t'inspiren.

N’hi ha molts, però en termes generals a mi el que realment m'inspira i trobo que és una meravella és que municipis petits que no tenen recursos tècnics ni econòmics tinguin l'interès i la voluntat de treballar amb la ciutadania. He treballat amb alguns municipis petits que sense recursos han fet coses molt interessants i creatives, on han demostrat que no cal tenir un gran pressupost per fer que la teva ciutadania t'acompanyi en aquest viatge de la legislatura.

En particular, sempre en parlo perquè li tinc molt de carinyo, destacaria el projecte de quadern de debat familiar que vam fer a Santa Eulàlia de Ronçana, on vam parlar del model de poble. L'equip de govern era jove, format per persones que venien del teixit associatiu del poble. Era un equip de treball potent a nivell polític perquè tenien molta voluntat i eren persones preparades, i aquest quadern de debat el van agafar com a un dels grans projectes del seu mandat. Es va fer un quadern molt divertit en forma de còmic, on es feien moltes preguntes sobre com volies el poble des de la perspectiva de la recollida de residus, la perspectiva de la cultura, del jovent, etc. Va tenir una acollida fantàstica perquè es va fer un pla de comunicació absolutament meravellós. El quadern es basava en una família de superherois de Santa Eulàlia de Ronçana on cada component tenia un interès particular. El projecte va cristal·litzar amb una presentació dels resultats al teatre del poble amb una catifa vermella i la família de superherois representada per persones del poble. Va ser un projecte molt divertit que crec que quedarà en l'imaginari de la gent de Santa Eulàlia de Ronçana.