Cambios en "Toni del Valle "

Toni del Valle. Tècnic de participació a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

Parlem amb el Toni del Valle, tècnic de participació i suport associatiu a l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, on treballa des de fa més de 25 anys. Ens explica com tenir una actitud empàtica l’ha ajudat a teixir complicitats amb la ciutadania i alguns dels reptes que voldria assolir en aquesta darrera etapa laboral.

Qui ets i per què la participació?

Soc molt empàtic; «simpàtic», que diuen alguns. En general soc una persona molt emotiva i empatitzo amb facilitat. Intento que els meus interessos no passin per davant dels d’altres i faig que la gent es trobi molt còmode. També em diuen que soc una mica «llepafils» perquè m’agrada filar prim i sovint em passen textos per fer-hi una última revisió abans de publicar-los.

Vaig entrar a treballar a la regidoria de Participació de l’Ajuntament de Santa Perpètua ja fa més de 25 anys, gestionant un dels sis centres cívics de la ciutat. Aleshores no es feia gaire participació ciutadana com a tal, se centrava en la gestió dels equipaments i en tasques de suport associatiu. El 2005 es va separar el servei de Centres Cívics del de Participació, on hi vaig anar a parar mig per casualitat i mig perquè se’m donava millor tractar amb la gent que portar una gestió rigorosa dels equipaments. Diria que no la vaig escollir jo, sinó que la participació em va escollir a mi!

Alguna acció recent de la qual n’estiguis especialment content?

Alguns diran que no és del tot participació, però vinc d’organitzar la mostra d’entitats anual i ha estat una fita important. Hem aconseguit reactivar el teixit associatiu després d’aquests darrers anys d’aturada, perquè hem sabut crear un clima molt positiu que ha facilitat la participació de les entitats en tot el procés previ, i després s’han generat sinergies entre entitats molt diverses i han engegat projectes conjunts. Hem fet altres processos, normatius, canvis d’usos, etc., però la participació ha estat freda, sobretot comparat amb el caliu que s’ha generat al voltant del treball amb les entitats treballant per la mostra.

De fet, sovint em sento més segur i més a gust treballant amb les entitats que en processos estrictament formals de participació.

Quin és el secret d’aquest caliu?

La meva cap diu que la gent i les entitats venen perquè se senten ben tractades i perquè et tenen com a referent. «Anem a veure el Toni del Valle», diuen, i saben que les ajudaràs i responen a l’hora de participar.

Quin és el vostre principal repte?

El nostre repte és saber què farem demà, perquè no som nosaltres els promotors de la majoria de processos participatius. Gestionem els processos que ens adrecen la resta de serveis de l’Ajuntament, sovint amb el temps just, cosa que fa que acabin sent una mica freds.

Altres reptes són reactivar i consolidar el punt de voluntariat, que tan important va ser durant la pandèmia, i aprovar el reglament de participació ciutadana després d’anys d’anar-hi al darrere. Per acabar, m’agradaria aconseguir també poder fer (abans de jubilar-me) uns pressupostos participatius «potents», on es puguin plantejar propostes d’impacte... I que s’executin! Perquè enguany s’acaben alguns dels projectes que es van acordar de fer en els darrers que vam fer fa anys. Sembla que si no has fet uns pressupostos participatius, no has fet participació. Són la cirereta del pastís!

Participar ha d’anar més enllà de si es posen bancs o fanals… En tot cas és decidir si fem o no el parc.

Hi ha algun col·lectiu o perfil que us costa més involucrar?

Els joves! En els processos no acostumen a implicar-se. Hi participa majoritàriament la població de tercera edat. Ens caldria fer processos dirigits exclusivament a joves, encara que el projecte sigui el mateix, però que vagi enfocat als joves perquè se sentin cridats. Els col·lectius de gent migrada també costa molt que participin, ja sigui pels horaris, perquè no tenen costum de participar amb les institucions, o bé bàsicament perquè s’acosten a l’administració només si tenen un problema. Tot i que hi ha moltes entitats de gent migrada, no s’acaben d’implicar i no van més enllà.

Quin recurs o metodologia t’agrada més utilitzar?

No sé si és un truc, però a mi em funciona molt bé intentar esbrinar alguna cosa que puguem tenir en comú per estirar el fil i generar una relació més pròxima, que ens permeti trencar el gel. No és res de nou, s’ha fet des de sempre, però a mi em funciona molt bé.

I en participació digital, què us funciona?

Fem servir la plataforma Participa311. Cada vegada és més coneguda, però fins ara s’ha utilitzat poc. També perquè a vegades funcionalitats com per exemple les enquestes no acabaven de respondre a les necessitats i s’ha optat per publicar-hi un l’enllaç a altres eines externes. Des del servei hem cregut que havíem d’utilitzar-lo, perquè creiem amb aquesta aposta de la Diputació.

Com la connecteu amb la presencial?

La participació digital ens va bé per accions molt concretes i puntuals, però si volem treure més suc hem de fer sessions presencials. Passa el mateix amb les formacions, els resultats no tenen res a veure, ens funcionen molt millor. Fins ara la relació digital amb la gent no ha acabat de rutllar, potser els pressupostos participatius sí que ens podrien ajudar a fer aquest salt qualitatiu i donar-hi un nou impuls i aprofitar el potencial de la participació digital.

De totes maneres mai renunciaria a la participació presencial, encara que puguem ser reiteratius duplicant canals. M’agrada el contacte amb la gent, encara que ho passi malament a les reunions patint per si les coses no surten bé.

Alguna experiència que hagis trobat inspiradora?

Em resulta molt inspirador la relació personal que s'estableix amb la gent quan fas algun procés, per petit que sigui. S'estableix un marc de confiança que afavoreix i ajuda a realitzar accions futures. A vegades voldríem fer projectes més potents com els pressupostos participatius de l’Ajuntament de Sabadell, que vaig estar seguint, però la sensació és que nosaltres fem petits processos.

Tot i així, experiències com la marxa exploratòria amb perspectiva de gènere que vam fer recentment o el procés de disseny participatiu del Parc Central que es va fer fa anys, són alguns exemples de la diversitat de formats participatius que ens convindria posar en pràctica per resoldre el repte d’integrar el nou barri de Can Filuà a la resta del nucli urbà i activar-ne el teixit social.