Canvis a "Berta Cendrós i Ollé"

Berta Cendrós i Ollé. Tècnica de participació ciutadana de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Parlem amb la Berta per conèixer una mica més qui és i què fa en l’àmbit de la participació a Sant Feliu de Llobregat, què li funciona i què no i on s’inspira.

Qui ets i com arribes a la participació ciutadana?

Soc una dona de 43 anys, geògrafa i mare de dues nenes i la meva aproximació a la participació és una mica per casualitat. Em demanen una col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i em vinculo a un procés participatiu que justament feien, i a partir d’aquí comença la meva relació professional amb la participació.

De fet, la meva relació amb la participació comença molt abans, com a ciutadana de Sant Feliu vaig participar en un procés molt gran que es va fer cap a l’any 2000 o 2001, que tractava d’imaginar col·lectivament els acords i el model de ciutat, es deia Ciutat en congrés. Anteriorment, també, des del moviment associatiu havia fet participació, treballant col·lectivament i engegant projectes comuns amb altres persones o entitats.

Per què la participació?

La participació m’ha incidit, perquè m’agrada pensar que les persones poden col·laborar i generar polítiques col·lectives. M’ha fet ser més capaç d’entendre a l’altre, d’escoltar i valorar el que està dient i pensar en altra gent; és un exercici d’empatia. Em crida l’atenció l’acció, el poder escoltar, atendre i recollir les diferents veus, penso què és interessant ajudar a crear aquests lligams entre persones.

La participació m’ha canviat, m’ha permès conèixer gent, la seva mirada, i per tant intentar arribar a aquests punts d’entesa on pensàvem que no hi arribaríem mai.

Hi ha alguna acció participativa de la que et sentis especialment satisfeta?

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat té una llarga trajectòria en temes de participació.

A nivell d’experiència concreta, destacaria la definició de la centralitat urbanística de la ciutat arrel del soterrament de les vies del tren. Aquesta actuació té dues fases, per una banda, a partir del 2018 es va engegar un procés de participació que definiria quins criteris prioritzar a l’hora de fer la proposta urbanística. Un cop acabada aquesta primera fase, on també hi va haver un concurs internacional d’arquitectes, va acabar el procés amb una consulta popular no referendària sobre quin dels tres projectes presentats era el que més agradava. El que vam aconseguim així és implicar la ciutadania en un procés de contractació pública. Va ser un procés interessant i engrescador a la vegada que extremadament cansat, també pel que va comportar: la quantitat de recursos econòmics, recursos humans, sensibilització, etc. L’èxit d’aquesta consulta va ser que vam aconseguir que el debat públic de la ciutat durant uns dies girés al voltant d’un procés d’urbanisme.

Quins són els principals reptes que et trobes actualment en l’àmbit de la participació?

El principal repte que tenim ara és el d’animar a participar; ser més efectius en les convocatòries, que la gent vulgui participar per si sola i no únicament quan se la interpel·la directament. Això també s’aplica a nivell intern. Moltes vegades enfoquem la participació cap enfora, però després no aconseguim establir aquestes xarxes dins.

Un altre repte és racionalitzar la participació de la ciutat, endreçar els processos i òrgans de participació, després d’anys de desplegar espais. Dimensionar els diferents elements i adequar-los a cada moment per ser més eficients.

El tema digital, és un dels nous grans reptes post-pandèmia. Ens trobem que els mecanismes tradicionals que han tingut un paper funcional molt important comencen a flaquejar, i per tant ara hem d’apostar per una participació digital. Tampoc no ha de ser única i exclusiva, però sí que ha de tenir més pes, i hem de ser capaces de transmetre-ho i comunicar-ho i animar a la ciutadania que participi d’aquests espais, sense perdre la qualitat d’un debat.

Per acabar, l’últim repte que ens plantegem és la iniciativa ciutadana. Fer que la pròpia ciutadania s’organitzi i impulsi de manera autònoma una política pública, un procés o una consulta. El repte és definir com s’articula tot plegat, com se’n fa el seguiment, com s’anima la gent. En definitiva, com fem que aquests espais siguin més factibles i pertanyin a la ciutadania.

Quin truc teniu per fomentar aquesta iniciativa ciutadana, com ho feu per empoderar a la gent?

Penso que la participació efectiva es pot fer si es donen tres elements: la comunicació, la col·laboració i la confiança. Si no comuniquem, la gent no pot estar informada; si no generem confiança, no aconseguirem l’empatia necessària perquè la gent participi; i la col·laboració, si la gent no en té ganes, no la tindrem i no arribarem enlloc. Aquests tres elements són bàsics, i com a institució podem jugar amb dos: la comunicació i el generar confiança. El tercer, la col·laboració, arriba quan la ciutadania percep els altres dos i se li ofereixen els espais adequats. Tot plegat costa bastant però val la pena.

Tens alguna metodologia participativa preferida? A mi m’agrada molt explicar-ho a la gent des de la proximitat, des del seu territori. Aquí entrarien des de punts informatius fins a marxes o passejades participatives. Això ens permet no només identificar físicament l’espai, sinó que també analitzar les emocions, els sentiment, poder captar el que es mou en el territori.

Creus que aquestes metodologies es poden adaptar a l’entorn digital?

No ho sé. Precisament per això ara estem creant un pla de participació digital on l’objectiu principal és poder establir a cinc anys vista quines línies estratègiques hem de fomentar.

Tenim clar que una línia ha de ser la formació, però amb això no n’hi ha prou. S’ha de complementar amb suports i assessoraments presencials per les persones i entitats, perquè tinguin els recursos i coneixements suficients. T’imagines que els entitats de la ciutat traslladin els seus debats en grups del Decidim?

Per altra banda, també hi ha el repte que el personal intern de l’ajuntament conegui les eines. En aquest sentit, ara treballem en el Pla d’Igualtat de l’ajuntament, que traslladarem a la Plataforma Participa311. D’aquesta manera tothom adquirirà coneixements de l’eina, i treballarem interna i externament la digitalització de la participació.

Per últim, alguna experiència que t’hagi cridat l’atenció i vulguis ressaltar?

La metodologia dels grups de discussió aleatoris penso que és un exercici interessant que s’ha perdut. Penso que és una manera interessant de saber l’opinió, què es cou en el territori. El problema és que xoquem amb la barrera procedimental, perquè per contactar amb la gent han d’estar inscrits en un registre de participació i només s’hi inscriurien els més motivats, deixant l’opinió dels no motivats fora del radar, quan és precisament la que ens interessa per augmentar la diversitat i la representativitat real dels processos. Hem de repensar aquest tipus d’actuacions per poder realitzar-les i superar les barreres actuals.