Cambios en "Judit Jimenez Sanchez-Arevalo"

Tècnica de sanitat, salut publica, consum i participació ciutadana a l'Ajuntament de Castellbisbal

Parlem amb la Judit Jiménez, tècnica de sanitat, salut pública, consum i participació ciutadana a l'Ajuntament de Castellbisbal, on treballa des de fa 15 anys assumint diverses àrees tècniques. ens explica la seva trajectòria, els principals projectes i reptes en participació a Castellbisbal

Qui és la Judit com a persona, més enllà de la tècnica?

És una dona de 50 anys de Balaguer, tot i que des que vaig començar la carrera que visc a Barcelona. Soc biòloga, així que la participació m’ha aparegut més tard. M’encanta la música, tocar la guitarra elèctrica, participo en combos, corals, etc. Tinc dos fills, un de 25 anys que viu a Holanda i un de 22 que viu amb mi a Castellbisbal.

Quin viatge, de la biologia a la participació... Com hi arribes?

Va ser curiós, la veritat. Vaig entrar a l’ajuntament el 2008 com a tècnica de salut i al cap d’un temps em van demanar que portés consum i vaig haver de formar-me com a tal. Als tres o quatre anys, em van comentar si volia portar participació ciutadana. Era un departament nou, sense gaire consistència encara. L’havia portat durant un temps la tècnica de medi ambient i m’ho van comentar a mi per la manera de ser. Vaig acceptar el repte i vaig aparèixer a participació. Això va implicar haver de canviar la mirada i haver de formar-me, tot i que és cert que la comunicació i engegar projectes m’agrada molt de sempre. Aleshores vam crear aquest departament de zero i la veritat és que n’estic molt contenta, no ens està funcionant pas malament!

De tots els projectes que impulseu, em podries posar un exemple d’algun del qual et sentis satisfeta?

Del que més contenta estic és Amb nom de dona i és seu objectiu va ser posar nom de dona a alguns espais municipals. Ens va arribar una petició perquè no hi havia espais amb nom de dona a Castellbisbal i vam mirar de fer un procés de participació una mica diferent. Vam buscar noms de dones que feia més de dos anys que eren mortes relacionades amb temes de cultura i societat, perquè l’objectiu era posar nom a un teatre i un parc municipal. Després, podríem allargar el projecte posant nom de dones esportistes a espais esportius i de dones sanitàries a l’espai sanitari que tindrem.

Vaig agafar carinyo al projecte perquè era tot un repte. Fins ara tots els processos de participació els fèiem amb suport d’algú, bé sigui la Fundació Ferrer i Guàrdia, com és el cas dels pressupostos participatius, la pròpia Diputació de Barcelona o empreses que ens han fet plans. Aquest era el primer projecte nostre que hem fet de dalt a baix. N’havíem fet algun altre abans, però aquest ha estat el primer amb la plataforma Participa 311.

Ha quedat molt xulo visualment. Vam fer fitxes amb les dones oblidades, al marge del marit, dones de les que no se’n parla, que havien hagut d’adoptar pseudònims, etc. Llavors vam fer un procés de votació, amb una sessió presencial i un primer cribratge, per seguir amb el procés de votació online i presencial. Vam tenir 120 respostes, que a Castellbisbal està molt bé, i durant la Setmana dels Drets dels Infants i de Gènere vam inaugurar aquests espais municipals.

Quins són els principals reptes en participació a Castellbisbal?

Aconseguir que la gent participi! (riu) Igual que aquest projecte que he comentat va ser molt xulo, el Quadern de debat ciutadà, en canvi, una eina engegada amb la Diputació que vam seguir soles per la pandèmia, no ha tingut resposta de la població. Jo he viscut la pandèmia també des de la perspectiva de salut. Ara treballem molt la salut mental i el benestar emocional, i crec que tot van molt de la mà: estem en un moment d’apalancament i interioritat de cadascú. No es vol pensar en el futur o en allò que va bé a llarg termini, sinó en els problemes individuals. El principal inconvenient, doncs, és tornar a motivar la població. A vegades penso que hem malbaratat els recursos de participació, hem fet poc retorn, la població s’ha sentit poc escoltada i s’ha esgotat. En un municipi petit com Castellbisbal, on sempre és la mateixa gent qui participa, si no es veuen resultats al final passa això. No sé com fer-ho, estem intentant arribar a la gent. La butlleta de Amb nom de dona ens va anar molt bé, però, perquè era instantani, vam posar una parada el dia de Sant Jordi per participar online i en paper. El Quadern de debat ciutadà és una feina de seure i dedicar-hi temps i no ens funciona.

Quina és la metodologia que més t’agrada o amb la que et sents més còmoda?

La presencial, malgrat que ens costi cridar la població. M’agrada la distància curta perquè és on demostren l’emoció del que fas perquè la gent s’ho cregui i ho visqui com tu. L’online és necessari en aquest món, i al Participa 311 ara li estem donant molta vida i recull tot el que engeguem, però en una sessió presencial és on s’escolten més les veus.

T’agrada dinamitzar tallers?

Reconec que sí, m’agrada molt tot allò relacionat amb comunicació i fer-li viure a la gent les coses. Em costa estar callada mentre dinamitza un altre, la veritat, m’he d’apartar perquè sinó m’hi ficaria (riu). Transmetre l’emoció i el sentiment fa que la gent es contagiï.

Explica’ns alguna experiència inspiradora que hagis tingut de referent.

Nosaltres ens vam copiar els pressupostos joves perquè eren brutals. Ara ens estem copiant el consell dels infants, de fet. Necessitem aquesta part de xarxa per veure temes que s’han fet i han funcionat i potser podem replicar dins les nostres necessitats. Soc del parer que, més que inventar, has de veure què hi ha fer prospecció. Ara busquem consells, com publicitar, com arribar, etc.

I heu fet alguna cosa innovadora, teniu algun truc perquè altres s’ho copiïn?

Ens funciona molt bé i sempre intentem tenir una presència física en activitats que ja tenen un nom, per exemple a Sant Jordi. Va ser el moment on la gent va veure que teníem una plataforma i processos participatius oberts. No és fàcil passar el dia de Sant Jordi a una paradeta, però és la manera com d’arribar. És un esforç tècnic perquè són generalment dies festius, però crec que és important no esperar que vingui la gent, sinó ser proactius i anar on s’hi troba.