2a Community Call. La participació per sorteig: inclusió o il·lusió
-
Online
-
12:00 PM - 12:45 PM CET
En aquesta 2a Community Call (03/03/2023) el Manuel i la Gemma ens han presentat les experiències de Barcelona i les Franqueses del Vallès, i després hem compartit preguntes i aportacions en un torn obert de paraules sobre el tema de la participació per sorteig.
Si no saps què són les Community Call pots llegir aquesta explicació
Pots llegir l'acta de la trobada 👇
Persones assistents (25)
Manel Punsoda, Ajuntament de Barcelona
Gemma Barnusell, Ajuntament de les Franqueses del Vallès
Ruth Gonzalez, Ajuntament d’Esplugues del Llobregat
Montse Gibert, Ajuntament de Manresa
Manuel Garcia, Ajuntament de Terrassa
Elisabet Martínez, Ajuntament d’Igualada
Begonya Ruiz, Ajuntament de Caldes de Montbui
Rut Bill, Ajuntament de Castelldefels
Marco Antonio Pérez, Ajuntament de Castelldefels
Antonio Buiza, Ajuntament de Ripollet
Sílvia Valls, Ajuntament de Roda de Ter
Núria Alsina, Ajuntament de Roda de Ter
Anna Asbert, Ajuntament de Cardedeu
Gerard Lillo, Ajuntament de Barcelona
Judit Jimenez, Ajuntament de Castelldefels
Sílvia Companyó, Ajuntament de Martorell
Montserrat Muñoz, Ajuntament d’Olesa de Montserrat
Laura Pardo, Ajuntament de Viladecans
Maria Garcia, Diputació de Barcelona
Carola Castellà, Diputació de Barcelona
Isabel·la Matínez, Diputació de Barcelona
Ariadna Alonso, Diputació de Barcelona
Ivana Roig, Diputació de Barcelona
Carla Estevan, Diputació de Barcelona
Gerard Martínez Diputació de Barcelona
🗣 Les experiències presentades
Sobre l’experiència de l’Ajuntament de Barcelona
El Manel Punsoda destaca de la seva experiència
-Projecte del Fòrum Jove
-El procés es pren com un espai de formació per les persones que participen per tal que tothom disposi de la mateixa informació
-Poden participar persones no expertes i que no tinguin una opinió prèvia feta sobre allò que es posa en consideració
-Elecció de la mostra aleatòria a partir d’una estratificació basada en variables com l’origen, el sexe, el nivell sociocultural i l’edat. Es van dissenyar 33 estrats diferenciats, convocant a 3 joves de cada estrat per aconseguir la mostra de 100 joves.
-El procés va tenir una durada de 6 mesos amb diverses sessions de debat.
-Es van dedicar recursos per cuidar la inclusió, serveis de càtering, ludoteca, accessibilitat, horaris i remuneració dels participants utilitzant el barem de les meses electorals.
-Experiència molt gratificant que va assolir una diversitat d’actors mai vista abans.
Dificultats:
-Esforç de l’organització molt important, molta precaució a l’hora de fer la convocatòria dels participants respectant la protecció de dades de caràcter personal i el cost elevat per contractar l’empresa dinamitzadora.
-Capacitar a la gent per desenvolupar uns debats de qualitat, com s’estructuren, quina informació necessiten, han de participar experts del tema?
Sobre l’experiència de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès
La Gemma Barnusell destaca diferències respecte de la seva experiència
-Projecte de les Audiències públiques
-Objectiu fer que participin persones diverses i que no siguin les habituals
-Acció innovadora, inclusiva i flexible d’audiència pública
-Adaptació d’un model propi després de revisar altres experiències
-Convocatòria aleatòria a partir del padró, utilitzant les variables disponibles i prenen en consideració el barri on viu la gent.
-Permet recollir l’opinió dels que no acostumen a participar
-Convocatòria per telèfon
-Necessari fer més trucades del nombre de persones que vols convocar per aconseguir el nombre de persones esperat.
-Important complicitat de la Secretaria i del Delegat de Protecció de Dades del consistori.
Millores:
-Ús d’un missatge més planer i menys institucional per convocar a la ciutadania.
