Cambios en "Oriol Arechavala Roé"

Parlem amb l’Oriol Arechavala Roé, oriol_arechavala_roe, qui treballa en participació ciutadana des de fa aproximadament vint anys. Ens explica què l’inspira, quins són els projectes dels quals està més orgullós i quins aprenentatges n’extreu de la seva llarga trajectòria en el món de la participació.

Qui és l’Oriol?

Soc tècnic de participació ciutadana a l’Ajuntament de Sant Cugat, on hi treballo des del 2017. Vaig començar a treballar en l’àmbit de la participació ara farà uns vint anys.

En acabar la carrera de Ciències Polítiques a l’Autònoma, vaig fer el postgrau de participació ciutadana que s’impartia en aquell moment. Ja tenia molt clar quan estava acabant la carrera que voldria encaminar-me cap aquí. Vaig començant fent pràctiques a Cardedeu i després la meva primera feina va ser a la mateixa localitat. Posteriorment, vaig passar per Castellbisbal i finalment el 2017 vaig arribar a Sant Cugat. És a dir, el meu itinerari ha sigut sempre en el món de la Participació. Sempre m’ha atret la capacitat de transformació, la mobilització, tot allò que podem englobar amb la democràcia participativa. També la d’interactuar amb moviments socials, treballar amb associacions i col·lectius amb capacitat organitzativa de moure coses i canviar-les.

Veig que tenies molt clar que et volies dedicar això.

Sí, en el meu cas ha estat molt estable, potser també perquè vaig començar en un moment àlgid. Tot i que també és cert que arran de la crisi del 2009, tots els temes de participació van decaure a tot Catalunya. No hi havia diners per fer projectes i les polítiques de participació van ser de les primeres a desaparèixer.

De quina acció recent n’estàs especialment orgullós?

El projecte estrella a Sant Cugat són els pressupostos participatius que fem des del 2016-2017. És un procés on li dediquem molta energia i recursos. Per sort tenim un equip de cinc persones que poden dedicar gran part del seu temps aquest projecte.

Estem contents perquè veiem que és un projecte que s’ha consolidat com una part més del funcionament de l’Ajuntament. Hem aconseguit superar l’escenari de l’experiència bolet, que crec que sí passa en altres ajuntaments. És un projecte molt complex i requereix molta feina, dedicació, transversalitat, lideratge i recursos, però hem aconseguit integrar i consolidar els pressupostos de manera sostenible.

Quins són els principals reptes que genera un projecte com els pressupostos participatius?

El principal mal de cap és l’execució de les propostes del procés. Hi ha una part de les tasques que consisteix a fomentar la participació i que correspon a les fases del procés fins que s’escull la proposta que s’executarà. Aquesta part dona molta feina, però a continuació s’obre un període que pot durar anys. L’execució de les propostes també la liderem des de Participació Ciutadana i comporta molta feina interna i transversal amb altres àrees implicades, però també fem reunions de treball i seguiment amb ciutadania. Tot i la bona voluntat, l’execució és molt complexa com també ho és el procediment administratiu que comporta. És un punt perillós perquè pot generar frustració a la ciutadania.

El nostre repte és intentar que en el termini d’un any hi hagi algunes propostes ja executades, i en el termini de dos ho estiguin gairebé. També sabem que sempre hi ha algun projecte que per algun motiu o tràmit administratiu no avança.

Tens algun truc per treballar transversalment amb la resta d’àrees i persones implicades dins de l’Ajuntament?

No hi ha receptes màgiques en això de la participació o el treball transversal. En comparació amb altres ajuntaments, és cert que nosaltres som un equip format per diversos perfils. En altres llocs hi ha un tècnic de participació sol, i possiblement ha d’assumir la feina d’altres àrees. En aquest sentit, el truc seria que l’administració s’ho cregui, que tingui el compromís de tenir un equip i el dimensioni adequadament amb la feina que ha d’abordar.

Teniu algun recurs que us funcioni especialment?

En els últims anys, i especialment en l’últim mandat, ens hem centrat en el treball per projectes, amb la idea que el foment de la participació ciutadana funciona especialment bé quan els temes que es tracten afecten la vida quotidiana.

Abans treballàvem temàtiques més estratègiques i projectes de ciutat, i ara ens enfoquem a projectes concrets, més aterrats als diferents barris. Quan en un barri es feia una sessió per tractar un tema general, sempre venien les mateixes persones. Ara en els consells de barris tenim les sessions per tractar els temes generals, però cada dos o tres mesos fem sessions de treball per parlar d’un projecte específic del barri, i aquí ens ve més gent i de perfils diferents de les que assisteixen a un consell de barri ordinari.

