Canvis a "Berta Cendrós i Ollé"

Tècnica de participació ciutadana de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Parlem amb Berta Cendrós i Olle per conèixer una mica més qui és i què fa en l’àmbit de la participació a St Feliu de Llobregat, què li funciona i què no tant, on s’inspira i allò que ha volgut compartir.

La Berta és… 

Soc una dona de 43 anys geògrafa i mare de dues nenes, la meva aproximació a la participació és una mica per casualitat. Em demanen una col·laboració amb l’Aj. de Sant Feliu que justament estava fent un procés participatiu, al qual m’hi vinculo i a partir d’aquí comença la meva relació professional amb la participació.

Tot i que pensant-ho bé, la meva relació amb la participació comença molt abans, com a ciutadana de Sant Feliu, vaig participar en un procés molt gran que es va fer cap a l’any 2000 o 2001, que es tractava d’imaginar col·lectivament els acords i quin model de ciutat es volia, es deia Ciutat en congrés. Inclús anteriorment des del moviment associatiu també havia fet participació al poder treballar col·lectivament i engegar projectes comuns amb altres persones o entitats.

Perquè la participació?

Penso que la participació m’ha incidit perquè m’agrada pensar que les persones poden col·laborar-hi generar polítiques col·lectives. La participació m’ha fet ser més capaç d’entendre a l’altre, d’escoltar i valorar el que està dient i pensant l’altre gent, és un exercici d’empatia. Em crida l’atenció l’acció el poder escoltar., atendre i recollir les diferents veus, penso què és interessant ajudar a r crear aquest lligams entre persones.

La participació m’ha canviat a mi, m’ha permès conèixer gent, veure la seva mirada i per tant intentar arribar aquests punts d’entesa on pensàvem que no n’hi hauria mai.

De quina acció estàs especialment contenta?

Doncs mira l’Aj. de Sant Feliu té una trajectòria llarga en temes de participació, al 98 teníem el primer reglament de participació i al 2018, la tècnica de participació d’aquell moment a Sant Feliu de Llobregat, la Meritxell Valls Martí,  va fer un treball molt intens de revisió i actualització del reglament. Ara, després de la pandèmia, ens trobem en un moment on tenim el manual de com hem de fer les coses, com hem de repensar grups i processos i ara ens toca aplicar-ho. I el repte que ens proposem essent la iniciativa ciutadana i la consulta popular.

Com accions recents tota la actualització dels òrgans de participació per reconvertir-los en espais efectius de treball. Així com la procedimentació dels processos participatius per acotar correctament com han de ser aquests.

A nivell d’experiència concreta, la definició de la centralitat urbanística de la ciutat arrel del soterrament de les vies del tren. Aquesta actuació té dues fases, per una banda a partir del 2018 amb un procés de participació que definirà quins criteris han de prioritzar-se alhora de fer aquesta proposta urbanística. I per l’altre cantó un cop acabada aquesta primera fase on també hi va haver un concurs internacional d’arquitectes amb la voluntat presentessin propostes incorporant totes aquelles consideracions extretes en la primera fase. Es vol acabar el procés amb una consulta popular no referendària, sobre quin dels tres projectes presentats és el que més agrada.

Això és molt interessant perquè el que aconseguim és implicar la ciutadania en un procés de contractació pública. Va ser un procés interessant i engrescador a al vegada extremadament cansat. També pel que va comportar, la quantitat de recursos econòmics, recursos humans, la sensibilització. L’èxit d’aquesta consulta va ser que vam aconseguir que el debat públic de la ciutat, durant uns dies girés al voltant d’un procés d’urbanisme

Principal reptes actuals?

El principal repte que tenim a nivell extern ara, és el d’animar a participar. Ser més efectius en les convocatòries. Que la gent vulgui participar per si sola, i no únicament quan se la interpel·la directament. I això també a nivell intern: Crec que tenim un repte important en poder articular aquesta participació interna. Moltes vegades enfoquem la participació e cares enfora però després endins no aconseguim establir aquestes xarxes.