-Permeten que les persones escollides aleatòriament assisteixin acompanyades d’una persona propera sempre i quan aquesta compleixi els requisits de l’estratificació. D’aquesta manera és més provable que col·laborin les persones que si ho han de fer soles.
-Oferir servei de cangur i transport.
Reflexions:
-Amb la pràctica d’aquesta metodologia hem constatat l’oportunitat de despertar l’interès participatiu d’una part de la ciutadania que fins en aquell moment no s’havia interessat per diferents motius.
-Les persones que han estat seleccionades han tingut una valoració satisfactòria després d’haver participat, i mantenen el compromís de seguir participant en altres espais.
Dificultats:
-Fer les convocatòries de la ciutadania escollida suposa un esforç organitzatiu molt gran, s’ha de dedicar molt de temps en fer les trucades necessàries per poder disposar d’un grup adequat compromès a col·laborar.
-S’ha de tenir en compte a l’hora d’utilitzar les dades del padró per fer les convocatòries, que aquestes no sempre estan actualitzades, sobretot pel que fa la població jove.
-Poder gestionar l’absentisme inesperat d’última hora de persones que havien confirmat la seva assistència.
-No s'ha d’utilitzar aquesta metodologia en accés, sobretot si la població no és gaire gran per evitar les convocatòries reiterades d’una mateixa persona en poc temps.
💬 Preguntes i respostes
1.Manuel (Ajuntament de Terrassa) Quines franges horàries creieu que son millors?
Resposta de Manel (Ajuntament de Barcelona): Les més adequades segons el públic, en el cas dels joves tardes i caps de setmana
Quin grau de participació hi va haver?
Resposta de Manel (Ajuntament de Barcelona): 10 grups de 9 o 10 persones, els grups sempre van ser fixes i es va generar molta complicitat
Què es diu quan es truca per telèfon des de l’ajuntament per fer la convocatòria? Resposta Gemma (Ajuntament de les Franqueses): L’any passat utilitzàvem una formula més institucional, ara utilitzem formules més informals com per exemple: “Berenar amb l’alcalde” en comptes de dir “Audiència pública”.
2.Montse (Ajuntament de Manresa): Quant de temps de planificació dediqueu al projecte abans de la primera sessió?
Resposta Manel (Ajuntament de Barcelona): Molt, la part del disseny i la logística de la nostra convocatòria que era per carta va ser molt enrevessada.
Resposta Gemma (Ajuntament de les Franqueses): Nosaltres fem la convocatòria un mes abans de l’audiència pública.
3. Montserrat (Ajuntament d’Olesa): El sorteig es podria fer a través del component sorteig de la plataforma i així no haver d'exportar padró?
Resposta equip DIBA: El component de sorteig que disposa la plataforma actualment està pensat exclusivament per seleccionar propostes aleatòriament. És a dir, no permet fer una selecció dels usuaris registrats en la plataforma de manera directa. Això no vol dir que no poguéssim utilitzar aquesta funcionalitat per un disseny de procés o espai on les persones son escollides per sorteig.
Una opció seria que en un primer moment, demanar de manera oberta a totes les persones inscrites la presentació de “candidatures”, és a dir, demanar a tothom que vulgui ser escollit per sorteig, crear una proposta. Posteriorment, el component sorteig, pot fer una selecció aleatòria de les propostes presentades, escollint-la de manera aleatòria entre totes les presentades.
4.Laura (Ajuntament de Viladecans): Pregunta a al Manel perquè van decidir remunerar la participació dels joves i com h van gestionar.
Resposta Manel (Ajuntament de Barcelona): Explica que hi van haver moltes reticències per aquesta qüestió, però finalment un argument a favor era la quantitat d’hores que havien d’invertir els participants, i la necessitat que la seva implicació fos sostinguda al llarg de totes les sessions.
En el moment que es remunera la participació es redueix el cost d’oportunitat de les persones què responen a la convocatòria, degut que es compensen econòmicament totes les hores que les participants han de dedicar al procés participatiu
L’altra qüestió va ser la tramitació del pagament als joves, això va ser un esforç titànic. Burocràticament no és senzill, ja que algunes de les joves no tenien ni compte corrent. Es van haver de buscar opcions alternatives per resoldre aquells casos que no es podien donar d’alta com a proveïdors de l’ajuntament.
Preguntes pendents de resposta 👇
-
-
-
Compartir