Canvis a "Toni del Valle Barrera"

Tècnic de participació a l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda · vallebt@staperpetua.cat

Parlem amb Toni del Valle, tècnic de participació i suport associatiu a l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, on treballa des de fa més de 25 anys. Ens explica com l’ha ajudat, tenir una actitud empàtica, per a poder teixir complicitats amb el teixit associatiu i alguns dels reptes que voldria assolir en aquesta darrera etapa laboral.

Perquè la participació?

Vaig entrar a treballar a la regidoria de Participació de l’Ajuntament de Santa Perpètua ja fa més de 25 anys, gestionant un dels 6 centres cívics de la ciutat. Aleshores no es feia gaire participació ciutadana com a tal. Se centrava en la gestió dels equipaments i en tasques de suport associatiu. Al 2005 es va separar el servei de Centres Cívics del de Participació i jo vaig anar a parar a Participació. Mig per casualitat, mig perquè se’m donava millor tractar amb la gent que portar una gestió rigorosa dels equipaments.

Diria que no ho vaig escollir. Em va escollir la participació a mi… ;)

En Toni és…

Jo crec que sóc molt empàtic. Simpàtic diuen alguns.

En general soc una persona molt emotiva i empatitzo amb facilitat. Intento que gairebé mai que els meus interessos passin per davant dels altres i deixo que la gent es trobi molt còmode. Aquesta empatia és el que em caracteritza… en l’àmbit de la feina. També em diuen que soc molt “quisquilloso” perquè m’agrada filar prim i sovint em passen textos per fer-hi una última revisió abans de publicar-los.

Alguna acció recent de la qual n’estiguis content?

Alguns diran que no és del tot participació… però vinc d’organitzar la mostra d’entitats anual i ha estat una fita important. Perquè hem aconseguit reactivar el teixit associatiu després d’aquests darrers anys de “parón”, perquè hem sabut crear un clima molt positiu que ha facilitat la participació de les entitats en tot el procés previ i després s’han generat sinergies entre entitats molt diverses i han engegat projectes conjunts.

Hem fet altres processos (normatius, canvis d’usos, etc) però la participació ha estat freda, sobretot comparat amb el caliu que s’ha generat al voltant del treball amb les entitats treballant per la mostra. 

De fet, em sento sovint més segur i més a gust treballant amb les entitats que en processos estrictament formals de participació.

Quin és el secret d’aquest caliu?

La meva cap diu que la gent i les entitats venen perquè se senten ben tractades i perquè et tenen com a referent. “Anem a veure el Toni del Valle (diuen)”. Saben que les ajudaràs i la gent després també respon a l’hora de participar.

Quin és el vostre principal repte?

El nostre repte és saber què farem demà. Perquè nosaltres no som els promotors de la majoria de processos participatius. Gestionem els processos que ens adrecen la resta de serveis de l’Ajuntament, sovint amb el temps just i acaben sent una mica freds.

Altres reptes són reactivar i consolidar el punt de voluntariat, que tan important va ser durant la pandèmia, i aprovar el reglament de participació ciutadana després d’anys d’anar-hi al darrere. Per acabar m’agradaria aconseguir també poder fer (abans de jubilar-me) uns pressupostos participatius “potents” on es puguin plantejar propostes d’impacte. I que s’executin! Perquè enguany s’acaben alguns dels projectes que es van acordar fer als darrers que vam fer fa anys.

Participar ha d’anar més enllà de si es posen bancs o fanals… En tot cas decidir si fem el Parc o no.

Sembla que si no has fet uns pressupostos participatius, no has fet participació. Són la cirereta del pastís! Com que no feu pressupostos participatius?!

Hi ha algun col·lectiu o perfil que us costa més involucrar?

Als joves! En els processos no acostumen a implicar-se. Participen majoritàriament població de tercera edat. Ens caldria fer processos dirigits exclusivament a joves, encara que sigui el mateix projecte, però enfocat als joves. Perquè se sentin cridats. Els joves i els col·lectius de gent migrada també costa molt. Els horaris, no tenen costum de participar amb les institucions, bàsicament s’acosten a l’administració si tenen un problema… I tot i que hi ha moltes entitats de gent migrada, no s’acaben d’implicar i anar més enllà.

Quin recurs o metodologia t’agrada més utilitzar?

No sé si és un truc, però a mi em funciona molt bé intentar esbrinar alguna cosa que puguem tenir en comú per estirar-ne el fil i generar una relació més pròxima, que ens permeti trencar el gel. No és res de nou, s’ha fet des de sempre, però a mi em funciona molt bé.

I en participació digital, què us funciona?

Fem servir la plataforma Participa311 (basada amb el programari Decidim) amb el suport de la Diputació de Barcelona. Cada vegada és més coneguda, però fins ara s’ha utilitzat poc. També perquè a vegades funcionalitats com p.e. les enquestes no acabaven de respondre a les necessitats i s’ha optat per publicar-hi l’enllaç a altres eines externes. Des del servei hem cregut que havíem d’utilitzar-lo, perquè creiem amb aquesta aposta de la Diputació.

Com la imbriqueu amb la presencial?

La participació digital ens va bé per accions molt concretes i puntuals (fer preguntes o recollir propostes en enquestes) però si volem rascar més i treure més suc, hem de fer sessions presencials. Ens hem de trobar. Passa el mateix amb les formacions, els resultats no tenen res a veure. Ens funciona molt millor. No ens ha acabat de funcionar fins ara la relació digital amb la gent. Potser els pressupostos participatius sí que ens podrien ajudar a fer aquest salt qualitatiu i donar-li un nou impuls i aprofitar el potencial de la participació digital. 

De totes maneres mai renunciaria a la participació presencial, encara que puguem ser reiteratius duplicant canals. M’agrada el contacte amb la gent, encara que ho passi malament a les reunions patint per si les coses no surten bé.

Alguna cosa que hagis trobat inspiradora per la teva feina…

Em resulta molt inspirador la relació personal que s'estableix amb la gent quan fas algun procés, per petit que sigui. S'estableix un marc de confiança que afavoreix i ajuda a realitzar accions futures. A vegades voldríem fer projectes més potents com els Pressupostos participatius. Com per exemple els de l’Ajuntament de Sabadell que vaig estar seguint, però la sensació és que nosaltres fem petits processos. 

Tot i així experiències com la marxa exploratòria amb perspectiva de gènere que vam fer recentment o el procés de disseny participatiu del Parc Central que es va fer fa anys, són alguns exemples de la diversitat de formats participatius que ens convindria posar en pràctica per resoldre el repte d’integrar el nou barri de “Can Filuà” a la resta del nucli urbà i activar-ne el teixit social.