Marta Roig Juan

Parlem amb la Marta Roig @marta_roig , tècnica de participació ciutadana de l’Ajuntament de Sitges, qui ens parla del seu recorregut, els reptes quotidians i les accions que impulsen una ciutadania més activa i propera. Amb una mirada crítica i compromesa, defensa la proximitat, la confiança i la combinació de canals com a elements clau per fomentar la implicació veïnal.

Qui és la Marta que treballa a l’Ajuntament de Sitges?

Soc una persona nascuda a Sitges, contenta de formar part del municipi, tot i que també preocupada pel seu futur. Tinc formació en sociologia, mediació i recursos humans, i una trajectòria professional variada. A més, soc mare d’un nen de quatre anys i d’una nena de vuit, així que la meva vida és força entretinguda. Em considero exigent —en positiu— perquè m’agrada que les coses surtin bé. M’interessa estar al dia del que passa tant dins el municipi com fora.

Com arribes a treballar en l’àmbit de la participació ciutadana?

Vaig començar treballant en una empresa dedicada a la gestió d’habitatge social a Barcelona. Però, arran de la maternitat, la conciliació era complicada. Va ser aleshores quan vaig optar per presentar-me a unes oposicions d’administrativa a l’Ajuntament de Sitges i vaig entrar a treballar a recursos humans. Més endavant es va crear la plaça tècnica de participació ciutadana, que encaixava molt amb el meu perfil i inquietuds. Vaig decidir preparar les oposicions, vaig aprovar-les i des de llavors treballo en aquest àmbit.
El que més em mou és la possibilitat d’ajudar a canviar les estructures verticals que encara perviuen en l’administració pública. Vull contribuir a fer-les més horitzontals, on tothom pugui aportar la seva veu, les seves opinions i les seves necessitats. Aquesta obertura de visió, aquest espai compartit per prendre decisions entre diverses persones, és el que em fa sentir que la feina té sentit. Ara bé, també reconec que la realitat del dia a dia és molt més complexa.

Explica alguna acció recent de la qual estiguis especialment satisfeta.

Fa poc hem finalitzat una consulta participativa sobre la pavimentació del nucli antic de Sitges. L’objectiu era decidir quin estil hauria de seguir el municipi a l’hora de fer obres als carrers, i així crear una uniformitat. El procés ha estat breu, aproximadament d’un mes i mig, però intens i enriquidor. Tot i les presses imposades per calendaris externs, hem superat el 3% de participació, una xifra que valorem molt positivament. Hem combinat vot presencial amb vot digital a través de la plataforma Participa311, i l’estratègia ha funcionat bastant bé.

Quins són els principals reptes en la feina diària?

Internament, un dels reptes més grans és aconseguir treball transversal entre els diferents departaments de l’Ajuntament. Que tothom comparteixi objectius, calendaris i visió no sempre és fàcil. Externament, el desafiament és arribar a més gent i aconseguir una participació activa que vagi més enllà del gest simbòlic. Ens agradaria que la ciutadania s’ho cregués de veritat, que sentís que la seva opinió importa i té conseqüències reals.

Quin truc utilitzeu per arribar més efectivament a la gent?

El truc principal és la proximitat. Fem servir molts canals: bustiades informatives a totes les llars, carpes informatives al carrer amb suport presencial, urnes físiques de votació i la plataforma online. Expliquem els processos cara a cara i adaptem el llenguatge perquè sigui accessible. Si el tema no et sembla que et toca de prop, no t’implica. Però quan t’ho expliquen mirant-te als ulls, la percepció canvia, i això fa que la gent s’engresqui i vulgui participar.

A tu personalment, quina metodologia t’agrada més?

A mi m’agrada el contacte directe amb les persones. Generar confiança és fonamental. A través del registre municipal conec les entitats del poble, sé qui són i què fan. Això permet que quan truquem per proposar alguna cosa, la gent ja ens conegui, es refiïn de nosaltres i vulguin escoltar. Aquesta relació propera és clau per a mi.

Quina opinió tens de la incorporació digital a la participació?

Crec que les eines digitals tenen potencial, però no poden substituir la presencialitat. En alguns casos se n’ha abusat i això ha exclòs persones que no volen o no poden fer servir eines digitals. Sempre s’ha d’oferir una opció híbrida. De fet, jo soc una mica escèptica amb algunes tecnologies —fins i tot amb la intel·ligència artificial— i prefereixo fer les coses per mi mateixa, però reconec que hi ha noves oportunitats que hem d’explorar.

Hi ha alguna experiència inspiradora d'altres municipis que t’hagi semblat interessant?

Em criden l’atenció els processos comunitaris en barris més vulnerables, especialment aquells que generen transformacions molt potents. Tot i que la realitat de Sitges és diferent, m’inspiren perquè demostren com la participació pot canviar realitats complexes. Encara que no siguin directament aplicables aquí, em fan pensar en com podríem adaptar idees amb gran potencial.

I alguna experiència vostra que pugui ser inspiradora per a altres ajuntaments?

Un exemple interessant és el procés participatiu que vam fer perquè un dels dos nuclis urbans allunyats del centre de Sitges escollissin els seus representants veïnals. Les persones candidates es van presentar voluntàriament, vam organitzar una jornada de votació amb urnes i butlletes i la participació va ser molt alta. Ara, aquesta  representant es el pont entre el veïnat i l’alcaldia. Ha estat un procés clar i efectiu que podria servir de model en altres municipis.

Com definiries el teixit associatiu de Sitges?

Sitges té una gran quantitat d’entitats, especialment culturals i festives. En tenim més de 170 inscrites, tot i que no totes actives. La implicació de les persones voluntàries és essencial: moltes activitats i festes importants no serien possibles sense elles. Com a Participació, intentem donar suport transversal i assessorament, però no gestionem directament les subvencions econòmiques. També estem treballant per posar al dia diversos equipaments petits que les entitats utilitzen.

I com estan les associacions de veïns?

Hi ha molta diversitat. Mentre algunes s’activen quan apareix un tema d’interès concret, algunes urbanitzacions antigues mantenen associacions més vives. És un àmbit que situem com a repte, d’una banda facilitar que la participació veïnal sigui més visible en el dia a dia de la ciutat i, de l’altra, veure com evoluciona aquesta implicació ciutadana i com podem afavorir-la.

Què destacaries finalment del teu treball a l’Ajuntament?

La part més valuosa és la feina constant i discreta de relació amb les entitats i amb la ciutadania. És una tasca de formigueta, sovint invisible, però fonamental perquè construeix vincles, genera confiança i ens permet treballar millor en projectes futurs.