Canvis a "Isuka Palau Garcia"

Entrevistem a la Isuka Palau, Directora d'Innovació Social i Participació Ciutadana a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que ens comparteix la seva recepta màgica per impulsar projectes participatius i ens exposa com la creativitat i l’experimentació son les ancores perfectes per donar-li una volta a la participació.

Qui és la Isuka?

Jo sempre dic que soc de Santa Coloma, encara que una part de la meva infantesa la vaig passar a la Barceloneta. Vaig estudiar la carrera de Ciències de la Informació però sempre he sigut molt inquieta. Tan inquieta que, amb just vint-i-pocs anys, vaig marxar cap a Brussel·les pensant que hi faria una substitució de sis mesos al Parlament Europeu, i se’m va allargar més de vint anys. Allà vaig fer de tot, passant per la Comissió de Medi Ambient, on vaig fer dossiers com el de la MAT, aquella línia d’alta tensió que volien implementar justament a Santa Coloma. Just per això vaig connectar amb la ciutat després de molts anys. Aquests anys em van servir per aprendre a moure’m entre diplomàcia, reglaments i passions ideològiques. Soc creativa fins al moll de l’os i m’agrada revolucionar cada espai on aterro, si noto que una cosa grinyola, no me’n sé estar d’intervenir-hi.

Com arribes a la participació?

Va ser un gir de guió d'aquells sobtats. L’expedient de la MAT em va posar en òrbita amb l’alcaldessa de Santa Coloma. Ens vam conèixer i ella va veure que jo era de casa seva. Un dia em va trucar per dir-me que estava interessada en què vingués a l’ajuntament per formar part del seu equip, i vaig acceptar perquè també tenia ganes de tornar a fer ciutat a la meva manera. Em vaig traslladar amb el pensament que treballaria a l’àmbit de medi ambient, però vaig acabar fent Participació Ciutadana. Vaig trobar-me un model participatiu dels vuitanta, horaris impossibles i molta gent que es pensava que això de decidir plegats era fer assemblees a les sis de la tarda. Em vaig posar les piles amb cursos de la Diputació, legislació i vaig descobrir que totes les habilitats que havia polit a Brussel·les eren perfectes per sacsejar la participació local.

Exemple d’acció recent de la qual estiguis orgullosa?

Sense dubtar-ho: el darrer Pla d’Acció Municipal. Som més de 120.000 habitants i hem aconseguit implicar 5.638 persones, quasi un 5 % de la població del municipi, amb propostes, votacions i debats. A tothom que presenta una idea li donem resposta personalitzada, perquè el lema “una proposta, una resposta” és sagrat per nosaltres. A més, hem creat la Setmana del PAM a la Xarxa, on tenim penjats uns vídeos gravats pels mateixos veïns. A la vegada, la ruta “El PAM que tu has fet” ha sigut tot un èxit. L’itinerari és fàcil: puges a un bus i visites els projectes nascuts del teu cap. La gent gairebé s’emociona quan veuen que el seu projecte finalment agafa vida.

Quina opinió tens sobre els mecanismes digitals en participació ciutadana?

Els considero imprescindibles però no miraculosos, el problema és que Santa Coloma pateix una bretxa digital evident per diversos motius: població migrada, molta gent gran, sous justos.... Per altra banda hi ha el col·lectiu de joves, que viuen enganxats al mòbil però no cliquen un enllaç de l’Ajuntament si no els desperta interès real. Hem fet servir formularis bàsics, xarxes socials, WhatsApp, i la resposta era poc satisfactòria.

Ara entrem a Participa311 per tenir una plataforma estable, votació electrònica, traçabilitat… però jo no abandono la paradeta al carrer, ni la conversa a la sortida del metro, ni el “com estàs?” mirant als ulls. L’eina digital és un pont, però no un fi. I anirem provant: vídeos de trenta segons, preguntes de sí o no, notificacions per Telegram… tot el que ens permet sumar sense deixar ningú enrere, ho intentarem utilitzar. És un repte que tenim pendent i creiem que estem millorant en aquest aspecte.

Quins són els principals reptes que trobes que té la Participació?

El gran monstre és la desigualtat d’accés: tecnologia, llengua, temps i confiança. Després ve el relleu generacional, que la canalla trobi sentit a implicar-se a la ciutat. Els diners i les mans sempre son escassos. La participació s’ha acabat transformant en una germana pobre dels pressupostos. Si ho mirem a escala interna, encara hi ha tècnics i tècniques que veuen la participació com un risc quan, en realitat, legitima les seves polítiques.