Un altre repte que tenim és el de racionalitzar la participació de la ciutat, endreçar els processos i òrgans de participació, després d’anys de desplegar espais. Poder dimensionar els diferents elements i adequar-los a cada moment per ser més eficients.

El tema digital, és un dels grans nous reptes que postpandemia ens queden. Ens trobem que els mecanismes tradicionals que han tingut un paper funcional molt important comencen a flaquejar, i per tan ara hem d’apostar per una participació digital. Aquesta tampoc ha de ser única i exclusiva però si que ha de tenir més pes i hem de ser capaces de transmetre-ho i comunicar-ho i animar a la ciutadania que participi d’aquests espais, sense perdre la qualitat d’un debat.

I per acabar, l’últim repte que ens plantegem és la iniciativa ciutadana. Fer que la mateixa ciutadania s’organitzi i impulsi de manera autònoma una política pública, un procés, una consulta. El repte és com s’articula tot plegat, com es fa el seguiment, com animem a la gent. En definitiva, com fem que aquests espais siguin més factibles i siguin de la pròpia ciutadania.

Quin truc teniu per fomentar aquesta iniciativa ciutadana, com ho feu per empoderar a la gent?

Jo penso que la participació efectiva, es pot fer si es donen tres elements. La comunicació, la col·laboració i la confiança. Si no comuniquem, la gent no pot estar informada. Si no generem confiança no aconseguirem l’empatia necessària perquè la gent participi i la col·laboració, si la gent no en té ganes, no la tindrem i no arribarem enlloc. Aquests tres elements són bàsics, com institució podem jugar amb dos, la comunicació i generar confiança. La col·laboració arriba quan la ciutadania percep els altres dos i se li ofereix els espais adequats. Tot plegat costa bastant però val la pena.

Quina és la metodologia o recurs participatiu preferit?

A mi m’agrada molt, i en línia amb el que dèiem abans de la comunicació, el poder posar punts informatius a la via pública. Poder explicar a la gent des de la proximitat, des del seu territori, I aquí entrarien des de punts informatius fins a marxes o passejades participatives. Això ens permet, no només identificar físicament l’espai, sinó que també analitzes les emocions, els sentiment, poder captar el que es mou en el territori.

Creus que aquestes metodologies es poden adaptar a l’entorn digital? La participació digital pot captar aquest nivell de qualitat participativa?

 Dons mira, no ho sé. I precisament per això ara estem creant un pla de participació digital on l’objectiu principal és poder establir en cinc anys vista, quines línies estratègiques hem de fomentar.

Tenim clar que una línia ha de ser la formació, però amb aquesta no n’hi ha prou. Aquesta ha d’anar complementada amb suports i assessoraments presencials per les persones i entitats perquè tinguin els recursos i coneixements suficients. T’imagines que els entitats de la ciutat poden fer els seus debats en grups dels decidim?

Per altra banda, també hi ha el repte del coneixement del personal intern de l’ajuntament. En aquest sentit, ara estem treballant el pla d’igualtat de l’ajuntament i aquest el traslladarem a la Plataforma Participa311, d’aquesta manera tothom adquirirà coneixements de l’eina. Amb la idea de treballar internament i externament amb la digitalització de la participació.

Podries anomenar alguna experiència que t’hagi cridat l’atenció i que vulguis ressaltar?

Dons amb la línia de les iniciatives ciutadanes, la metodologia dels grups de discussió aleatoris, penso que és un exercici interessant que s’ha perdut. Les consultores privades la segueixen fent però en canvi nosaltres ho hem deixat de fer. Però penso que és una manera super interessant de saber quina és la opinió, que es cou en el territori. El problema és que xoquem amb la barrera procedimental, perquè per contactar amb la gent, aquesta ha d’estar inscrita en un registre de participació i només s’inscriurien els motivats, deixant l’opinió dels no motivats fora del radar, quan és precisament aquesta opinió la que ens interessa per augmentar la diversitat i la representativitat real dels processos. Penso que hem de repensar aquest tipus d’actuacions per poder realitzar-les superant les barreres actuals.

Hi ha ajuntaments o altres institucions que ara ho estan recuperant... haurem de veure com s’ho fan.