Cambios en "Anna Soley Castany"
Cuerpo (Català)
-
-
Tècnica de participació a l’Ajuntament de La Garriga • asoley@ajlagarriga.cat
Parlem amb l’Anna Soley Castany una psicopedagoga que porta més de 15 anys de tècnica de participació a La Garriga. Ens explica els reptes per gestionar les expectatives de la ciutadania, i el potencial de la gestió comunitària dels equipaments.
Perquè la participació?
Jo sóc psicopedagoga. Després de treballar uns anys en una empresa de serveis d’educació i lleure per diversos ajuntaments, entre ells el de La Garriga, vaig presentar-me a una plaça de participació d’aquest ajuntament, animada per diversos companys. Així que des del 2006 m’ocupo de l’àrea de participació.
Crec que per la meva manera de ser i actitud, encaixo bastant en aquest àmbit.
I a més no he parat de formar-me a través de la Diputació i la Generalitat.
L’Anna és…
Intento ser facilitadora, bastant empàtica i saber escoltar. Davant de la discrepància o inclús l’exigència de qualsevol ciutadà mantinc sempre aquesta actitud empàtica i amable. Em sé organitzar bé, i que no em passin per alt gaires detalls. I això també és important en aquesta feina.
Alguna acció recent de la qual n’estiguis content/satisfeta?
Més enllà dels processos participatius, que més o menys tots acabem fent i pecant una mica del mateix… potser destacaria l’experiència de gestió comunitària del centre cívic / casal d’entitats de Can Luna.
El projecte d’aquest equipament és resultat d’un procés participatiu previ per definir-ne els usos i espais (sales d’exposició, sala polivalent, la ràdio, bar, etc), però la participació es manté també avui en el propi model de gestió. Doncs, tot i mantenir una gestió municipal, es consensua tots els detalls del projecte (horaris, programació, les inversions a fer…) amb la taula coordinadora d’entitats que en fan ús de forma estable.
Aquest model ha donat molt bons resultats, perquè les entitats se’n fan corresponsables, facilitant la seva gestió i viabilitat. I aquest vincle amb el teixit social, que també tenim amb la resta d’entitats a través del servei de suport associatiu, facilita poder activar la participació també en altres processos.
Quin és el vostre principal repte?
És un mateix repte amb dues cares.
- D’una banda, la dificultat de fer encaixar en l’agenda de tasques i prioritats de la resta d’àrees tècniques de l’Ajuntament les propostes d’actuacions a incorporar fruit d’un procés participatiu de la ciutadania.
- De l’altra com explicar a la ciutadania que després de participar en un procés durant setmanes i mesos, els resultats acordats no es puguin concretar fins anys més tard.
Això provoca sovint que no s’acabi fent el retorn a la ciutadania que pertocaria perquè ha passat tant temps, que ja ha perdut el sentit, perquè estem embolicats amb nous processos.
Alguna idea de com enfocar-ho?
Tenim diverses propostes sobre la taula per ajudar a millorar la situació.
- Allargar els terminis dels projectes (fer els pressupostos participatius biennals p.e.) per evitar l'encavalcament d’engegar un nou cicle sense haver pogut tancar l’anterior.
- Intentar involucrar encara més les àrees tècniques, no només els caps d’àrea, en els processos per tal que els compromisos adquirits tinguin més garanties de compliment.
Al final, però darrere sempre hi ha una decisió política.
Hi ha algun col·lectiu o perfil que us costa més involucrar?
Els joves majors de 16 anys eren un dels col·lectius a qui ens costava més arribar, però aquesta situació ha millorat els 2 darrers anys gràcies a l’obertura d’un espai jove a Can Luna i el fet que hem guanyat personal.
Implicar altres col·lectius com la gent nouvinguda és també una assignatura pendent, perquè sovint tenen moltes altres problemàtiques i necessitats bàsiques a resoldre abans de plantejar-se implicar-se en processos de participació ciutadana. És una realitat que no hem trobat com afrontar d’altra manera, de moment.
Un truc que us funcioni amb aquests col·lectius que us costa d’arribar?
Amb els joves ens ha funcionat fer difusió de vídeos breus a través d’instagram... I demostrar-los que la seva participació té resultats i que serveix.
