Canvis a "Carlos Fernández Elvira"

Fes-nos cinc cèntims sobre qui és el Carlos

Soc el Carlos Fernández i soc tècnic de participació ciutadana a l’Ajuntament de Viladecans des de fa poc més d’un any i vinc del món de l’administració pública. És la primera vegada que aterro en un departament de participació ciutadana i estic aprenent una mica d’aquest món. Cada dia descobreixo coses noves; quan em vaig incorporar no sabia ben bé com seria el meu dia a dia, la participació era un món per explorar. Fent balanç, aquest primer any ha estat un descobriment, tant a nivell intern, d’entendre com funcionava l’Ajuntament, com a nivell extern, de conèixer les entitats i associacions i entendre el rol que juga la participació amb la ciutadania.

Com arribes a participació?

Vaig estudiar Ciències polítiques i de l’administració, que és un grau relacionat amb la participació, i em vaig presentar a una borsa de tècnics de suport a l’Ajuntament. Quan vaig entrar a treballar no sabia exactament quines serien les meves funcions, vaig arribar-hi una mica de casualitat. Venia de treballar en el món de la formació a la Generalitat i abans també havia estat un any a l’Ajuntament de Viladecans a través d’un pla d’ocupació. Llavors vaig fer tasques més aviat administratives, fent informes i seguiment de les reunions d’un parell de projectes, i ara són més tècniques. També, en aquell moment, en ser un Pla d’ocupació, estava tutoritzat i estava en fase d’aprenentatge.

Amb la participació hi vaig topar de casualitat i vaig veure que m’agrada. Ara estem en un moment de canvis al servei i fem coses molt interessants.

Ens podries posar un exemple d’alguna acció recent de la qual n’estiguis especialment satisfet?

Em vaig unir a l’equip el setembre de 2024 i des d’aleshores hem incorporat una nova manera de treballar amb ciutadania i entitats, una nova metodologia de participació: els fòrums de barri, uns espais nous de participació. Entre la ciutadania té bona acollida, té bastant participació. Siguin veïns del barri o no, quan convoquem veiem persones que potser no havien participat mai, són nous perfils. Per les associacions també funciona, perquè tot i que sempre hi són, aquest espai suposa una nova manera de relacionar-se amb l’Ajuntament. És un repte que entomem amb les entitats, perquè se sentin escoltades i s’involucrin en aquests nous espais que hem posat en marxa.

Parlant de reptes, quins diries que són els que afronteu actualment?

Moltes entitats que ja fa temps que participen i col·laboren amb l’Ajuntament demanden noves maneres de relacionar-se i que es faci participació sobre projectes concrets, sobre temes que consideren importants per als seus barris i la ciutat. Aquests nous espais són eines per crear un vincle més estret amb elles. El repte està en definir el que uns i altres consideren projecte de barri i ciutat. Al final, les polítiques públiques condicionen sobre què es fa participació i aquests espais de proximitat ajuden a crear aquesta relació que al final permet la participació.

Teniu algun truc per dinamitzar aquests espais?

Fins ara hem fet quatre fòrums de barri, en quatre barris diferents. La dinàmica consisteix a presentar primer els projectes en marxa al barri, i tot seguit fer dinàmiques participatives per recollir-ne aportacions. Per exemple, en una de les dinàmiques vam participar un projecte de transformació del model d’atenció ciutadana en el que preguntàvem als veïns i veïnes quins són els tràmits que hi fan més sovint (per exemple de padró), i com els fan, si és telemàticament o de manera presencial. A partir de la diagnosi surten les propostes de com millorar-lo, per exemple descentralitzant l’oficina d’atenció ciutadana als diferents districtes o creant punts d’atenció mòbil.

Al final de la sessió un portaveu feia un resum del que s’havia treballat i nosaltres ho recollíem en un informe de resultats que serveix com a document de retorn als participants i perquè internament, altres àrees i departaments implicats, hi puguin treballar. Al final, algunes coses s’han fet i en d’altres s’hi està treballant, i per tant incorporar-les o explicar per què no es poden realitzar també és un dels reptes que afrontem.

I quina és la teva tècnica preferida perquè la ciutadania participi?

A banda dels fòrums de barri, vam fer unes jornades multiactor per participar el Pla Local d’Habitatge. Administració Pública, professionals del món de l’habitatge, joves i ciutadania en general vam treballar en grups reduïts al voltant d’aquesta temàtica i va resultar molt engrescador poder veure aportacions des de punts de vista tan diferents. En format conversa, es van recollir aportacions de joves de 18 a 30 anys, tècnics municipals i ciutadania en general, a qui es va fer un retorn amb les conclusions més rellevants i amb allò que es podia o no incloure al Pla Local. També a nivell intern es va distribuir. Aquesta metodologia funciona molt bé i desperta aportacions molt creatives, a les jornades les vam anomenar Laboratori d’idees d’Habitatge, i al final es tractava de co-crear i definir conjuntament el Pla Local d’Habitatge. La ciutadania va valorar moltíssim que se’ls preguntés, i es va anar més enllà es va parlar de com crear comunitat a Viladecans.

Podries compartir amb nosaltres alguna experiència inspiradora?

Una de les experiències més inspiradores que he viscut a l’Ajuntament és la iniciativa AIRE, una proposta de cultura organitzativa pensada per reforçar la comunicació interna i la cohesió entre tot el personal municipal. Sovint cada departament treballa amb les seves dinàmiques i no sempre coneixem qui és la persona referent d’altres serveis o en què estan treballant. AIRE crea precisament aquests espais perquè tot això passi.

Al llarg de l’any s’organitzen diverses trobades amb tot el personal de la casa per compartir projectes, conèixer-nos millor i posar en comú iniciatives que, d’altra manera, potser no arribaríem a descobrir. Aquestes jornades generen un sentiment molt potent de comunitat i de pertinença: veus el talent que hi ha dins de l’Ajuntament, t’inspires amb el que fan altres equips i descobreixes possibilitats de col·laboració que no hauries imaginat.

Per mi és especialment significatiu veure com aquestes trobades acaben creant confiança, trencant barreres entre serveis i recordant-nos que, tot i la diversitat de rols, compartim un mateix propòsit de ciutat. És una experiència que et recorda per què fem el que fem.