Aquest gir, sumat als pressupostos participatius, ens va molt bé, perquè articulem els espais de treball de cada barri amb unes propostes sorgides dels pressupostos i que s’emmarquen en un projecte singular.

Entenc que aquests grups de treball són molt més flexibles i no estan tan reglamentats com els consells de barri.

Exacte. Aquests espais de treball tenen un grau molt més alt de flexibilitat i no estan regits per un reglament fixat. Això permet tenir més grau d’autonomia respecte de les convocatòries, cosa que a la vegada pot respondre millor als projectes de proximitat. Ens ho posa fàcil per encaminar-nos cap a un model més pròxim a la co-producció i el co-disseny de les polítiques públiques.

També en aquesta línia, ens ha funcionat també fer convocatòries obertes a tota la ciutadania tant en els grups de treball com en els consells reglamentats. En aquest últim cas, respectem els requisits establerts en el reglament, perquè continuen vigents, però d’aquesta manera hem vist augmentada la participació de vins i veïnes a títol individual que no tenen perquè està representant a una entitat.

Encetant el meló dels canals digitals, com els incorporeu en la participació? Com us funciona el Decidim?

D’ençà que tenim la Plataforma, a l’Ajuntament fem més participació i la fem millor, hem obert nous canals i en definitiva ens ha aportat una gran millora. A Sant Cugat hem fet una aposta forta amb aquesta eina i la voluntat és la de continuar utilitzant-la.

Des que vam començar, l’equip de participació és qui lidera la gestió de la plataforma. El projecte ha anat fent de taca d’oli i s’ha anat estenent el seu ús a altres àrees o àmbits de l’ajuntament, que creen i gestionen els seus propis espais. També és cert que aquesta dinàmica és molt desigual i va en funció dels gustos i ganes de cada tècnic. Potser faltaria fer una reflexió interna, però, perquè veiem que la cosa anirà a més amb el treball transversal i, per tant, caldrà plantejar formacions més potents i establir els rols dels referents de manera més clara.

A part del Decidim, nosaltres també hem apostat per altres canals digitals: tenim un butlletí digital per cada un dels barris, hem creat un canal de Telegram de difusió, a més de ser presents a les xarxes socials.

Comentes que utilitzeu altres canals digitals des de fa temps i us funcionen. A Sant Cugat no existeix l’escletxa digital?

Està clar que l’escletxa digital hi és a tot arreu. Segurament sí que és veritat que, pel perfil mitjà de ciutadà de Sant Cugat, l’escletxa és més petita. De totes maneres, aquest és un debat que tenim recurrentment. Entenem que hi ha d’altres escletxes molt més importants i per tant hem de treballar per intentar minimitzar-les totes al màxim.

En referència a la inclusió dels perfils que habitualment no participen, com ho treballeu?

En primer lloc, potenciar la participació digital ens ha permès arribar a molt ciutadans i perfils diferents que abans no arribàvem. Per exemple, aquest any en els pressupostos participatius, hem previst una partida específicament pels joves. Hem utilitzat canals de comunicació adreçats als joves i ens ha funcionat força bé. Estem contents perquè fins ara la seva participació era anecdòtica i enguany s’ha incrementat molt. Pensem que quan et centres i poses el focus amb un col·lectiu i hi destines els recursos, la cosa funciona.

Pel que fa a la conciliació familiar, en les sessions dels consells oferim servei de canguratge, però és cert que després la ciutadania no ho demana. Possiblement, la manca de temps del dia a dia és més determinant. Pel que fa a les hores de convocatòria, hem provat totes les variants, però crec que l’apunt més significatiu l’hem aconseguit gràcies a la participació digital.

Vols recomanar alguna experiència que t’hagi inspirat o hagis trobat interessant?

Vam visitar a Mataró un espai que es diu «Mataró Connecta». Han fet un replantejament de l’atenció ciutadana, han rehabilitat un edifici del centre i han obert uns espais de participació pensant en el model d’experimentació i co-creació, amb la idea d’integrar la participació ciutadana en les polítiques públiques.

Han desenvolupat diferents eines, com per exemple els testers, que consisteix en col·lectius o ciutadania interessada a provar polítiques públiques de tota mena. Em va cridar l’atenció pel tipus d’espai i els projectes que s’hi volen desenvolupar, i és idoni per agafar noves idees.