Amb la gent gran es tracta d’anar-los a trobar, que et vegin, i recopilar les seves propostes en paper.
Quin recurs o metodologia participativa més t’agrada utilitzar?
Portar sempre un guió escrit que ajudi a centrar el debat a tractar, que faciliti poder seguir la dinàmica participativa proposada i en faciliti també la recollida de resultats.
I en l’àmbit digital, què feu?
Després de l’excepcionalitat de la pandèmia (on tot va ser digital), ara ens limitem principalment a fer enquestes i votacions puntuals que es puguin activar en cada moment per cada procés.
La Garriga té un volum de població que encara permet fer bustiada porta a porta i aquest és una manera efectiva d’arribar a les generacions de més edat. Al mateix temps a través de la web qualsevol persona pot participar online si ho prefereix, facilitant així arribar a més gent i que cadascú esculli com vol participar.
Ho tenim contrastat, si ho fem només en paper o només online, perdem molta gent. Cal oferir les dues possibilitats
Alguna cosa que vulguis incorporar a Participació?
M’agradaria aconseguir que la participació sigui més organitzada i estable, més enllà de les demandes que faci la ciutadania o de les prioritats canviants de cada equip de govern. Establir per reglament una convocatòria anual d’audiències i processos per definir un calendari estable de la participació que ajudi a consolidar una cultura participativa, com veig en altres ajuntaments.
I algun recurs concret que hagis trobat inspirador?
Tendeixo a fixar-me en temes al voltant de les entitats, per la importància que té el teixit associatiu a La Garriga. El servei de suport associatiu de Torre Jussana p.e. ha elaborat unes fitxes informatives atractives per ajudar a les entitats a resoldre aspectes molt concrets del seu dia a dia (com fer tràmits legals, finançament, drets i deures, etc). Aquesta és una bona idea a incorporar que pot ajudar a millorar la participació interna de les Entitats i també de la ciutadania en general.
Molt pràctic…
Un altre recurs inspirador, que de moment no hem arribat a treballar, és incorporar el format teatral. Per exemple per fomentar la cultura participativa amb joves, plantejant situacions provocatives que generin debat i els motivin a prendre part, per fomentar el seu compromís i cultura democràtica.
-
+
Tècnica de participació a l’Ajuntament de La Garriga • asoley@ajlagarriga.cat
Parlem amb l’Anna Soley Castany una psicopedagoga que porta més de 15 anys de tècnica de participació a La Garriga. Ens explica els reptes per gestionar les expectatives de la ciutadania, i el potencial de la gestió comunitària dels equipaments.
Perquè la participació?
Jo sóc psicopedagoga. Després de treballar uns anys en una empresa de serveis d’educació i lleure per diversos ajuntaments, entre ells el de La Garriga, vaig presentar-me a una plaça de participació d’aquest ajuntament, animada per diversos companys. Així que des del 2006 m’ocupo de l’àrea de participació.
Crec que per la meva manera de ser i actitud, encaixo bastant en aquest àmbit.
I a més no he parat de formar-me a través de la Diputació i la Generalitat.
L’Anna és…
Intento ser facilitadora, bastant empàtica i saber escoltar. Davant de la discrepància o inclús l’exigència de qualsevol ciutadà mantinc sempre aquesta actitud empàtica i amable. Em sé organitzar bé, i que no em passin per alt gaires detalls. I això també és important en aquesta feina.
Alguna acció recent de la qual n’estiguis content/satisfeta?
Més enllà dels processos participatius, que més o menys tots acabem fent i pecant una mica del mateix… potser destacaria l’experiència de gestió comunitària del centre cívic / casal d’entitats de Can Luna.
El projecte d’aquest equipament és resultat d’un procés participatiu previ per definir-ne els usos i espais (sales d’exposició, sala polivalent, la ràdio, bar, etc), però la participació es manté també avui en el propi model de gestió. Doncs, tot i mantenir una gestió municipal, es consensua tots els detalls del projecte (horaris, programació, les inversions a fer…) amb la taula coordinadora d’entitats que en fan ús de forma estable.
Aquest model ha donat molt bons resultats, perquè les entitats se’n fan corresponsables, facilitant la seva gestió i viabilitat. I aquest vincle amb el teixit social, que també tenim amb la resta d’entitats a través del servei de suport associatiu, facilita poder activar la participació també en altres processos.
