Bea Quintana Rueda

Parlem amb la Bea Quintana Rueda (@beatriu_quintana_rue), sociòloga i tècnica de participació de Montornès del Vallès amb més de 12 anys d’experiència. Ens explica què la motiva, quins reptes afronta i quins projectes li resulten més inspiradors en el seu dia a dia

Qui ets i com has arribat a fer participació?

Soc una persona que sempre he estat vinculada amb projectes associatius en l’àmbit cultural, ambiental i educatiu. Quan crec en un projecte, no sé mantenir-me al marge i sense pensar-m’ho, acabo formant part de la junta directiva o del grup motor.

L’àmbit social ja em cridava, per això vaig estudiar sociologia a la UAB i en acabat vaig treballar en algunes empreses de participació ciutadana fent dinamització de processos. Aquesta experiència em va permetre entrar en contacte amb molts projectes i veure que l’escenari de la participació era molt ampli i suggerent i em vaig engrescar a fer el postgrau de Participació ciutadana i Desenvolupament sostenible. En acabat el postgrau vaig treballar com a tècnica de participació a Santa Perpètua de Mogoda durant un parell d’anys, i a la Llagosta amb el Pla Jove.  La meva vida professional fa un gir quan vaig a viure a la Garrotxa i llavors em vinculo molt més amb temes d’educació ambiental.  Al cap de sis anys torno  de nou al Vallès, i treballo durant cinc anys com a dinamitzadora de centres cívics a Lliçà d’Amunt, i després torno a l’educació ambiental portant el projecte escolar del Parc de les Olors. De casualitat, el 2018 m’assabento que surt a concurs una plaça de tècnica de participació ciutadana a Montornès del Vallès, i decideixo tornar a l’àmbit de la participació. I a partir d’aquest moment, em dedico plenament a la participació ciutadana, tant al foment de la participació institucional, com a la dinamització comunitària i a l’acompanyament del teixit associatiu.

Podries dir-me en una paraula o una frase curta què et motiva de la participació?

El que em motiva més és la creativitat social: la creativitat que es genera quan poses diferents persones a pensar sobre un mateix tema. M’agrada molt aquest procés de deliberació i consens que es pot donar davant de qualsevol tema, veure com es vinculen els discursos i com s’arriba a un resultat diferent del que en un inici es podria pensar. Entre tots i totes podem abordar els temes de manera més complexa i crear solucions ben fonamentades.  La participació és reconeixement de totes les parts implicades en una situació,  valorant les diferents visions i mirades; és un acte d’inclusivitat molt bonic.

Em podries explicar alguna iniciativa que hagis impulsat i de la qual et sentis satisfeta?

Te’n diré dues: una perquè l’he mantinguda i l’altra perquè l’he creada.

Estic molt satisfeta de mantenir, impulsar i cuidar un projecte que potser no es considera estrictament de participació, però jo penso que cuidant aquests espais, és com la fomentem. Es tracta d’un programa que va néixer el 2016 per donar suport al teixit associatiu de Montornès a través de dues potes: l’assessorament personalitzat i la formació contínua. Es diu “Les entitats al dia” i el que pretén és acompanyar a les entitats a estar al dia del context legal, econòmic i social en el qual desenvolupen els seus projectes. Aquest servei genera una relació molt propera amb el teixit associatiu de Montornès.   

El projecte que ara mateix m’engresca més és els Pressupostos participatius +30 KOSMOS. Es tracta d’uns pressuposts participatius orientats a la dinamització comunitària per a persones majors de 30 anys.  Com que a Montornès ja funcionaven els Pressupostos Joves KOSMOS fins als 30 anys, vam voler estendre aquesta experiència tan exitosa, als majors de 30.  D’aquí el nom +30 KOSMOS. El projecte dona sortida a les inquietuds de grups no formals perquè portin a terme projectes veïnals, esportius, cultural, educatius. Treballem amb el departament de convivència colze a colze i oferim acompanyament tècnic a les propostes guanyadores.

 Quins són els reptes i els maldecaps més destacables en el teu dia a dia?

Un dels reptes que sempre tinc com a tècnica de participació en qualsevol procés és la representativitat i la inclusió. Les tècniques participatives ajuden a igualar discursos i a sumar veus per tenir una visió més completa de la situació d’estudi, però sempre em queda l’espineta de pensar que no s’ha anat a buscar un col·lectiu o altre, el neguit que sempre venen els mateixos, que no s’arriba a nous públics.

Què fer davant d’això? Són vàries les variables que poden influir en com es desenvolupa un procés. Tenir temps de fer un bon disseny del procés i un bon mapa d’actors ajuda molt. També, tenir pressupost per desplegar més o menys el procés pot ajudar el fet que sigui més visible i es pugui incorporar més sectors.

Un altre aspecte important és la cultura participativa preexistent en el municipi. Com més acció participativa i més incorporada estigui en l’acció de govern, més proximitat a la ciutadania i més fàcil serà incorporar nous col·lectius així com garantir una major representativitat.

Tens algun truc o recurs per afrontar aquest repte de la representativitat i la inclusió?

No hi ha cap truc. Més aviat és el resultat d’una manera de fer, d’unes relacions que s’estableixen entre ciutadania i ajuntament. En aquest tema de la representativitat i la inclusió penso que també té una gran importància saber comunicar bé i saber explicar la importància que té un procés participatiu per a un col·lectiu o pel conjunt de la població. I saber comunicar vol dir saber quins canals i quin llenguatge funciona per a cada edat o sector de població.

Quina opinió tens de la incorporació dels canals digitals a la participació?

Els trobo interessants, i evidentment durant la pandèmia van ser imprescindibles, però ara que hem tornat a una situació de normalitat trobo que són només un complement de la presencialitat. Les plataformes digitals ens serveixen com a repositori d’accions, perquè la gent pugui consultar i veure què s’ha fet, i quedi tot ben documentat i enregistrat.

Els canals digitals ens permeten arribar a nous públics i actors. Hi ha gent que es vincula de manera natural amb la part digital, i benvinguts siguin perquè al final estàs sumant, però no ho veig com la via única i exclusiva, perquè hi ha una bretxa digital. Les eines digitals són eines que han vingut per quedar-se, però sempre cal mantenir la connexió amb la presencialitat. En l’àmbit municipal, han de ser complementàries, i mai han de gaudir de major pes que la presencialitat.

En contextos geogràficament més distants, els canals digitals permeten apropar-nos.  Per exemple la Comunitat311 ens permet tenir un contacte amb equips tècnics d’altres territoris que d’una altra manera seria molt complicat; fa més proper allò llunyà i això està bé.

Una recomanació o alguna experiència inspiradora?

M’hauria encantat haver participat en el pla de barris de Montornès Nord que va finalitzar el 2019, perquè per mi és el projecte ideal: es treballa amb un equip interdisciplinari municipal i es fa una intervenció integral en un territori: això té un alt impacte transformador.

Destacaria un altre projecte que tenim a Montornès que considero està molt ben treballat des de la regidoria d’educació: el Consell Escolar Municipal, òrgan estable de participació sobre les polítiques educatives municipals. Des del departament d’educació s’ha treballat molt bé i des de fa anys, la participació de tots els actors vinculats amb l’educació formal i no formal a Montornès, generant espais oberts a tots els actors educatius i implementant eines participatives per avaluar i generar noves aportacions a les polítiques educatives municipals. És un bon exemple de com treballant la participació es pot generar espai de treball col·laboratiu estable per a treballar de manera fructífera les polítiques educatives dins i fora de l’escola.

Dinàmica participativa Consell Escolar Municipal 2023