Crec essencial mantenir la coherència i no prometre a la ciutadania el que no farem. Hem d’explicar tot el que fem i també allò que no sigui viable de portar a terme, sobretot quan es tracta de propostes que fan els veïns i veïnes del municipi. El lema de l’actual alcaldessa és claríssim: “El que es pot fer, es fa; el que no es pot fer, s’explica”.

Tens algun truc per arribar a la gent?

Treballar quan la gent no treballa i parlar on la gent ja hi és. Dissabte al matí? Allà soc. Divendres nit? També. La ubicació també és molt flexible, podem anar al mercat, actes culturals durant la festa major o, fins i tot, a l’entrada i sortida del metro. Al final, qualsevol excusa és bona per generar un vincle i connectar amb la ciutadania.

A més, sempre que puc, m’agrada posar un punt lúdic als diferents projectes que estem portant a terme, ja sigui una degustació, un microconcert o un petit joc. La gent va amb l’expectativa de passar-ho bé i principalment, és cert, però a la vegada, quan marxen nosaltres hem pogut arreplegar un munt d’idees que es poden acabar implementant a la ciutat. Per nosaltres aquest intercanvi és molt honest: tu t’ho passes molt bé durant una estona i jo recullo les teves idees.

Em podries dir algun recurs o metodologia que t’agradi utilitzar?

Una fusió. M’encanta agafar diferents idees i ajuntar-les, també la gamificació per trencar el gel, o el màrqueting social per atreure mirades i la immersió escènica perquè el cos també pensi. Per exemple, fa un temps vam fer el “New York, New York”, que va ser un espai de trobada per treballar amb la ciutadania. Durant una tarda vam convertir una sala municipal en un Cotton Club, i l’ambientació va permetre des del primer moment fer una immersió completa. En els primers deu minuts de la sessió vam exposar la temàtica, que en aquest cas era sobre el tema d’aranzels dels EUA a la resta del món. Vam donar un temps a la gent perquè confeccionés les seves idees, i després es va obrir el torn de paraula per generar el debat. Per acabar la trobada, vam realitzar una degustació típica de la zona al ritme de blues. La màgia és que la gent entra en fred i surt amb un manifest a la butxaca sobre el que pensa del que passa a Estats Units sense adonar-se’n.

Tens alguna cosa inspiradora, una recomanació o eina que has vist en altres ajuntaments i t’agradaria compartir?

No en podria dir una només. Hi ha ajuntaments que fan una feina espectacular i molt imaginativa. Per posar un exemple, em té fascinada la Declaració “Ciutats Playful” que Esplugues de Llobregat va impulsar per entendre la participació com un joc seriós, on la institució i el carrer van de la mà. Com a objectiu compartit, m’encantaria que uns quants ajuntaments catalans ens poséssim d’acord i signéssim una declaració semblant: un compromís lúdic, un mètode obert i moltes ganes de compartir recursos. Ens falta temps, cert, però la idea té molt futur.

Un altre exemple son els processos participatius que es porten a terme a Barakaldo per seduir la joventut. S’ha de reconèixer que han fet, i fan, una feina molt gran en aquest àmbit i son uns referents a tenir en compte. Des de fa anys l’ajuntament ha treballat i picat pedra per aconseguir realitzar processos molt inspiradors.

Podries dir-nos alguna acció vostra a replicar pels altres?

El Pompeu Lab és la nostra casa de la participació a Santa Coloma. És un espai obert on la ciutadania i entitats co-creen projectes que busquen millorar la ciutat, s’hi pot aprendre de noves tecnologies i metodologies, fer making lab, manual thinking, aprendre sobre innovació lúdica, i alhora, treballa per superar l’escletxa digital. Fem des d’escape rooms temàtics, per exemple de Harry Potter, Stranger Things o Juego de Tronos, fins a tallers de prototipatge ciutadà, sempre amb una intenció participativa, de cocreació de projectes de ciutat o de foment de valors, comunitat o sentiment de pertinença. En la gamificació aplicada a la participació, encara que sembli estrany, el que menys importa és el joc.

Un altre projecte que es pot replicar és la Mostra de Cinema “Terroríficament Correcte”. Aquest és un Festival de terror que, sota una aparença lúdica, treballa valors de tolerància i convivència, a través de ponències i d’altres activitats. Un clar exemple de com inserir la participació en formats culturals amb una escenificació atractiva. Tot plegat, costa molt menys del que sembla i transforma la percepció que la gent té de la feina de l’ajuntament. Passem de ser un edifici llunyà i ens convertim en un laboratori col·lectiu. Qui vulgui replicar-ho ja saben on soc: us convidem a cafè, traiem cadires al carrer i comencem a gamificar les nostres ciutats.