Quin és el vostre principal repte?
És un mateix repte amb dues cares.
- D’una banda, la dificultat de fer encaixar en l’agenda de tasques i prioritats de la resta d’àrees tècniques de l’Ajuntament les propostes d’actuacions a incorporar fruit d’un procés participatiu de la ciutadania.
- De l’altra com explicar a la ciutadania que després de participar en un procés durant setmanes i mesos, els resultats acordats no es puguin concretar fins anys més tard.
Això provoca sovint que no s’acabi fent el retorn a la ciutadania que pertocaria perquè ha passat tant temps, que ja ha perdut el sentit, perquè estem embolicats amb nous processos.
Alguna idea de com enfocar-ho?
Tenim diverses propostes sobre la taula per ajudar a millorar la situació.
- Allargar els terminis dels projectes (fer els pressupostos participatius biennals p.e.) per evitar l'encavalcament d’engegar un nou cicle sense haver pogut tancar l’anterior.
- Intentar involucrar encara més les àrees tècniques, no només els caps d’àrea, en els processos per tal que els compromisos adquirits tinguin més garanties de compliment.
Al final, però darrere sempre hi ha una decisió política.
Hi ha algun col·lectiu o perfil que us costa més involucrar?
Els joves majors de 16 anys eren un dels col·lectius a qui ens costava més arribar, però aquesta situació ha millorat els 2 darrers anys gràcies a l’obertura d’un espai jove a Can Luna i el fet que hem guanyat personal.
Implicar altres col·lectius com la gent nouvinguda és també una assignatura pendent, perquè sovint tenen moltes altres problemàtiques i necessitats bàsiques a resoldre abans de plantejar-se implicar-se en processos de participació ciutadana. És una realitat que no hem trobat com afrontar d’altra manera, de moment.
Un truc que us funcioni amb aquests col·lectius que us costa d’arribar?
Amb els joves ens ha funcionat fer difusió de vídeos breus a través d’instagram... I demostrar-los que la seva participació té resultats i que serveix.
Amb la gent gran es tracta d’anar-los a trobar, que et vegin, i recopilar les seves propostes en paper.
Quin recurs o metodologia participativa més t’agrada utilitzar?
Portar sempre un guió escrit que ajudi a centrar el debat a tractar, que faciliti poder seguir la dinàmica participativa proposada i en faciliti també la recollida de resultats.
I en l’àmbit digital, què feu?
Després de l’excepcionalitat de la pandèmia (on tot va ser digital), ara ens limitem principalment a fer enquestes i votacions puntuals que es puguin activar en cada moment per cada procés.
La Garriga té un volum de població que encara permet fer bustiada porta a porta i aquest és una manera efectiva d’arribar a les generacions de més edat. Al mateix temps a través de la web qualsevol persona pot participar online si ho prefereix, facilitant així arribar a més gent i que cadascú esculli com vol participar.
Ho tenim contrastat, si ho fem només en paper o només online, perdem molta gent. Cal oferir les dues possibilitats
Alguna cosa que vulguis incorporar a Participació?
M’agradaria aconseguir que la participació sigui més organitzada i estable, més enllà de les demandes que faci la ciutadania o de les prioritats canviants de cada equip de govern. Establir per reglament una convocatòria anual d’audiències i processos per definir un calendari estable de la participació que ajudi a consolidar una cultura participativa, com veig en altres ajuntaments.
I algun recurs concret que hagis trobat inspirador?
Tendeixo a fixar-me en temes al voltant de les entitats, per la importància que té el teixit associatiu a La Garriga. El servei de suport associatiu de Torre Jussana p.e. ha elaborat unes fitxes informatives atractives per ajudar a les entitats a resoldre aspectes molt concrets del seu dia a dia (com fer tràmits legals, finançament, drets i deures, etc). Aquesta és una bona idea a incorporar que pot ajudar a millorar la participació interna de les Entitats i també de la ciutadania en general.
Molt pràctic…
Un altre recurs inspirador, que de moment no hem arribat a treballar, és incorporar el format teatral. Per exemple per fomentar la cultura participativa amb joves, plantejant situacions provocatives que generin debat i els motivin a prendre part, per fomentar el seu compromís i cultura democràtica.
Compartir